Tàrraco Romana: Història i Urbanisme d'una Capital Provincial
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,21 KB
“L'antecedent preromà de Tàrraco era en territori de la tribu dels cessetans, probablement conegut amb el nom de Cesse. L'any 218 aC, en el marc de la segona guerra púnica, amb motiu del desembarcament de tropes romanes a Empúries per aconseguir tallar el subministrament de tropes als cartaginesos, els germans Escipió van establir un praesidium que esdevindria la futura Tàrraco.
Però no fou fins al segle I aC que Juli Cèsar li va concedir la categoria de colònia, fet que després fou corroborat per August, en atorgar-li el nom oficial de Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco. Ja des d'època republicana va esdevenir capital de la Hispania Citerior, província que més tard August va convertir en Hispania Citerior Tarraconensis.
La ciutat –d'unes 70 ha– estava envoltada per una muralla i s'estructurava en tres terrasses:
- A la terrassa més alta, hi havia un temple.
- A la terrassa del mig, es construïren els edificis administratius necessaris per al govern de la província, al voltant d'un fòrum provincial.
- A la terrassa inferior, es va construir un circ que ocupava tota l'amplada determinada per la muralla; es conserven encara les escales d'accés des de la terrassa del circ fins a la del fòrum, protegides per una torre (anomenada del “Pretori”).
Finalment, a la part més baixa, fins a tocar al port, hi havia tots els edificis públics, privats i residencials propis d'una colònia, com ara les insulae de cases o el fòrum local; ja fora del clos emmurallat es trobaven el teatre i l'amfiteatre. Prop de la ciutat, es troba un monument funerari conegut com a Torre dels Escipions i l'arc de Berà, així com les restes de la pedrera del Mèdol; a l'oest, hi ha les restes gairebé intactes d'un dels aqüeductes de la ciutat, conegut amb el nom de pont de “Les Ferreres”.
Accessit: “Es va acostar”. Recompensa que es dóna a qui no obté el premi, però s'hi acosta.
Ad absurdum: “Fins a l'absurd”. Demostració de la validesa d'un argument per la impossibilitat del seu contrari.
Ad calendas graecas: “En les calendes gregues”. Per als grecs no existien les calendes, per tant, entre els romans s'utilitzava en el sentit de “mai”.
Ad hoc: “Per a això precisament”. Expressa adequació i té un ús general.
Ad nauseam: “Fins a la nàusea”, “fins al vòmit”.
Agenda: “Les coses que s'han de fer”. D'aquí, quadern en el qual s'anota el que s'ha de fer cada dia.
Album: “Blanc”. Llibre per a omplir amb fotos, cromos, adhesius...
Alea iacta est: “La sort està tirada”. Paraules de Juli Cèsar en creuar amb el seu exèrcit el riu Rubicó per anar contra Roma. S'empra quan es pren una decisió important.
Alias: “D'altra manera”, “en ocasions”. Davant de sobrenoms; significa “conegut també com...”
Alma mater: “Mare que alimenta”, “mare nutrícia”. Designa la Universitat.
Alter ego: “Un altre jo”, “un segon jo”. Persona de confiança que representa a un o s'hi identifica.
Altius, citius, fortius: “Més alt, més ràpid, més fort”. Lema olímpic.
Anno domini: “Any del Senyor”, el mateix que “després de Crist” (dC).
Annus horribilis: “Any terrible, horrorós, esborronador”.
Ante meridiem: Sol abreujar-se a. m. Significa “abans del migdia”. S'oposa a post meridiem.
A priori: “Amb anterioritat” a una circumstància determinada.
A posteriori: “Amb posterioritat”.
Aurea mediocritas: “Daurada mediocritat”. Lloança del terme mig i de l'equilibri.
Ave: “Salut”, “hola”.
Ave, Caesar, morituri te salutant: “Salut, Cèsar, els que van a morir et saluden”. Era la salutació ritual dels gladiadors a l'emperador abans d'iniciar el combat.
B
Beatus ille: “Feliç aquell”. Principi d'un famós vers d'Horaci que enalteix la vida senzilla. Figura literària.
Bis: “Dues vegades”.
C
Campus: “Camp”. S'utilitza per referir-se al terreny d'una universitat o d'un col·legi.
Caritas: “Amor al proïsme, amor-pietat, amor-compassió”. Per això hi ha una institució benèfica que té el nom de Càritas.
Carpe diem: “Gaudeix del dia present”. Altre vers d'Horaci.
Casus belli: “Motiu de guerra”. Causa que justifica una guerra.
Cave canem: “Alerta amb el gos”.
Cogito, ergo sum: “Penso, per tant existeixo”. Principi de la filosofia de Descartes.
Confer: Sol abreujar-se cf. o cfr. Significa “compara”, “consulta”.
Confiteor: “Confesso”. Primera paraula de la pregària religiosa Confiteor Deo omnipotenti.
Contra naturam: “Contra la naturalesa”.
Corpore insepulto: “Amb el cos sense sepultar”.
Cum laude: “Amb lloança”, “amb elogi”. Es diu freqüentment del resultat d'un examen.
Curriculum vitae: “Carrera de la vida”. Conjunt de circumstàncies relatives a l'estat civil, situació acadèmica i professional, mèrits d'una persona.
D
De facto: “De fet”. S'oposa a l'expressió de iure.
Deficit: “Falta”. S'oposa a superàvit.
De incognito: “De manera desconeguda”, “sense notorietat”.
De iure: “D'acord amb el dret”, “de conformitat amb la llei”.
Delirium tremens: Forma de deliri amb il·lusions òptiques i terror, per un ús abusiu de l'alcohol