Sociologia i educació: conceptes clau

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 22 KB

Què és la sociologia?

La sociologia és una disciplina de coneixement que intenta explicar i comprendre els fenòmens socials. Té per objecte l’estudi de les societats humanes.

Què és la societat?

És la nostra experiència amb la gent que ens envolta.

Què és la interacció social?

És el procés mitjançant el qual una persona actua i reacciona en relació amb altres persones. La interacció social pot tenir un cert caràcter ritual i una profunda significació simbòlica.

Què és la imaginació sociològica?

La imaginació sociològica convida a comprendre allò que ens passa, no tant a partir dels nostres trets particulars, sinó pel context social que ens ha tocat viure. Ens permet posar en relació la nostra biografia personal amb la història del nostre país.

Quin és l’objecte d’estudi de la sociologia?

Segons Durkheim els Fets Socials (formes de pensar i d'obrar, exteriors a l'individu i que estan dotats d'un poder de coacció en virtut del qual se li imposen), segons Weber les Accions Socials (qualsevol acció executada per un o varis individus en funció de l’existència d’altres individus).

Quines són les dues orientacions bàsiques?

Microsociologia (Branca de la sociologia que investiga la societat a partir de les seves unitats bàsiques) i la Macrosociologia (branca de la sociologia que investiga comunitats grans i estructures socials generals. Són complementaris.

Quines són les disciplines afins?

Història i Economia

Quina és la relació de la sociologia i la modernitat?

La sociologia només és possible en societats modernes, plurals i tolerants que relativitzen els valors i ho fan de manera permanent.

Quina relació hi ha entre la sociologia i els temps de crisi?

La sociologia és una forma de comprensió típica de les societats plurals i avançades i neix en un context de crisi i de profunda mutació històrica.

Quins són els autors clàssics de la sociologia?

  • Auguste Comte (Positivisme i llei del tres estadis)
  • Herbert Spencer (Teoria organicista i Darwinisme social)
  • Karl Marx (Capitalisme i Lluita de classes)
  • Emile Durkheim (Divisió del treball i l’especialització, solidaritat mecànica/orgànica, consciència col·lectiva, individualisme, anomia, fets social)
  • Max Weber (Racionalització i desencantament del món)

Quin és l’origen de la sociologia?

La sociologia neix com un producte genuí i característic de la modernitat. (Revolució francesa, Revolució industrial, Revolució urbana, Revolució del transport, Revolució ilustrada, Revolució democràtica, la creació de la burocracia i estat modern)

Què és la ciència?

Entenem la ciència com un tipus de coneixement, estructurat de manera sistemàtica, que es basa en l’argumentació racional i la constatació empírica.

Què és el coneixement científic?

Conjunt de fets verificables i sustentats en evidència recollits per les teories científiques, així com l'estudi i elaboració de nous coneixements mitjançant el mètode científic.

Què és el positivisme?

És el sistema de filosofia basat en l'experiència i en el coneixement empíric dels fenòmens naturals

Quins són els límits de la ciència?

  • Dificultats per fer pronòstics de futur.
  • Dificultats en el camp de l’experimentació. Problemes ètics i epistemològics.
  • Dificultats per establir instruments de mesura i indicadors precisos. No tot es pot mesurar.

Què comporta el repte de l'objectivitat?

  • L'investigador forma part de l'objecte d'estudi.
  • No és fàcil aconseguir un nivell d'objectivitat plena.
  • El científic ha de fer un esforç important per distanciar-se.

Quines són les principals característiques de la sociologia?

  • És una disciplina teòrica
  • És una disciplina científica
  • És una disciplina empírica
  • Es basa en la neutralitat valorativa
  • Comporta una perspectiva parcial
  • Es preocupa per la terminologia
  • És una perspectiva crítica i desemmascaradora
  • És una disciplina relativitzadora
  • La sociologia és una eina de coneixement

Què és la socialització? És un procés o un producte? Qui és el protagonista d’aquest procés? Com podem definir la socialització?

La socialització és la fàbrica de la identitat. El procés de socialització és el procés mitjançant el qual l’ésser humà interioritza les maneres de pensar, de sentir i d’actuar pròpies del medi sociocultural al que pertany. No només és el domini del llenguatge sinó la manera de sentir i relacionar-te amb el món. A través d’aquest procés l’individu interioritza models culturals de la seva pròpia cultura. La socialització és mitjançant processos de transmissió que poden interioritzar les valors, creences i normes de comportament vigents en la seva cultura. És mitjançant l’educació que un llegat cultural es pot transmetre de generació en generació.

Pot ser que el resultat del procés sigui defectuós?

Sí, el joker n'és un clar exemple.

Quina importància té el procés de socialització per a la formació de la identitat personal?

La principal importància és que la identitat es crea en el procés de socialització per tant tot el que passi en aquest procés definirà en gran part la identitat de l’individu.

Quina importància té l’aprenentatge del llenguatge?

L’aprenentatge del llenguatge és molt important i bàsic alhora d’aprendre i incorporar comportaments comuns de la cultura en la que et trobes. La llengua materna, és aquella que des de ben petit t’ensenyen per tal que puguis començar el procés de socialització.

Quins són els principals agents de socialització? Què són els altres significatius i els altres generalitzats?

Els principals agents de la socialització són la família, l’escola mitjana i superior i els mitjans de comunicació. Els altres significatius, són persones amb qui l’infant tindrà relacions de dependència vitals i emotives, en canvi, els altres generalitzats, són personatges estereotipats amb els quals, l’infant manté una distancia afectiva.

Quines són les principals etapes del procés de socialització?

Les principals etapes del procés de socialització són: la socialització primària, la secundària i la mediàtica.

Quan comença i quan acaba? Quin és el moment decisiu?

Aquest procés dura tota la vida, el moment decisiu és l’infantesa.

Com podem saber que el procés de socialització ha tingut èxit?

Observant si la persona s’ha integrat correctament a la societat.

Què és la resocialització?

És la repetició del procés de socialització primària.

Què significa la desviació social?

Persones que tot i haver interioritzat un sistema de valors i unes normes socials, alguns individus no les segueixen i se separen de la manera de fer comuna de la major part de la gent.

Es pot separar l'individu de la societat?

No, ja que, no podem entendre a l’individu com un ésser aïllat i solitari. L'absència de vida social impedeix a l'ésser humà una sèrie d'aprenentatges bàsics per a la vida en societat.

Què és més pertinent fer servir la noció d’individu o de persona?

És més pertinent fer servir la noció de persona ja que cadascu de nosaltres, pot interpretar un diferent rol (un paper a dins la societat).

Què són les institucions?

Què és una institució total? Són les accions, les pràctiques i els corrents socials que tendeixen a cristalitzar en usos i costums. Cadascuna de les maneres de pensar, sentir i obrar que troba l’individu preestablertes en una societat determinada. Tota institucio pot crear (Família). Una institució total, és un lloc de residència i treball, on un gran nombre d'individus en la mateixa situació, aïllats de la societat, comparteixen a la tancada una rutina diària, administrada formalment.

Quines són les característiques de les institucions?

  • Historicitat (tenen un origen)
  • Rutinització (hàbits i costums importants en la vida humana)
  • Jerarquia (ordre social jeràrquic)
  • Coactivitat (imposen unes normes de comportament als individus)
  • Legitimitat (justificar la seva existència, tenen autoritat moral)

Què comporta la cosificació?

Comporta convertir les institucions en coses, en fets naturals que no depenen dels humans.

Què diu la teoria del rol? ¿Quin vincle hi ha entre rol i institució?

La teoria del rol, diu que els individus som actors i que abans de sortir de casa, escollim la màscara (rol) que actuarem aquell dia. Els rols són les unitats bàsiques a partir de les quals es construeixen les institucions socials.

Què és l’estatus?

Quina és la diferència entre estatus adscrit i estatus adquirit? L’estatus, és la posició que ocupa un individu dins de l’estructura socioprofessional. La diferència que hi ha entre l’adscrit i l’adquirit és que, el primer la posició social et ve per les característiques d’origen, en canvi, l’adquirit obtens la posició social gràcies al teu esforç.

Què vol dir que els rols estan tipificats?

Significa que tenen unes pautes de comportament que orienten la conducta de cadascú.

Quina distinció es pot fer entre rol i estatus?

El rol és una cosa més versàtil on cada dia decidim quin paper fer, en canvi, l’estatus és una cosa més fixe i que comporta més factors per establir.

Què planteja el model dramatúrgic de Goffman?

Diu que el món és un teatre i tots som actors. Però, molts de nosaltres acabem realment creient-nos els rols que assumim.

Quines són les regions frontals i les regions posteriors de la vida social?

Les regions socials és on actuem davant els altres, en canvi, les regions posteriors és ser tu mateix en el teu propi món.

Es pot fer sabotatge de la vida institucional? Sí, i provoca reaccions estranyes (humor)

Quina diferència hi ha -des d'una perspectiva ètica- entre una acció social i una representació teatral?

La diferencia està en que quan estem interpretant un rol en una acció social, no estem fingint és a dir, que estem en el món real i per tant no actuem com en el cas d’una representació teatral.

Què són les institucions totals? Quins tipus d’institucions totals existeixen?

Les institucions totals són llocs on mantenen, en contra de la seva voluntat, a persones considerades perilloses per la societat. Aquests individus han de seguir un conjunt de normes imposades per la propia institució i actuar segons aquesta mani. Normalment el que fa que aquestes persones es mantinguin allunyades de la societat, és una gran barrera física, que els impedeix escapar-se.

  • institucions per tenir cura de persones incapaces de cuidar-se elles mateixes: residència d’avis, orfenats…
  • institucions per a la cura de persones considerades perilloses per a la societat: hospitals psiquiàtrics, centres per a leprosos, centres de tuberculosi…
  • institucions per a la protecció de la societat: presons, camps de concentració…
  • institucions per portar a terme tasques semblants a la feina: vaixells, internats, camps de treball…
  • institucions allunyades de la societat: monestirs, convents i altres claustres de caire religiós…

La globalització comporta un fenomen radicalment nou?

No, és el resultat d’un llarg procés històric molt lligat al procés de modernització.

La globalització és un procés evitable?

No, el nostre context geopolític difícilment és evitable, no obstant hi ha un cert fre a la globalització.

La globalització comporta un procés d’americanització?

En gran part si, no obstant, la globalització implica una interdependència creixent entre totes les regions del planeta.

La globalització és un fenomen exclusivament econòmic?

No, la globalització, és una suma de processos politics, culturals, tecnologics i economics.

La globalització comporta necessàriament la desaparició dels estats i l’afebliment de les institucions de caire local o regional?

No necessariament, amb el procés de globalització s’ha incrementat el nombre d’estats, però aquests han perdut sobirania sobre el seu territori.

La globalització és un fenomen exclusivament macro o de caire estructural (la dimensió micro gairebé desapareix)? No exclusivament, es tracta també d’una realitat propera que repercuteix en molts àmbits de la nostra vida íntima i personal (Giddens).


La globalització comporta un procés d’uniformització social i cultural? No, no s’han uniformat pero si en certa manera s’han donat mes a conèixer totes i estan més repartides per tot el món.

Mentre els agents econòmics actuen a escala global, els agents polítics actuen, sobretot, a escala local o regional? No.

La globalització posa en perill la continuïtat del planeta? la globalització no posa en perill tot el planeta com a tal però si algunes espècies d’aquest mateix. Per exemple la contaminació de les aigües que provoquen els vaixells de càrrega i que per tant posen en perills les espècies marines. 

Què és la globalització? procés en el que es produeixen intercanvis de tota mena, entre els diferents països del món. 

Quin és l’origen de la globalització? el procés com a tal de globalització, és molt antic, però el nom de globalització és va posar després de la caiguda del mur de Berlin. 

Què és l’estatisme metodològic? És quan l’estat exerceix un domini i control sobre un determinat territori.

Què és el globalisme? Quins perills comporta? el globalisme és una ideologia que el que vol és condicionar l’evolució de la globalització.

Què diu la teoria del caos? la teoria del caos es la que diu, que un sol error en un determinat territori, pot arribar a ser un desastre a tot el món; com per exemple en el cas del coronavirus. 

Què diu la teoria de la societat xarxa? el globalisme ha comportat un nou fenomen mundial, que és la societat a les xarxes socials, i esque aquestes ens permeten estar diariament connectats amb la gent, de forma que ens importa lo lluny que es trobi una persona de l’altre, a través de les xarxes socials podran mantindre el contacte i relacionar-se entre ells. 

En quina mesura les TIC Han contribuït a la globalització? les TIC han ajudat a la globalització a l’hora d’accelerar i agilitzar aquest procés i també a l’hora de permetre la comunicació via telemàtica, en tot moment, de tots els països del món. 

Què és la família? Quines són les principals funcions de la institució familiar? La familia a dins del món de la sociologia és una institució important que està especialment ben valorada pels joves i adolescents. Les principals funcions són procurar afecte, estabilitat i suport emocional, sobretot, als fills.

Quins són els principals canvis que ha patit la institució familiar? Causes dels canvis familiars? S’ha modificat l’estructura interna i les formes de relació han esdevingut més dinàmiques i flexibles. Les causes d’aquests canvis es donen en gran part a l’evolució de la societat.

Quin és el paper de la parella en el nou nucli familiar? Quina importància té l’amor en el vincle matrimonial? el paper de la parella en el nucli familiar, es el de preservar la seguretat dels seus infants, i procurar-lis les necessitats bàsiques requerides als pares. Que hagi amor entre el matrimoni, és clau per la família, perquè al cap i a la fi, és l’exemple que els hi esteu donant als fills, i d’aquesta forma si veuen que la família està unida i ben estructurada els hi evitaran malestar. 

Quin és l’origen del patriarcat? Com afecta la crisi del model patriarcal a la viabilitat de la família actual? Quines són les causes de la crisi del patriarcat? El patriarcat és un concepte antropologic que resalta pel domini del home. Hi han investigacions que esmenten que el seu origen ja prové de de la mesopotamia. El fet de que el model patriarcal desaparegues, va suposar un canvi en la societat moderna i tanmateix a les families, aixo va fer que apareguesin nous models de familia.


Quins tipus de masculinitat existeix segons Connell? Segons Connell existeixen masculinidades hegemónicas, las masculinidades conservadoras y las masculinidades subordinadas

Quina és la diferència entre les nocions de sexe i de gènere? el sexe serien les característiques biològiques que caracteritzen a la dona i a l’home i que per tant permeten la reproducció d’aquests dos. Mentre que el gènere són totes aquelles característiques físiques i mentals que diferencien a l’home de la dona.

Els generes masculí i femení es poden aprendre. Quina importància té el procés de socialització en la construcció de la identitat sexual i l’aprenentatge dels rols de gènere? El procés de socialització, al cap i a la fi, ens fa veure els nostres gustos. Poc a poc, a mida que anem creixent i integrant aquest procés de socialització com a part de la nostra vida, anem coneixent-nos i anem veient les nostres preferències sexuals, així com la identitat sexual que ens defineix. 

Homes i dones som diferents. Com és que el feminisme tradicional reivindica la igualtat de gènere? som diferents però això no significa que un sigui millor que l’altre. El feminisme el que reivindica és una igualtat entre els dos sexes, ja que anteriorment la dona estava molt per sota de l’home i bàsicament no diposava de drets ni de cap mena de privilegi. En tot moment de la història, l’home ha estat dominant la figura de la dona i això és el que aquestes volien canviar. 

Quines són les característiques de la família plàstica? Família que manté una estructura inestable i canviant en un context social de creixent desinstitucionalització i forta individualització, on hom s'apropia del dret a modelar, desconstruir i reconstruir la seva pròpia família dins d'un ventall plural, i socialment acceptat, d'opcions.

Quines són els tipus de família convencional? Quines són les principals diferències que hi ha entre la família extensa i la família nuclear? El tipus de familia convencional són la família nuclear i la família extensa, la diferencia entre elles es que l’extensa i formen part més generacions o diversos matrimonis, en canvi, a la nuclear només hi han els cònjuges i els fills.

Quin és l’origen etimològic del terme educació? el terme eduació prové del llatí i significa guiar des del front.

Quina concepció antropològica s’amaga darrera d’una determinada pedagogia? L’educació va molt lligada a una noció idealitzada de l‘ésser humà i del seu paper en la societat. L'educació és el fruit d’un procés social, condicionat pel moment històric i pel context cultural.

Quins són els sistemes educatius al llarg de la història? han estat les societats preindustrials i les industrials. En les primeres, les escoles no existien i per tant gran part de la població era analfabeta (no sabien ni escriure ni llegir). Bàsicament el que feien era aprendre de la vida i de les experiències que els hi tocava viure. En canvi en les societats industrials ja existien les escoles. Va aparèixer la figura del mestre i de l’alumne i per tant consistia en que els estudiants incorporessin una serie de valors i coneixements per tal d’enfrontar, en un futur, la vida laboral. En aquestes societats, gran part de la població ja no eren analfabets, però hi havia una petita part que encara ho era. 

Quines són les principals funcions del sistema educatiu? les funcions dels sistema educatiu són les proporcionar uns valors i uns coneixements, per tal d’encaminar-los a la vida futura. Funció econòmica (Preparar les persones per la seva integració en el món econòmic), Funció cultural (Formar la persona per conèixer el món en una societat global), Funció personal (Desvetllar les qualitats i competències de les persones).

Quines són les principals paradigmes sobre l’educació? El funcionalisme (educació com a paper bàsic en la societat, es vol preparar als estudiants per a les professions que encaixen mes en les seves aptituds), Sociologia del conflicte (sistema educatiu que no ofereix igualtat d’oportunitats per a tots. Afavoreix a les classes privilegiades), Interaccionisme simbòlic (procés continuo d’interacció social)

Quines són les causes de l’abandonament i del fracàs escolar? Els alumnes de classe baixa fracassen més, les causes són, males condicions a casa, valors familiars i l’acceptació d’un treball dèficit cultural familiar.

Què és la reproducció social i cultural? Es tracta d'una mena de bagatge cultural (capital cultural) de les classes burgeses que col·loca el burgès en una disposició d'avantatge i de clara superioritat cultural i social

Quins tipus d’educació existeixen? N’hi han tres tipus: l'educació Formal (aprenentatge institucionalitzat amb caràcter intencional graduat cronològicament), educació No Formal (aprenentatge intencionat, però que es donen a fora de l'àmbit escolar), educació Informal (aprenentatges espontanis en la vida quotidiana a partir d’interaccions amb l’entorn)

Entradas relacionadas: