Societat i Economia Valencianes al Segle XIX

Fundació d'Organitzacions Obreres

Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i Unió General de Treballadors (UGT)

El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i la Unió General de Treballadors (UGT) van ser fundats per socialistes l'any 1888, sota el lideratge de Pablo Iglesias.

Confederació Nacional del Treball (CNT)

Els anarquistes van fundar la Confederació Nacional del Treball (CNT) l'any 1910.

Principals Cultius Valencians

• Tarongers: a la Plana de Castelló i a la Ribera.
• Arròs: a la Ribera Baixa.
• Vinyes: a la Vall d'Albaida i a Requena-Utiel.
• Ametllers: a la zona de la Carrasqueta.
• Espart: al Vinalopó.

Sectors Industrials Destacats a València

• Tèxtil: Alcoi, Ontinyent, Morella.
• Calçat: Elda (sabates) i Elx (espardenyes).
• Joguets: Ibi i Onil.
• Espart i torró: Xixona.
• Gres: Catarroja.

El Conflicte d'Alcoi de 1873

A Alcoi, l'any 1873, es van iniciar problemes polítics i socials. Una vaga general va derivar en un assalt violent a l'Ajuntament, que va ser reprimit per l'exèrcit de manera també violenta.

L'Anarquisme a València

L'anarquisme va estar present des de molt prompte tant a Alcoi com a València, on la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) va celebrar un congrés l'any 1888.

Evolució de l'Agricultura Valenciana al Segle XIX

La reforma agrària va tenir conseqüències importants en l'estructura de la propietat agrària. Durant aquest segle es va desenvolupar un model propi i diversificat. Els grans propietaris eren la burgesia i la noblesa. La burgesia va ser la gran beneficiària de nombroses vendes arran de les desamortitzacions i va començar a utilitzar terres que fins aleshores no havien estat conreades. El petit propietari valencià també es va fer un lloc en el règim a base de treball i d'introduir petites millores tècniques.

Problemes en la Construcció del Ferrocarril

L'ample de via era superior al de les vies a la resta d'Europa, i la xarxa va ser construïda en estructura radial amb centre a Madrid. Això va dificultar l'intercanvi amb la resta d'Europa, ja que obligava a canviar la mercaderia de mitjà de transport a les fronteres. A més, la necessitat de construir ràpidament la xarxa i la incapacitat de la siderúrgia espanyola per abastir la demanda van fer que el material fos importat, per la qual cosa la siderúrgia espanyola no en va obtenir benefici.

Desenvolupament de la Societat Valenciana al Segle XIX

Es va consolidar el model de distribució poblacional, pel qual l'interior del territori va quedar molt despoblat, mentre que les capitals i alguns nuclis es van sobrepoblar. Pel que fa a la societat, els grans propietaris agrícoles van mantenir i augmentar el seu poder amb la compra de terres desamortitzades. Hi va haver famílies de fora de València que van invertir en l'agricultura valenciana, i va sorgir una nova burgesia amb gran protagonisme a les grans ciutats. No obstant això, les condicions de vida dels treballadors en van resultar perjudicades, malgrat les millores produïdes per les oportunitats de sectors com el de la taronja.