El suport de la burgesia a la monarquia i l'organització de les corones d'Aragó i Castella

Els reis volen el suport de la burgesia

Entre els segles X i XII, la monarquia va exercir un poder escàs sobre el territori ja que els reis no podien imposar-se als senyors feudals, però a partir del segle XII, els monarques van aprofitar el creixement econòmic i la puixança de la burgesia per imposar la seva autoritat sobre la noblesa. Alguns reis van donar suport als burgesos en oferir-los cartes de privilegis que els feien lliures, és a dir, no sotmesos a cap senyor feudal, a canvi de facilitar als monarques recursos econòmics per a lluitar contra els nobles.

CORONA D'ARAGÓ

La Corona d'Aragó s'organitzava com una confederació d'estats. L'única institució comuna de tots els regnes era la monarquia. Les principals institucions de govern eren:

• La cort reial.
• Les corts, que limiten el poder reial.
• La Diputació del General de Catalunya o Generalitat.

El poder municipal l'ostentaven representants escollits pels ciutadans (Consell de Cent a Barcelona, Consell de la Paeria a Lleida). El sistema de govern es basava en l'equilibri entre les atribucions del rei i les de les institucions (pactisme). Així el rei compartia el poder amb les corts.

CORONA DE CASTELLA

El regne de Castella formava un sol Estat, amb unes corts i unes lleis úniques per a tot el territori. La monarquia tenia amplis poders però, a partir del segle XIII, la noblesa va començar a enfrontar-se a l'autoritat reial. Per assessorar-se en les seves funcions, els reis van crear el Consell Reial. Les corts de Castella i Lleó eren un òrgan consultiu que mai va tenir el poder de fer lleis. Els consells municipals oberts a tota la població, al principi de l'edat mitjana, van ser substituïts pels capítols, que aviat van ser dominats per la noblesa ramadera. Més endavant es va crear la figura del corregidor, representant del poder reial a les ciutats que presidia els capítols i defensava els interessos de la monarquia.