Socialització infantil: factors i evolució
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,93 KB
La socialització
La socialització és el procés a través del qual l'individu interioritza les pautes de l'entorn sociocultural i afirma la seva identitat personal. En aquest procés influeixen dos tipus de factors:
- Elements genètics: cada persona és genèticament diferent de les altres.
- Circumstàncies ambientals i socials on viu: medi cultural, familiar, econòmic.
Hàbits de socialització
Persones o institucions que exerceixen la seva influència sobre el nen o la nena, incidint així en el seu desenvolupament social.
La família
És on es produeixen les primeres experiències socials del nadó. En les relacions amb la figura d'afecció:
- Aprèn a comunicar-se amb altres.
- Desenvolupa formes de contacte íntim (tocar, ser tocat/da, besar, ser besat/da).
- Aprèn sistemes de comunicació desformalitzats que mediatitzen les relacions afectives profundes i les relacions sexuals.
- Accedeix a la seguretat en l'altra persona i en ella mateixa.
- Desenvolupa l'empatia, que és fonamental per a una futura interiorització de les normes socials.
La família també socialitza quan marca normes, transmet valors, estableix formes adequades de comportament social. Varien d'unes famílies a unes altres, en funció de:
- Factors socioeconòmics.
- Factors d'estructura i característiques familiars.
- Factors culturals.
L'escola
Transmissió de continguts i transmissió de normes i formes de comportar-se socialment adequades.
Diferents aprenentatges que es realitzen a l'escola:
- Habilitats socials.
- Formes de comportament socialment adequades.
- Valors i normes socialment acceptades i compartides.
La figura de l'educador/a és determinant. Es converteix en la figura d'afecció del xiquet o xiqueta, oferint-li la seguretat i confiança necessàries per a continuar amb el seu desenvolupament.
El grup d'iguals
La relació entre iguals contribueix a:
- Desenvolupament d'habilitats socials bàsiques: imitar, buscar ajuda, prestar-ne.
- Afavorir les comparacions: el reconeixement de les capacitats pròpies i dels altres, la resistència a la frustració.
- Afavorir el sentiment de pertinença al grup: genera seguretat i confiança.
La televisió
Pautes per a l'ús de la TV:
- Controlar el temps que els xiquets i xiquetes passen davant del televisor.
- Supervisar els programes que veuen i fer-los triar amb consciència.
- Hem d'ensenyar-los a seleccionar.
- Connectar i desconnectar el televisor.
- Veure la TV amb ells.
- No utilitzar la TV com a cangur.
- No utilitzar la TV per a premiar o castigar.
Evolució de la sociabilitat en la infància
Tenir coneixements sobre un mateix, sobre els altres i sobre les relacions entre persones.
El coneixement d'un mateix
A partir de l'any comencen a ser conscients que són éssers independents i separats dels altres.
L'autorreconeixement i el joc categòric
Entre els 15 i 24 mesos s'autorreconeixen com a éssers independents. Una manifestació és l'alegria quan aconsegueixen allò que es proposen.
La formació de l'autoconcepte
Entre els 2 i 6 anys, a partir de les experiències amb les altres persones. Per a la formació de l'autoconcepte és crucial la informació que els arriba sobre la visió que els altres tenen d'ells.