Situació sociolingüística del català en els seus territoris històrics

Situació sociolingüística: Llengua catalana no assoleix la plena normalització en cap dels seus territoris històrics.

1 DEMOGRAFIA

· No podem precisar el núm. total de parlants:

• El núm. de parlants no coincideix amb el d’habitants.

• Nivell de competència diferent: qui l'entén, qui el parla també, qui només l’escriu…

• El coneixement no es distribueix homogèniament arreu del territori ni els àmbits d'ús.

· El núm. de persones que el parlen se situa per sobre dels deu milions. Xifra similar al txec, búlgar, servi. Superior al suec, bielorús, noruec…

· L’entenen: per sobre dels tretze milions.

2 DADES SOCIOLINGÜÍSTIQUES

Evolució dels usos lingüístics, s’ha de tenir en compte:

• Transmissió intergeneracional: assegura el manteniment de la llengua i determina l’extinció gradual. A Catalunya 36% de pares a fills.

• Actituds lingüístiques: varien segons la zona. És el prestigi de la llengua, a la Catalunya del Nord, franja i comarques valencianes ha estat menor.

  • Ocultació idiomàtica: No parles la llengua quan podries fer-ho, per l’endarreriment i manca de qualificació professional.

• Normes d'ús: varien segons la zona. Pautes que determinen el comportament lingüístic dels parlants. Ex: Quan el franquisme, la repressió cultural i lingüística van imposar normes que dificultaven la normalització de la llengua. Com ara la bilingüització cast/cat. Prohibició del cat a la via pública.

  • Conseqüències: Invisibilització del cat. (comerç, xarxes socials…) Dificulta la integració dels nouvinguts i redueix les interaccions en cat entre parlants.

3 MARC LEGAL

Constitució (1978): es reconeixen oficialment altres llengües.

Oficialitat del català: Catalunya (1979) Illes Balears (1983) llengua pròpia. Comunitat Valenciana (1983) nom de valencià. Alguer (1999)

Principat d’Andorra- cat com a llengua oficial. Molts parlants, per les circumstàncies polítiques/econòmiques.

L’EUROPA DE LES LLENGÜES

Al nostre continent hi ha una cinquantena de llengües. Algunes es parlen en diferents estats, frances, alemany… En la majoria d’estats es parla més d’una llengua.

5 línies generals de les polítiques lingüístiques:

• Monolingüisme: Només es parla 1 llengua. Islàndia, Alemania, Portugal…

• Protecció de minories: existeix 1 oficial, però les minories són respectades. Gran Bretanya i Holanda.

• Autonomia lingüistica : 1 llengua oficial i d’altres cooficials. Estat Espanyol.

• Federalisme lingüístic: Cada territori té la seva llengua oficial. Bèlgica i Suïssa.

• Plurilingüisme institucional: utilitza dues o més llengües en tot el territori. Luxemburg.

Llengües a la unió europea: projecte que neix al Tractat de Roma (1957). Implicava l’oficialitat de 4 llengües. (alemany, francès, italià i neerlandés)

Amb el temps s’han incorporat noves llengües.

4 ÀMBITS D’ÚS

• Sistema educatiu: Clau per l’extensió de la llengua //Principat: obligatori un nivell oral i escrit en cat i cast. Primària: molt important, baixa als cicles formatius i universitat (estudiants de fora)

• Comunitat Valenciana: Depenent de la zona, es parla menys valencià tot i que sempre s'imposava el seu estudi.

• Illes Balears: 50% De les matèries s’han de fer en català.

• Franja de Ponent: Català com a matèria optativa fora de l’horari lectiu. 70% primària, 40% secundària.

• Administració: Llengua oficial amb el cast, el cat ha de ser la llengua de les institucions i de la toponímia. Sector administratiu( justícia i defensa) no s’utilitza, canvis escassos. //Per accedir cal saber Valencià ( a València) per atenció pública, tot i que a sanitat no cal.// illes Balears: ha incrementat la seva presència. (cat)

• Mitjans de comunicació: Paper fonamental per assegurar la continuïtat idiomàtica.

  • La ràdio: és un puntal de consum cultural, informatiu i d'ús de la llengua.

  • Premsa escrita: Actualment viu en una caiguda de lectors.

• Cultura i espectacles: En l'àmbit cultural, camp de la cultura, la presència del català és alta. En canvi, en cinematografia és escassa.

• Catalunya del nord, es manté el català en persones que van néixer abans del segle XX. Dificultats per culpa de l’estat Francès, molts jubilats francesos, sistema educatiu amb presència del francès

• Reactivació per tradicions, productes locals, relacions comercials amb el Principat…