Socialització i Desenvolupament Social

Esser humà

Som una espècie social, ens organitzem en grups, i tenim relacions socials des de petits. El primer és el vincle afectiu amb la mare i després anem ampliant amb noves interaccions socials.

Concepte de socialització

És el procés mitjançant el qual els infants aprenen a diferenciar el que és acceptable del que no ho és per tal de poder tenir un comportament social idoni. Gràcies a l'aprenentatge social de la socialització, l'infant arriba a ser membre d'una societat.

Adaptació social

Es produeix a tres nivells: nivell biològic (necessitats fisiològiques, gestos), nivell afectiu (sentiments i conductes) i nivell mental (incorporant coneixements, imatges, prejudicis o estereotips d'una cultura determinada). És un procés multidireccional i interactiu.

Té un paper molt important en la reproducció del sistema social, ja que es transmeten els valors culturals, les normes i els costums d'una generació.

Proces que dura tota la vida

És més important durant la infància i l'adolescència, ja que s'aprenen diferents habilitats físiques, cognitives i psicològiques que formen la personalitat. Diferents tipus d'aprenentatge:

• Condicionament clàssic (Pavlov)
• Condicionament operant (Skinner)
• Modelització (Bandura)

Desenvolupament social en la primera infància (0-2)

Procés afectiu, processos mentals i processos conductuals.

Desenvolupament social en l'etapa d'educació infantil (2-6)

Coneixements socials a través d'esquemes de coneixement i empatia.

Teories de la socialització

Vigotsky considera que els processos psicològics dels humans tenen un origen social. Té dos conceptes clau: NDP (nivell de desenvolupament potencial) i ZDP (zona de desenvolupament pròxim).
Uri Bronfenbrenner analitza els diferents entorns on es produeix el desenvolupament. Divideix l'entorn en 4 contextos: microsistema, mesosistema, exosistema i macrosistema.
Albert Bandura creu que els infants aprenen per imitació.

Habilitats socials

Són patrons o normes d'actuació que serveixen per tenir comportaments adequats a la societat. Els trets més característics són: aprenentatge, molar i molecular, observació, objectiu, etc.

Components de les habilitats socials

1. Les salutacions
2. Les conductes verbals
3. Saber donar i rebre compliments
4. Sol·licitar canvis de conducta
5. Saber fer preguntes i respondre-les
6. Demanar favor i fer-ne
7. Donar una negativa
8. Defensar els propis drets
9. Cooperar i compartir
10. El somriure

Avaluació

Recolliment d'informació mitjançant tècniques com l'observació, role playing, l'entrevista conductual i informes d'altres persones.

Entrenament

1. Instrucció
2. Modelatge
3. L'assaig conductual
4. El reforçament
5. Feed-back