Substitucions Hereditàries: Tipus i Efectes

Les Substitucions Hereditàries

5.1. La Substitució Vulgar

Disposició per la qual el testador institueix un hereu posterior o segon per al cas que l'anterior o primer no arribi a ser hereu, perquè no pugui o no vulgui.

Fonament: Evitar la successió ab intestato.

Naturalesa jurídica: Crida successiva d'hereus (no és una crida condicional, 425-4.1). La delació a favor del substitut s'entén produïda al mateix temps que a l'instituït. Per tant, encara que mori abans que es frustri la crida al substituït, aquest substitut transmet el seu dret als seus hereus. Abans que es produeixi la repudiació, mor el substitut.

Supòsits en els quals procedeix la substitució:

A) Quan el substitut no vulgui la repudiació o no pugui: premoriència, commoriència, indignitat de succeir, incompliment de condició suspensiva i qualsevol altra que impedeixi el naixement de la relació.

B) La substitució prevista per a un dels casos (en particular, premoriència). Comprèn totes les altres.

Col·lisió contra la substitució vulgar:

1) Dret a acréixer vs. substitució vulgar: preval la segona sobre el primer. La substitució vulgar és la voluntat expressa i el dret d'acréixer és la voluntat presumpta.

2) Substitució vulgar vs. "ius transmissionis": preval el segon perquè l'aplicació de la substitució vulgar pressuposa que la delació no ha nascut o s'ha extingit, i en el "ius transmissionis" la delació no s'adquireix i per mort del transmitent es transmet al transmissari. La substitució vulgar pressuposa una manca de delació.

Efectes de la substitució vulgar:

El substitut ocupa el lloc d'hereu substituït i ha de complir totes les càrregues i limitacions que se li havien imposat, llevat de les personalíssimes (425-4).

5.2. La Substitució Pupil·lar

Té per objecte el menor de 14 anys (a diferència del substitut exemplar, que té per objecte l'incapacitat judicial). Ni el menor de 14 anys ni l'incapacitat judicial poden atorgar testament; així que, per evitar la successió ab intestato, tenim aquestes figures.

La substitució pupil·lar és la que ordenen els progenitors sobre el seu fill impúber per al cas que mori abans d'arribar a l'edat de testar (425-5).

Els progenitors ho poden fer, però no els marmessors.

Naturalesa jurídica:

El substitut té aquest caràcter respecte dels béns que l'impúber hagi rebut del progenitor.

I té el caràcter d'hereu directe de l'impúber respecte de la resta dels béns, sense que els progenitors puguin establir càrregues o limitacions (excepció al testament per tercer).

Concurrència de substitucions pupil·lars:

Les dues substitucions subsisteixen respecte dels seus respectius béns. Guanya la de l'últim que mori.

Limitacions a la designació de substitut:

Quant als béns, el substitut ha de ser algun/s dels germans de l'impúber que siguin fills comuns, o en el seu defecte, parents fins al quart grau.

Llegítima: Els legitimaris de l'impúber únicament tenen dret a la llegítima en l'herència pròpia d'aquest, formant part de la seva herència la llegítima que correspon a l'impúber.

Institució de la substitució pupil·lar:

L'impúber arriba a 14 anys encara que no atorgui testament. La premoriència de l'impúber als progenitors substituents si el substitut premor a l'impúber.

5.3. La Substitució Exemplar

Substituent: Qui pugui ordenar. Ascendent d'una persona incapacitada que sigui legitimària de la mateixa; a diferència de la pupil·lar, que només la podria fer el progenitor. La condició és que l'incapacitat sigui legitimari d'ell.

Substitució: Incapacitat judicial. La incapacitació ha de ser declarada judicialment en vida del substituït, encara que sigui després d'atorgar el testament.

Requisits de concurrència de substitucions:

Si són vàlides, preval la de l'ascendent mort de grau més pròxim. Si són del mateix grau, succeeixen tots els substituts en les mateixes quotes que resultin d'aplicar als ascendents respectius les normes de successió ab intestato. Quant als béns de cadascun dels ascendents substituents, prevalen les pròpies substitucions (425-11.2).

Substitut: (425-12.1)

Es pot nomenar substitut a favor de descendents del cònjuge o del convivent (abans no era previst el cònjuge o convivent). A manca dels anteriors, parents del quart grau de l'incapaç. I si falten aquests, qualsevol altra persona (425-12.2). També pot deixar-se en qualsevol cas a les persones físiques o jurídiques que hagin exercit la tutela de l'incapaç o que hagin assumit deures de cura i protecció d'aliments, sempre que l'hagin complert fins a la seva mort.

Ineficàcia:

Es produeix tot i cessar realment la capacitat. I encara que després no atorgui testament. També si el substitut premor al testador o a l'incapaç o si l'incapaç es mor a la següent substitució (425-13). També queda sense efecte si l'ascendent no ha deixat al substituït la llegítima que li correspon (425-10.2).