Societat i Economia Espanyola al Segle XIX

Introducció: De l'Antic Règim a la societat classista

Les transformacions socials del segle XIX significaran el canvi de la societat estamental pròpia de l'Antic Règim a la societat de classes contemporània. Durant l'Antic Règim, nobles, eclesiàstics i militars gaudien dels seus privilegis per herència. Però a Espanya aquests canvis seran més lents i la noblesa terratinent seguirà dominant a Espanya, a excepció de Catalunya i el País Basc, on trobarem una burgesia amb iniciativa per a engegar una revolució industrial. La Revolució Liberal significarà la igualtat jurídica entre els individus i la Revolució Industrial significarà el naixement d'una nova classe social poderosa: la burgesia industrial. També neix el proletariat, que donarà lloc al moviment obrer. És cert que si comparem l'Espanya d'aquells temps amb França o Anglaterra no es pot negar un desenvolupament econòmic més lent, però si la comparem amb països com Itàlia, Grècia o Portugal, darrerament, molts historiadors parlen d'un endarreriment relatiu o d'un creixement moderat.

Paral·lelament a la Revolució Liberal, durant el segle XIX l'economia espanyola també va experimentar una sèrie de canvis molt importants, però sense arribar als nivells d'altres països europeus. De fet, la Revolució Industrial tindrà lloc principalment al País Basc i Catalunya. La resta del país seguirà sent un país agrari, encara que l'agricultura també experimentarà una transformació a causa dels canvis que suposaran les desamortitzacions de Mendizábal i Madoz. Malgrat els canvis, no podrem dir que els terratinents van perdre el seu poder de manera total i els conflictes entre camperols i latifundistes continuaran durant la primera meitat del segle XX. El resultat de tot plegat és que Espanya, com van apuntar molts autors, va fracassar en la seva Revolució Industrial.

1. La població a Espanya durant el segle XIX

A Espanya els canvis demogràfics es van produir a un ritme més lent que a la resta d’Europa.

1.1. Una revolució demogràfica limitada

La població dels principals països europeus va créixer durant el segle XIX de manera vertiginosa. En canvi, Espanya només experimentarà un creixement important, però inferior al de la resta de països europeus: d'11 milions d’habitants el 1797 passarà a 16 milions el 1877 i a més de 18 milions el 1900. Les causes d’aquest increment de la població seran les millores de la dieta i l’expansió d’alguns conreus com la patata i el blat de moro. Malgrat això, la natalitat i la mortalitat van ser sempre molt elevades.

Aquestes xifres s'expliquen per l'alta taxa de mortalitat causada pels diferents conflictes que Espanya va patir durant tot el segle (Guerra de la Independència, guerres carlines), pel retard i l'escàs creixement de la indústria i per l'aparició esporàdica d'epidèmies com ara el còlera.