Solidaritat, Humanitat i Festa: Cròniques Veïnals

El Violoncel·lista Solidari: Música en Temps de Guerra

Un il·lustre violoncel·lista va concedir una roda de premsa. Va lamentar que la causa que l'havia fet famós fos un aspecte tan contraposat a la música. Havia format part d'una caravana solidària organitzada per una ONG, acompanyant els seus membres per col·laborar en tasques humanitàries en un país en conflicte bèl·lic. No fou una vel·leïtat, sinó un acte de rebel·lia contra l'ordre establert. S'endugué el seu instrument per alegrar la vida de la població civil i dels cooperants, creient que amb la música esdevindria missatger de pau. Va comprendre l'horror de les guerres: manca d'aliments i d'higiene, hospitals col·lapsats amb existències de penicil·lina molt minses, nens orfes pul·lulant sol·licitant escalfor humana... I, finalment, un atemptat perpetrat pel militar rebel Omar Knoski, que gairebé acaba amb la seva vida i que el va obligar a tornar.

La Senyora Elisabet: Un Àngel al Barri

No recordo haver vist mai la senyora Elisabet de mal humor. Sempre té una paraula amable per a tothom i està disposada a ajudar. Ahir mateix, es va llevar d'hora i se'n va anar a casa de la Judit Poch. La mare està cuidant l'àvia a l'hospital, perquè va patir una hemorràgia interna, i la senyora Elisabet va fer llevar la canalla, els va preparar l'esmorzar i els va acompanyar a l'escola. Després va deixar el dinar fet i se'n va anar fins a l'hospital. Va a peu a tot arreu perquè diu que no hi ha millor vehicle que les seves cames. Es va quedar amb l'àvia i la Judit se'n va poder anar cap a casa a descansar. Al barri hi ha qui diu que és una santa, uns altres tenen la hipòtesi que es tracta d'una mena de fada bona. No és cap hipèrbole. Tota ella desprèn humanitat. És una persona humil i generosa. Però la tasca de les persones anònimes no sempre rep el reconeixement que es mereix. Per què no organitzem entre tots els habitants del barri un acte per honorar-la?

Revetlla de Sant Joan: Festa, Solidaritat i Alegria

Quina revetlla! Tots els membres de la colla estaven entusiasmats. El barri sencer s'havia abocat a l'organització de la revetlla de Sant Joan. Anirien al solar buit que hi havia al costat de la casa de l'Ester. Allà plantarien la foguera i tirarien coets, piules, tota mena de petards, i encendrien bengales. Tot això després d'un bon sopar en què cadascú portaria algun plat. El que més èxit va tenir entre els grans van ser uns canapès d'ous de guatlla amb salsa rosa. La canalla, en canvi, es va tirar de cap als cacauets, les galetes salades i els talls de fuet. La reina de la festa va ser la coca de pinyons. Els hurres més entusiastes se'ls va endur el senyor Ermenegild, veí del carrer Hanníbal, perquè va tenir la bona pensada de portar orxata refrescant. El més divertit va ser la subhasta. Tots els objectes es van exhaurir en poca estona, es van recollir més diners dels que s'esperaven i es va assolir l'objectiu: ajudar l'Ernest, que estava hospitalitzat després de l'accident.