Sòcrates i Plató: Pensament i Influència

Sòcrates: Vida i Pensament

Sòcrates és un dels personatges més enigmàtics de la història de la filosofia perquè no va deixar res escrit. El que sabem d'ell és gràcies a Plató. Sòcrates va influir molt en la filosofia occidental. Podem arribar a conèixer el Sòcrates històric, però no el que realment pensava.

Afirma que el seu art és com el d'una llevadora; de la mateixa manera que la llevadora ajuda a la gent a parir bé, Sòcrates ajuda a la gent a "parir" la comprensió correcta a través del mètode socràtic.

El mètode socràtic és una tècnica dialogada per ajudar qui vol conèixer la veritat perquè pugui descobrir-la per ell mateix.

Sòcrates fa preguntes fins que la persona amb la qual està parlant reconegui que no sap res.

Parts del Mètode Socràtic

• Ironia: És el moment destructiu. Consisteix a posar en contradicció l'interlocutor, fent-li veure que defensa idees absurdes.
• Maièutica: És un moment constructiu perquè porta cap a la saviesa, ja que l'autèntica veritat la tenim a dins. A través del diàleg, fa que la persona descobreixi la veritat interior.

Sòcrates va haver de morir per no contradir el que havia predicat durant tota la seva vida, ja que l'havien condemnat a mort per corrompre la joventut i introduir nous déus.

Dues frases conegudes de Sòcrates són:

• "Només sé que no sé res"
• "Coneix-te a tu mateix"

Conceptes Bàsics de Sòcrates

• Intel·lectualisme moral: Defensa que tot ésser humà que és bo és savi. Qui coneix el bé no pot deixar de fer-lo. Sòcrates diu que qui fa el mal ho fa perquè és ignorant.
• Docta ignorància: Consisteix a reconèixer la pròpia ignorància rebutjant els falsos coneixements. És el primer pas cap a la saviesa; d'aquí surt la frase "només sé que no sé res".
• Dialèctica socràtica: És l'art del diàleg. Amb el diàleg tothom aprèn i tothom ensenya; l'educació és col·lectiva i ens eduquem a la polis (ciutat). No aprenem del mestre, sinó a través del mestre.
• Universalisme ètic: Rebutja el relativisme dels sofistes, que defensaven que tot són opinions. Per a Sòcrates, és millor ser just que injust, és millor ser bo que dolent, és millor patir una injustícia que cometre-la. La funció del filòsof és ajudar els éssers humans a trobar i definir els seus universals.

Semblances entre Sòcrates i Sofistes

• Interès per l'ésser humà: Com cal obrar per ser un bon ciutadà? Tots dos estudien com s'ha de comportar l'ésser humà a la polis.
• Interès pel llenguatge: La veritat, o el convenciment, neixen a través de la paraula. Sofistes i Sòcrates utilitzaven la paraula per transmetre el coneixement.
• La recerca d'influència social: Moral (com actuen) en Sòcrates, política (com parlem) en els sofistes. Tots dos se centren en la influència en l'àmbit social; Sòcrates en la moral i els sofistes en com s'ha de parlar en públic.

Diferències entre Sòcrates i Sofistes

1. L'ideal socràtic és aconseguir la felicitat a través de l'ètica. L'ideal dels sofistes és aconseguir l'èxit i el poder.
2. El mètode socràtic és el diàleg. La paraula és un instrument per arribar a la veritat. Els sofistes usen la paraula per aconseguir el poder a través de la retòrica.
3. Sòcrates fonamenta la filosofia definint els conceptes ètics (què és el bé...). Per als sofistes, tota investigació parteix del relativisme moral.
4. Els sofistes cobraven per la seva feina i Sòcrates ho feia per amor a l'art.

Taula comparativa (presocràtics)

Plató: Vida i Obra

Amb la mort de Sòcrates, Plató marxa d'Atenes i funda la seva escola filosòfica anomenada "L'Acadèmia". L'Acadèmia es caracteritzava perquè donava importància a la conversa viva i, per aquest motiu, els seus escrits tenen forma de diàleg.

La Filosofia de Plató

Plató observa que hi ha coses que canvien i coses que no. A causa d'això, s'adona que hi ha dues realitats i les anomena:

• Món de les Idees (Món Intel·ligible): No té una existència pròpia i Plató li dona una realitat intel·ligible (només es pot conèixer a través de la raó). Plató ubica en el món de les idees totes les idees; pot ser qualsevol paraula.

Les idees són les entitats que tenen existència pròpia.

Les idees tenen una sèrie de característiques:

• Són perfectes (no tenen defectes, no els hi sobra ni falta res).
• Són eternes (duren per sempre).
• Són immutables (no canvien, són sempre iguals).

Per tots aquests motius, les idees són l'essència de les coses. Totes les idees estan ordenades jeràrquicament.

• Món de les Coses (Món Sensible): És la realitat sensible, on nosaltres estem, i la coneixem a través dels sentits. Existeix la multiplicitat de les coses (exemple: persones).

Característiques del món sensible:

• Són imperfectes (tenen defectes).
• Són mutables (canvien).
• Són peribles (s'acaben).

Totes les coses que pertanyen al món sensible existeixen només durant un període de temps.

Relació entre els Dos Mons

El món sensible participa o imita el món de les idees.

Exemple: Bellesa - Les coses que en el nostre món identifiquem com a belles i boniques és perquè participen de la idea de bellesa, que engloba el món de les idees.

Com funciona el Món de les Idees?

Plató afirma que les idees no existeixen en la nostra ment, sinó que tenen existència pròpia, i tenen les següents característiques:

• Les idees són la causa de les coses → Les coses venen de les idees.
• Són immutables → No canvien i són eternes; només les podem captar a través de la raó.
• El món de les idees està ordenat jeràrquicament i hi ha infinites idees. Hi ha una sèrie d'idees les quals depenen d'altres idees superiors fins a arribar a la idea d'idees, que per a Plató és el Bé.

Com funciona el Món Sensible?

El món sensible és fruit de dues coses: la matèria (de què estan fetes les coses) i les idees (models o motlles).

Plató es pregunta què fa possible l'existència del món sensible. Ho soluciona afirmant que existeix un Demiürg, un déu inferior a les idees, però que té les mateixes característiques. El Demiürg, prenent les idees com a models, ordena i configura el món sensible. Per fer-ho, existeixen tres causes:

• Causa material: Matèria primigènia.
• Causa exemplar: Idees que s'utilitzen com a models.
• Causa ordenadora: Demiürg (déu).

Coneixement: Epistemologia

Epistemologia: Disciplina filosòfica que estudia la natura i els límits de la ciència.

El punt de partida de Plató és que si no hi ha res que canviï o que no desaparegui, és molt difícil poder parlar del coneixement. Ara bé, si trobem alguna cosa que estigui invariable, aleshores podem parlar de coneixement.

Plató parteix de la idea que tots els objectes del món sensible, és a dir, aquells que percebem a través dels sentits, estan en un continu canvi. Per exemple, el que per a uns és fred, per als altres és calent. El coneixement del món sensible no és un coneixement fiable i autèntic, i la manera que tenim de conèixer serà a través de la Doxa i l'opinió.

Doxa: Grau de coneixement que ens permet conèixer el món sensible, allò aparent. Aquest coneixement constitueix una creença. No s'accepta que tot estigui en continu canvi i s'afirma que existeix una essència que és invariable, que ell anomena idea, i es pot accedir a través de la raó.

El coneixement del món de les idees és un coneixement fiable i autèntic, i el coneixem a través de l'episteme.

Episteme: Grau de coneixement que ens permet conèixer el món de les idees, allò racional.

Conclusió: Només tenim un coneixement aparent de les coses que percebem amb els nostres sentits, però podem tenir un coneixement veritable de les coses que coneixem a través de la raó.

Dualisme Antropològic

Parlem de dos conceptes:

• El cos
• L'ànima

Plató afirma que el cos és la presó de l'ànima, i que aquests dos conceptes són diferents, tant per la seva naturalesa com pel seu origen.

• El cos és de naturalesa material i pertany al món sensible.
• L'ànima és de naturalesa espiritual i pertany al món de les idees.

L'ànima dóna vida al cos. Plató, a través del mite del carro alat, explica la divisió tripartida de l'ànima.

Divisió Tripartida de l'Ànima

• La part racional: Es troba al cap, és immortal, i la seva funció és arribar al coneixement racional del món. En el mite, està representada per l'auriga; la seva funció és guiar les altres parts.
• La part irascible: Es troba al mig del pit, és mortal i no es pot separar del cos. És la font de passions nobles i té la finalitat de controlar els impulsos incontrolats de l'home. En el mite, està representada pel cavall blanc, bo i noble, que es deixa guiar fàcilment; simbolitza el valor i la voluntat.
• Part concupiscible: Es troba al ventre i és l'origen de les passions innobles. És mortal i no es pot separar del cos, ja que està absolutament lligada a ell. En el mite, està representada pel cavall dolent, que simbolitza el desig, la passió i els instints.

L'ànima, que està simbolitzada pel carro alat en el mite, viu en el món de les idees. Es mou pel món de les idees. En un moment, l'auriga es despista i el cavall negre fa que el carro es desviï i acabi caient en el món sensible, on oblida tot el que havia contemplat en el món de les idees.

Relació entre el Cos i l'Ànima

Quan l'ànima queda tancada dins del cos, oblida el que havia contemplat. Quan el cos entra en contacte amb els objectes del món sensible, com que aquests participen de les idees, l'ànima recorda el que havia contemplat. Per tant, l'ànima vol tornar al seu origen i només ho podrà fer amb la mort del cos. Quan això passi, si l'ànima ha viscut amb equilibri i fent el que li és propi, podrà tornar al món de les idees; si no, anirà reencarnant-se fins a aconseguir-ho.

Mite de la Caverna

El mite de la caverna representa una al·legoria sobre la situació de l'ésser humà en aquest món (món sensible) i el seu possible accés al coneixement (món de les idees).

En aquest mite, Plató vol explicar el procés ascendent en el coneixement de la realitat fins a arribar a la idea del bé (simbolitzat pel sol de l'exterior de la caverna), i el pas del món sensible, ple d'errors (món de la caverna), al món intel·ligible o món de les idees (el món exterior de la caverna).

Amb aquest mite, Plató fa una reflexió sobre quin és el paper del filòsof. L'autèntic coneixement no depèn de la sensació (ombres de la caverna), que són més que il·lusions, sinó de l'esforç de coneixement a través de la raó (coneixement intel·lectual), que ens porta a buscar el sol.

Però el mite no acaba aquí. L'home que ha vist la llum del sol, és a dir, que ha conegut les idees, no es limita al coneixement, sinó que torna a la caverna per explicar-ho als altres presoners. Aquests, però, no el creuen i el maten (com a Sòcrates). Això fa referència a la mort de Sòcrates.

Política i Ètica

Plató, quan parla d'ètica i política, pren com a model les tres parts de l'ànima. De la mateixa manera, a cada part de l'ànima li correspon una funció, una virtut i una classe social. A la part racional, situada al cap, li correspon la saviesa. A la part irascible, situada al pit, li correspon el coratge i la fortalesa. A la part concupiscible, situada al ventre, li correspon la moderació. Només quan les tres parts funcionen com una unitat, és a dir, cada una fa el que li correspon, aconseguim l'equilibri i l'harmonia. Per exemple, el primer que aprèn un nen a l'escola és a controlar el seu valor, i finalment la raó el condueix cap a la saviesa.