Sociologia de l'educació (ejemples de funcions manifestes i funcions latents)
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,07 KB
FUNCIONALISME ESTRUCTURAL -S’apliquen lleis de la biologia a l’estudi de la societat: es pren la societat com un organisme viu. -La societat és un sistema format per subsistemes. -Les funcions d’una pràctica social o d’una institució contribueixen al manteniment de la globalitat del sistema, per tant en l’anàlisi d’aquestes pràctiques i aquestes institucions s’haurà de tenir en compte aquest fet. El funcionalisme de Parsons i Merton intenta superar les crítiques a les que està sotmès. PARSONSSupera la concepció biològica de la societat: es deixa de prendre la societat com un organisme i estableix que està formada per processos de comunicació i control, i la relació, llavors, entre estructura i funció no és tan directa. MERTON El funcionalisme de Merton també és més obert, beu del de Parsons, i s’allunya de la concepció més biològica i positivista de la societat, sense oblidar-la, però. Segons Giddens (2009), s’acosta a la teoria del conflicte, per tant, trenca, d’alguna manera amb la perspectiva conservadora que considera que les estructures i les seves funcions són immutables i tenen equilibri. Merton idea els següents conceptes: Efecte MateuES DÓNA MÉS A QUI TÉ MÉS I MENYS A QUI TÉ MENYS. Segons l’Enciclopèdia Catalana, és el fenomen social segons el qual aquells qui més tenen (béns, riquesa o fama), veuen encara més incrementada les seves possessions, mentre que aquells que menys tenen, les veuen progressivament limitades i reduïdes. S’extrapola en el camp de l’educació: més capital cultural (aprenentatge previ en un entorn social i polític propici) afavoreix bons resultats. Espatlles dels gegantsAquest concepte ens diu que és necessari, en la sociologia i en qualsevol ciència, per continuar treballant i investigant, conèixer amb rigurositat les principals teories de les autores i els autors més importants en la matèria: els gegants contemporanis de cada ciència. Segons Merton, les afirmacions científiques han d’estar basades en aquestes obres. Teories de rang migMerton (1984) vol integrar la teoria i la pràctica, i així, les teories intermèdies inclouen abstraccions i també elements empírics Funcions manifestes i latentsMolt utilitzades en una gran varietat de corrents sociològiques i en altres ciències socials.Les funcions manifestes són les conseqüències observables, conscients, de l’acció social o d’una institució social, mentre que les latents són aquelles conseqüències que romanen implícites i no són reconegudes pels participants. Ex: Quan observem una dansa de la pluja executada per una certa tribu, la funció manifesta seria atraure la pluja, cridar la pluja. Però si observem amb més deteniment, veurem que la cerimònia a vegades no funciona, i malgrat això, continuen dansant, perquè la seva funció latent és construir i sostenir la solidaritat de grup. Efectes funcionals o disfuncionalsMerton trenca amb la idea funcionalista que estableix que totes les institucions socials tenen una funció positiva i contribueixen a estabilitzar el sistema. Estableix que, en les institucions socials, hi ha efectes funcionals i disfuncionals. Els efectes funcionals són positius pel sistema i contribueixen a la seva estabilitat, mentre que els disfuncionals són negatius i fan que es desestabilitzi. Ex: La religió *EFECTE FUNCIONAL→ Cohesió social *EFECTE DISFUNCIONAL→Guerres per fanatisme religiós Qüestionament equivalència entre estructura i funcióMerton critica el fet que el funcionalisme tradicional no prevegui que la funció d’una estructura no pugui ser duta a terme o intensificada per una altra estructura.Desenvolupa, així, un nou concepte: l’equivalent funcional, que explica que la funció pot ser coberta per diferents elements culturals. Ex: L’església pot servir com a eina de cohesió social, però el centre cívic també. Profecia autocomplerta Una profecia autocomplerta és una falsa definició d’una persona que evoca un nou comportament, que provoca que la falsa concepció es converteixi en vàlida. Aquesta validesa enganyosa pereptua l’error. Ex: El professorat té unes expectatives dolentes sobre certs alumnes, i això fa que aquests alumnes tinguin resultats dolents. EstructuralismeEstratificació social: Marx, Weber, Berger, Giddens Per parlar sobre l’estructuralisme és necessari que parlem primer sobre diferents autors que van influïr en la teoria: Marx i Weber. Així mateix, també parlarem sobre conceptes de l’estratificació, l’estructura social i les classes socials descrits per Berger i Giddens, i sobre la desigualtat social i la interseccionalitat