Suport Psicològic: Guia per a l'Humanització i l'Ajuda

El rol del suport psicològic: Humanització i ajuda

És essencial entendre tant el comportament dels afectats com el dels nostres equips de suport.

Objectius del suport psicològic

• Conèixer les reaccions de l'individu després d'un esdeveniment traumàtic.
• Conèixer els principis bàsics d'intervenció en crisi.
• Adquirir habilitats per a portar a terme la feina del suport psicològic.
• Saber aplicar aquestes habilitats en situacions concretes.
• Alleugerir el sofriment psicològic.

Pauta general d'atenció a pacients i víctimes

1. Establiment de contacte psicològic amb la víctima (identificació, tranquil·lització, informació i escolta). A l'hora de tranquil·litzar, utilitzarem mètodes terapèutics senzills i adients.
2. Derivació a llocs on els poden ajudar professionals del suport psicològic.
3. Establiment de contacte psicològic amb la víctima: s'ha de fer delicadament i acceptar que alguns pacients vulguin estar sols.

Estratègies en el contacte psicològic

• To de veu suau i que transmeti tranquil·litat.
• Escolta activa i actitud empàtica.
• Facilitar l'expressió dels fets i sentiments.
• Reducció d'atordiment emocional.
• Resolució de problemes de la víctima.

El contacte físic és molt més freqüent i intens; cal tenir en compte com s'ho prendrà el pacient.

Avaluació de la intervenció

• Valoració de la reacció psicològica de la víctima.
• Anàlisi de les necessitats immediates i posteriors.
• Determinació de les necessitats immediates i posteriors.
• Identificació de les solucions per a aquestes necessitats.

Connexió amb xarxes de suport

Aportar informació perquè la víctima pugui anar a centres de suport psicològic a posteriori de la crisi. També incloure la participació de la família, amics i recursos assistencials de la comunitat.

Recepció de familiars

S'ha de facilitar la comunicació del pacient amb els familiars. Cal informar la família respecte les necessitats de l'afectat i l'estat psicològic en el qual es troba. Finalment, si cal, derivar-los a centres d'ajuda.

Reaccions emocionals

De tristesa, ràbia, odi i culpabilitat. De vegades es produeix una saturació emocional o incapacitat per a sentir, es troben mancats de sentiments amb incapacitat per plorar o d'explicar el que els hi passa.

Reaccions cognitives

Caracteritzades per una limitada capacitat de pensament i acció. Es produeix un deteriorament en la capacitat d'atenció, concentració i memòria, i afecta a les capacitats de prendre decisions i a la realització de determinades feines.

Alts nivells d'ansietat

Caracteritzat per reaccions fisiològiques com augment del ritme cardíac, augment del ritme respiratori, dilatació de pupiles, dilatació de capil·lars de mans i cames, suor en mans, inhibició salivar, micció freqüent, opressió toràcica o tremolors.

Reaccions motores

Extremes: hiperactivitat o hipoactivitat. La hipoactivitat és quan les persones romanen immòbils i estàtiques.

Fase de reacció

Sensació de pèrdua d'esperança, tristesa, nostàlgia pel que s'ha anat. Ràbia i odi: prové del sentiment de frustració en front al fet de que no podien fer res per evitar-ho. De vegades es produeix un mecanisme de desplaçament. És a dir, dirigida cap a una altra persona o cosa i culpar-la a ella de la mort.

Ansietat

És una emoció en resposta a una situació crítica, tant pot ser negatiu com positiu. És una emoció produïda per la percepció d'una senyal de perill o amenaça. És un mecanisme de defensa necessari per a la nostra supervivència, és la manera que té l'organisme d'advertir-nos d'un perill.

Tensió

Terme que fa referència a l'activació de mecanismes psíquics, fisiològics i motors. Pot aparèixer d'igual forma encara que fem una activitat agradable o desagradable.

Estrès

L'estrès és un procés adaptatiu en resposta a un canvi important en la vida de l'individu i que desencadena una sèrie de reaccions en l'organisme: genera emocions com l'ansietat.