Socialització i Estructura Social: Clau per Entendre la Societat i les Desigualtats

3.1. La Socialització com Aprenentatge de les Construccions Socials

Principals teories i explicacions de la desviació i el delicte:

L'home criminal (Cesare Lombroso), al segle XIX, es pensava que la conducta responia a impulsos biològics, conducta a través de la biologia.

La socialització permet que els individus esdevinguin éssers socials i competents en el seu entorn. És la peça clau que relaciona l'estructura (societat) amb l'individu, basant-se en:

- Comportament.

- Normes compartides.

- Grans acords de funcionament.

La socialització configura la identitat, permetent conèixer-nos a nosaltres mateixos (Fulcher).

La Sociologia analitza la societat a partir de 4 nivells:

1. Entendre el nostre món

2. Entendre el nostre lloc al món

3. Entendre'ns a nosaltres mateixos

S'entén a partir de la socialització, que ens permet entendre com i perquè funcionem.

4. Entendre el paper de l'acció individual

La socialització està lligada amb la sociologia i la psicologia social.

Socialització: Procés mitjançant el qual l'individu aprèn els elements socioculturals, els integra a la seva personalitat i s'adapta a l'entorn social.

- Altre Significatiu: Agents molt concrets i significatius en la socialització de l'individu, incloent la família.

- Altre Generalitzat: Agents més difusos i genèrics, com l'escola, el grup d'iguals i els mitjans de comunicació.

És un procés d'aprenentatge d'elements socioculturals: ètica, lleis, límits, cultura, tradicions... tot allò que compon l'estructura simbòlica de la nostra societat. Tot el que s'aprèn s'integra com a part de la nostra personalitat, permetent-nos adaptar-nos al nostre entorn.

Doble Funció

- Individu:

1. Aconseguir éssers socials, implica l'aprenentatge i l'assimilació de normes, valors i habilitats pròpies de la societat, esdevenint éssers socialment competents.

2. Configurar la identitat personal, modelant la conducta, definint la personalitat i la identitat bàsica.

3. Generar mecanismes d'integració social, conseqüència i causa de les funcions de l'individu i la societat.

- Societat:

1. Mecanisme de transmissió cultural de generació en generació, i entre individus, dels valors bàsics i simbòlics.

2. Mecanisme bàsic per a la cohesió social, mantenint els individus units al voltant d'una societat.

Característiques del procés de socialització:

- Obert/no finit: s'inicia en néixer i acaba en morir.

- Agents: com es transmet la socialització, els valors i l'aprenentatge.

- Estadis: marquen diferents intensitats en el procés de socialització.

3.2 Els Agents de la Socialització

Altre Significatiu: Família (actua a través del vincle afectiu)

- Primer agent de l'infant.

- Comportament i actituds molt significatius.

- Actua sobre les bases de la personalitat.

- Durant uns anys, la família és l'únic agent de socialització.

- Transmet: normes, valors, prejudicis, creences, habilitats, actituds, coneixement del món, i és l'únic referent possible amb un vincle afectiu continu i difús.

Altre Generalitzat: Agents més enllà de la família, sense vincle tan proper, que marquen la personalitat.

ESCOLA:

- Contacte amb diferents orígens socials, mostrant la diversitat del món.

- Avaluació abstracta i impersonal, comuna i general.

- Aprenentatge de matèries, valors, actituds, normes, habilitats psicomotrius, en moments concrets i programats.

GRUPS D'IGUALS/AMICS:

Agent significant

- Socialització sense supervisió d'adults, horitzontal.

- Més importància en l'adolescència.

- Reformulació d'aprenentatges anteriors.

- Referents i contrareferents.

MITJANS DE COMUNICACIÓ:

- Quart poder amb gran influència en les formes de pensar.

- Finestra al món, mostrant informació.

- Creadors d'opinió.

- Construcció social, influenciant la percepció de les notícies.

- Ideologia.

3.3. Els Estadis del Procés de Socialització

La socialització es produeix durant tota la vida, però amb intensitats diferents.

1. Socialització Primària:

Primers anys de vida, màxima intensitat (arrel de la consciència individual). Vincle afectiu amb la família, única referència. Adopció de rols i actituds dels altres significatius. Diversificació d'agents (família, mitjans de comunicació, escola, cuidadors).

2. Socialització Secundària:

Tota la vida, amb intensitats variables. Afecta aspectes parcials de la vida. Móns específics i diversos. No hi ha vincle afectiu, la referència és la societat. Aparició d'un món alternatiu als altres significatius. Implica canvis, reformulacions i nous elements. Adolescència com a etapa crítica. Agents: escola, grups d'iguals, mitjans de comunicació.

Re-socialització: Repetició de les bases de la socialització primària en adults, revisant les bases de la socialització.

Experiències: Ruptures totals. Re-aprenentatge. Repetició de la socialització primària: valors i codis elementals. Reinserció com a re-socialització.

Voluntàries/Forçoses: Obligació d'aprendre normes, amb l'objectiu de modelar la conducta.

Sovint: Dins d'institucions totals, aïllament per manipular la conducta.

L'Estructura Social i el Sistema de Desigualtats

El concepte d'estratificació social i desigualtat social tracta sobre com la societat classifica i jerarquitza els seus individus, generant una distribució desigual de recursos. Les societats no són homogènies i algunes diferències esdevenen desigualtats que col·loquen les persones en diferents posicions segons la seva capacitat econòmica, estudis, etc.

Estratificació social: Sistema que assigna individus a categories o estrats, creant jerarquies que determinen l'accés als recursos. Això genera desigualtat social, que és la distribució desigual dels recursos i recompenses.

Característiques dels sistemes d'estratificació:

- Són construccions socials que varien segons la societat.

- Assignen persones a grups socials (classe alta, mitjana,

baixa) i orienten experiències i oportunitats similars dins de cada grup.
- Generen identitats compartides que es transmeten per socialització.
- Estan basats en sistemes de creences que justifiquen la desigualtat.
- Són universals però variables, i es transmeten de generació en generació.
- Poden ser sistemes oberts (permeten canvis de posició) o tancats (no permeten canvis).

Models de sistemes d’estratificació social:
1. Esclavitud: forma extrema de desigualtat on les persones són propietat d'altres. És un sistema tancat basat en criteris econòmics, racials i hereditaris.

2. Castes: sistema rígid i complex basat en creences religioses (reencarnació i puresa de l’ànima), predominant a l’Índia. És tancat i hereditari, amb estrictes normes de vida.

3. Estament: propi de l’Edat Mitjana, basat en el poder militar i la propietat agrària, amb una relació de drets i deures entre nobles i serfs. És un sistema tancat i basat en costums, lleis i religió.

4. Classes socials:sorgit amb la industrialització, basat en la capacitat econòmica i la professió. És un sistema obert que permet la mobilitat social, legitimat per la meritocràcia i les lleis.

Mobilitat social: implica canvis de posició en l’escala d’estratificació, que poden ser ascendents o descendents, i intergeneracionals o intrageneracionals. L'escola és el principal mecanisme de mobilitat social en sistemes meritocràtics.

Promoció social: accions dirigides a ajudar persones en situació de privació o vulnerabilitat per millorar la seva posició social i condicions de vida.

Model D’Anàlisi Dels Sistemes D'Estratificació Social (Tipus Ideals):

1. Mètode d’ubicació i criteri estructural de distinció

Per adscripció: fora del control de l'individu, assignats automàticament (’ètnia l’origen, la família... ) (nominal,  no ordenat(ètnia), graduals, ordre jeràrquic(diners)).

2. Grau de tancament o obertura normativa de les divisions.

En quina mesura els sistemes d’estratificació permeten canvis de posició dins del sistema (obert (canvia), tancat (no canvia, casta)).

3. Mètode principal de legitimació

Costum, ideològica, religiosa, lleis legals

4. Forma predominant de desigualtat

d’estatus, prestigi o honor: (castes), d’influència econòmica i recompenses materials: (diners), poder militar, polític o burocràtic: (poder)

5. Nivell comparat de desigualtat