Socialització, Identitat i Desigualtat Social

Socialització Secundària i Resocialització

Hi ha una etapa fonamental, que és l'adolescència. A mida que ens anem fent grans, aquesta intensitat de socialització va baixant.

Dins la socialització secundària, hi ha una subetapa en què algunes persones passen per una resocialització (procés de ruptura forta, per exemple, un canvi de societat, que suposa un procés de reaprenentatge de les bases de la socialització). És a dir, esborrar i aprendre coses noves (entrar en una secta implica una manipulació de la teva consciència per intentar canviar trets de la teva personalitat).

La resocialització d'un individu es produeix quan entra en una institució total (una institució que promou l'aïllament dels individus amb l'objectiu de modificar la seva conducta), com per exemple les presons. Una institució total es caracteritza per tres característiques:

1) Una clara diferenciació entre el personal que hi treballa i els interns.

2) Es promou la uniformitat de la vida dels interns (que sigui igual en tots els casos).

3) La regulació absoluta de tots els aspectes de la vida quotidiana dels interns.

Hi ha dues fases en les institucions totals:

1) La primera fase: és la de desaprenentatge i d'eliminació dels trets personals.

2) La segona fase: és la de modelatge de la conducta i la voluntat, a partir de premis i càstigs.

Identitat, Cicle Vital: Edat Biològica i Social

El missatge és que les persones, a mesura que van passant les etapes vitals, també viuen una identitat que està construïda socialment (identitats) que van vinculades al cicle vital. Les etapes del cicle vital es construeixen socialment i depenen de cada societat, i la nostra identitat es veu influenciada per aquestes construccions. Cada societat construeix les etapes del cicle vital. Per tant, des d'un punt de vista biològic, és el mateix si una nena ha nascut en diferents parts, però no des d'un punt de vista social, ja que les societats construeixen les etapes del cicle vital. Cadascuna de les etapes va construint normes, accions, valors... quantes etapes serien i com han de ser.

El pas d'una etapa a una altra va associat a ritus de pas (és el pas d'una etapa a una altra). Cal diferenciar l'etapa biològica (trets físics) de l'etapa social (pensament mental).

Estructura Social i Sistema de Desigualtats

L'Estructura Social i l'Estratificació Social

Les societats no són homogènies i, per tant, s'organitzen en grups. Però no en grups de relacions o d'amics, sinó en grups que comporten posicions socials. Aquestes posicions socials són les classes socials. En aquests grups s'estableix un règim de desigualtats (accés diferencial de recursos). Diferències d'estratificació: eines, valors... que et posen en una posició o una altra.

El Concepte d'Estratificació Social

L'estratificació social és la forma com la societat es veu dividida. Aquestes divisions socials són les que comporten les desigualtats.

Definició: L'estratificació social és un sistema de classificació i/o jerarquització dels individus de la societat.

L'estratificació és una diferència social, creada pels humans.

La majoria de les societats tenen sistemes d'estratificació, un sistema de posicions (estrats) on els individus es posen en funció de les característiques que es demanin.

Són poques les societats que no tinguin jerarquització i un accés diferencial als recursos, ja que les posicions més privilegiades accedeixen més fàcilment als recursos creuats (importants), i les menys privilegiades hi accedeixen amb més dificultats.

Exemple: Una persona malalta no té les mateixes oportunitats d'accedir a la sanitat que una persona rica. També, per exemple, en un sistema educatiu, una persona pobra no hi accedirà amb les mateixes oportunitats que una altra de rica, encara que, a la llarga, hi hagi universalitat. Tot i això, hi ha filtres econòmics que marquen.

Criteris de Distinció Social

Criteris de distinció social (d'estratificació social): n'hi ha dos tipus:

1) Nominals: Són aquells que divideixen la societat en categories que no estan inherentment jerarquitzades. "Pots ser o no ser". Les castes, per exemple, o als EUA, la raça: o ets blanc i ets lliure o ets negre i ets esclau.

2) Graduals: Els graduals situen les persones en un rang ordenat de posicions. Són criteris que tenen una jerarquia inherent (en forma part), un ordre. Per exemple, l'edat: hi ha països on les persones grans van assenyalades específicament a grups (privilegi, més edat).

Aquests criteris de distinció són els mateixos que generen el sistema de desigualtat social. Per exemple, si ens estratifiquem en l'economia, serà la capacitat econòmica.

La desigualtat social s'entén com una distribució desigual de recursos i recompenses entre les diferents posicions de l'estructura social.