La Societat a l'Atenes de Pèricles: Classes Socials

La Societat a l'Atenes de Pèricles

La societat en l'època de Pèricles es basava en la distinció entre homes lliures i esclaus.

Ciutadà Lliure

Es considerava ciutadà a tots els homes lliures, fills de pare i mare atenesos, majors d'edat. Es reservaven l'activitat de la política i la propietat territorial. Les obligacions dels ciutadans amb la ciutat variaven segons la fortuna personal.

• Les classes més humils servien com a remers i no pagaven impostos.
• Els propietaris mitjans servien com a hoplites a la infanteria.
• Les classes més altes servien com a cavallers, pagaven impostos i devien certes prestacions especials que rebien el nom de litúrgies.

Les dues litúrgies més importants eren:

• Coregia: obligació de pagar un cor per a les representacions teatrals.
• Trierarquia: obligació d'equipar un trirrem.

El nounat es presentava a la fratria. El jove, cap als 7 anys, deixava la companyia de les dones en el gineceu per anar a l'escola. Als 18 anys, compareixia davant l'Assemblea, l'examinaven i, si complia els requisits d'edat, interrogaven el candidat sobre els seus ascendents i l'inscrivien finalment en el registre del demos. Amb els registres dels distints demos es componia el panell de l'Assemblea.

Metecs

Estrangers que s'establien de forma permanent per a desenvolupar qualsevol activitat. Aquests estrangers van ser tan importants en l'època clàssica que moltes ciutats van establir per a ells estatuts especials. Van rebre el nom de metecs (cohabitants). A Esparta no se'ls va autoritzar, però a Atenes sí. Una vegada aquests eren presentats davant les autoritats i empadronats, podien exercir immediatament els seus oficis. Encara que no tenien drets polítics, sí que podien iniciar lliurement qualsevol activitat i beneficiar-se dels mecanismes econòmics. Participaven en nombroses litúrgies, estaven obligats a pagar un impost especial i podien servir a l'exèrcit. La ciutat els distingia amb recompenses.

Esclaus

L'esclavitud era una institució admesa per tots. L'esclau era un instrument animat. La principal font d'esclaus era la guerra. Al camp no eren nombrosos i la seva situació no diferia molt de la del petit camperol que se servia d'ell. A la ciutat, la major part eren esclaus domèstics que realitzaven tasques domèstiques o treballaven en els tallers. A Atenes existien esclaus propietat de l'estat i dels santuaris que treballaven en la construcció o exercien funcions públiques com carcellers o conserges.

Bàrbars i Estrangers

• Bàrbars: tots els pobles que no eren grecs. Característica comuna: parlar llengües incomprensibles, acceptar de confiança en la condició humana.
• Estrangers: grecs que pertanyien a una altra ciutat. Persones lliures inferiors als ciutadans. No poden ocupar càrrecs públics. Podien rebre l'estatus d'ambaixador o benefactor d'altres estrangers. Tenien dret d'asil i podien obtenir la condició de ciutadans.