Sistemes Polítics: Democràcia, Autoritarisme i la UE

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,42 KB

Sistemes Polítics: Democràcia i Autoritarisme

Estats Democràtics

  • El poder de l'estat i l'actuació del govern estan limitats per la llei. Les democràcies són estats de dret que basen el seu poder en lleis aprovades per procediments legítims.
  • La sobirania resideix en el poble, que participa en el govern prenent decisions.
  • Hi ha pluralisme ideològic i polític, amb associacions de persones amb ideologies i programes polítics propis.
  • Hi ha eleccions lliures i plurals que permeten renovar el poder periòdicament.
  • La divisió dels tres poders de l'estat és efectiva: legislatiu (Parlament), executiu (Govern) i judicial (Tribunals).

Estats Autoritaris

  • El poder de l'estat i l'actuació del govern no tenen límits ni control.
  • La sobirania resideix en una persona.
  • No hi ha pluralisme polític ni ideològic.
  • No existeixen eleccions lliures.
  • La divisió de poders no es respecta.

Les Institucions de la UE

  • Consell Europeu: Màxim òrgan polític, format pels caps d'estat o de govern i el president de la Comissió. Determina els objectius i prioritats generals de la UE.
  • Consell de la Unió Europea: Integrat per un ministre de cada país. Aprova les lleis i el pressupost.
  • Comissió Europea: Representa els interessos de la UE. Composta per un president i un comissari per estat membre. Proposa lleis, assegura el compliment de la legislació i gestiona el pressupost.
  • Parlament Europeu: Representa la ciutadania. Format per 785 parlamentaris elegits per sufragi. Aprova les lleis i el pressupost.
  • Tribunal de Justícia: Format per un jutge de cada país més un de rotatiu, designats per 6 anys. Resol les disputes sobre les lleis comunitàries.
  • Tribunal de Comptes: Integrat per un representant de cada estat membre. Comprova que el pressupost es gestiona adequadament.

Organització Política i Institucions d'Espanya

L'organització política està regida per la Constitució de 1978, que regula el funcionament de l'estat. Les llibertats i els drets són amplis, com el dret a la vida i la llibertat d'expressió. La sobirania resideix en el poble espanyol, que delega en representants elegits per sufragi directe i secret. L'estat espanyol és un estat social, democràtic i de dret, configurat com a monarquia parlamentària. El rei és la màxima representació de l'estat, amb funcions limitades. Regeix el principi de divisió de poders:

  • Corts Generals: Exerceixen el poder legislatiu (elaborar lleis, aprovar pressupostos i controlar el govern).
  • Govern: Exerceix el poder executiu (aplicar les lleis, dirigir les polítiques i la defensa de l'estat).
  • Tribunals de Justícia: Exerceixen el poder judicial (vetlar pel compliment de les lleis). El Tribunal Suprem és el màxim òrgan de justícia.

Organització Territorial: Municipis i Províncies

L'estat espanyol és un estat descentralitzat, on el poder es reparteix entre unitats territorials amb capacitat d'autogovern.

  • Municipis: Unitats territorials bàsiques. L'ajuntament és l'òrgan de govern, format per l'alcalde i regidors, elegits per la població. Presten serveis als habitants.
  • Províncies: Territoris formats per l'agrupació de municipis. L'òrgan de govern és la diputació. Vetlla pels interessos provincials, coordina i coopera amb els municipis.

Desequilibris Territorials

Existeixen desequilibris territorials, resultat de les condicions naturals i l'actuació humana. La industrialització desigual ha estat la base d'aquestes diferències. Després de la crisi industrial, adquireixen importància nous factors de desenvolupament, com l'especialització en serveis avançats. A Espanya es diferencien tres tipus d'espais: àrees de desenvolupament, àrees en declivi i àrees menys desenvolupades. Per solucionar aquests desequilibris, els territoris menys desenvolupats reben fons de l'estat i de la política regional de la Unió Europea.

L'Organització Política i Territorial de la Comunitat Valenciana

La Comunitat Valenciana compta amb un Estatut d'Autonomia des de l'1 de juliol de 1982, reformat el 2006. Compren les províncies de Castelló, València i Alacant. La capital és València. Les tres institucions principals són:

  • Corts Valencianes: Exerceixen el poder legislatiu, decideixen sobre els pressupostos autonòmics, nomenen el president de la Generalitat, fixen els impostos i controlen el Consell. Formades per 99 diputats i diputades, triats per sufragi universal cada 4 anys.
  • Consell (Generalitat Valenciana): Exerceix el poder executiu. Integrat per un president, que designa i coordina els consellers. Aquests dirigixen les conselleries, encarregades de les diferents branques de l'administració autonòmica.
  • Tribunal Superior de Justícia: Exerceix el poder judicial dins del territori de la Comunitat.

L'organització administrativa inclou províncies i municipis. La província està formada per una agrupació de municipis. El seu òrgan de govern és la diputació, que vetlla pels interessos provincials i coordina i coopera amb els municipis.

Entradas relacionadas: