Sistemes electorals i corrupció: comparació SM i RP

PAC 4

Rose-Ackerman, sistemes electorals i corrupció:
Segons l’autora, els sistemes electorals Majoritaris són menys propensos a generar corrupció en comparació amb els de Representació proporcional. Els mecanismes causals són 3:
1- el SM els votants emeten vot personal, en RP el vot va a la Llista. Els votants tenen més capacitat de control d’un sol candidat que no pas Una llista. En llista, s’ha de distingir entre llistes obertes i tancades. En Aquestes últimes és menor el control de la corrupció, perquè amb el vot no es Poden discriminar el candidats.
2-districtes Majoritaris estan dividits en districtes compactes geogràficament on hi ha Menys electors. Això facilita la relació candidat-
votant, dificultant L’aparició de la corrupció. En RP, no conèixer al candidat porta a més Corrupció.
3-en SM hi ha menys Coalicions que en RP. Això dificulta la corrupció. Perquè la possibilitat de Formar coalició entre corrupte i denunciant és més elevada en RP que en SM; També perquè al haver-hi més partits competint en RP que en SM, els beneficis De la denúncia corrupta es diluiran entre tots els no corruptes, desincentivant La denúncia. En SM, només hi ha un competidor, per tan incentivarà la denúncia, Ja que li aportarà beneficis directes i exclusius.

Charron, contra Rose: denuncia que els arguments clàssics Parteixen de l’assumpció que els SM són bipartidistes i els RP multipartidistes I que és només a partir d’aquesta assumpció que l’argument clàssic es sosté. Quan nom diu que els SM bipartidistes són jocs de suma zero on l’opositor té Incentius de denunciar el partit de govern, però quan el SM és multipartidista, El governant sap que hi ha mols rivals i per tant no es veurà tant amenaçat. Per contra, en RP, el nombre de partits que competeixen és irrellevant quan es Controla la corrupció, ja que el guany de cada partit és mesurat pel nombre de Vots que obtindrà de més per denunciar, per tant els partís que ja hi són i els Que no tindran incentius per denunciar.

Charron, models: incloure variables de control és Fonamental, perquè els fenòmens no ocorren en un espai propi i totalment Independent de la resta de factors. En el cas de l’autor, es pot donar el cas Que les variables SM o no, i bipartidisme o multi, estiguin correlacionades amb El nivell democràtic o el PIB per càpita. La inclusió de variables de control Permet “netejar” l’efecte de les variables independents claus de factors que Potencialment poden estar afectant tant la variable independent com la Dependent. Finalment, si no es tenen en comptes aquesta variables, s’estaria Sobrevalorant l’efecte de la variable independent sobre la dependent.

– Teoria i metodologia

Model teòric: Una teoria és una explicació d’un fenomen. Els models Teòrics són conjunts de proposicions relacionades amb determinats fenòmens de La realitat que estan connectades de forma lògica i/o matemàtica. Estan Relacionats amb la realitat, però retenen una certa independència o autonomia.

Variable endògena: també anomenada dependent, és allò que Volem explicar. És endògena perquè els seus valors es produeixen dins del Model.

Variable exògena: també anomenada independent, és la variable Que prové de fora del model i es manté fixa quan hi entra.

Teoria elecció racional: consisteix en un conjunt de teories Parcials que comparteixen els mateixos principis metodològics: que per entendre El comportament humà s’ha de partir del supòsit que els individus actuen de Forma racional.

Postulats tria racional:
1-preferències Lògicament coherents, no contradictòries i han de ser transitives.
2-seguir la teoria de la decisió: cal Tenir en compte el càlcul de probabilitats a l’hora de decidir què faran i Buscar maximitzar la utilitat.
3-les Estratègies han de ser mútuament òptimes en l’equilibri, es tindran en compte Les preferències i les creences dels altres actors.

Per què racionalitat: Per la claredat Teòrica, ja que s’expliciten tots els conceptes i les relacions que existeixen Entre els models;
parsimònia, que Parteix d’explicacions simples i només es compliquen en la mesura que es fa Necessari per explicar la complexitat de lar realitat. Una teoria parsimoniosa és aquella que explica un fenomen social amb el mínim possible de variables Explicatives possibles;

Possibilitat Prediccions

derivar en proposicions Testables empíricament que posin a prova l’adequació de les explicacions Dels models; fer anàlisis contrafactuals, Estudis del tipus “què passaria si...” per veure què hauria passat si les Condicions fossin unes altres.

Mètode científic: no espot emprar el mètode experimental, ja que no podem manipular les condicions Ambientals dels individus, no tenim laboratoris. S’empra el mètode quasi-experimental, aprofitant les Condicions ambientals existents per explicar l’ocurrència de determinats Fenòmens.

– Model espacial

Prové de la teoria econòmica de la ubicació espacial de Les empreses, inclou els elements següents:
1-es construeix sobre la idea que els votants de diferents Alternatives es poden representar com a punts en l'espai.
2-Aquest espai pot representar una o diferents "qüestions". Per tant, es pot concebre que l'espai polític té una o Diferents dimensions: a) els votants trien una alternativa sobre una única Dimensió (espai és una línia). Unidimensional; b) votants han de triar entre Diferents dimensions. Multidimensional.
3-els Votants han de prendre una decisió col·lectiva sobre quelcom: a) coneixen L’ordenació de les alternatives en l’espai; b) seleccionen l’alternativa que Maximitzarà la utilitat.
4-teoria Espacial fa prediccions sobre l’alternativa.

Espai unidimensional: Un petit grup d’individus (un comitè) ha de Decidir en relació amb una alternativa que pot ser caracteritzada per una única Qüestió, atribut o dimensió (unidimensionalitat). El grau d’informació dels Individus del grup sobre el tema que han de decidir és molt gran (el grup és Petit i decideixen alternatives que coneixen bé, sobre les que tenen Preferències ben definides). Tenen unes funcions d’utilitat ben definides. Els Resultats d’equilibri també són clars. Amb funcions d’utilitat d’un sol pic i Amb vot sincer, el model prediu l’alternativa preferida pel votant medià.

Votant medià: és el que en un conjunt ordenat d’esquerra A dreta, compleix dues condicions: 1-té la meitat o menys dels punts del Conjunt a la seva dreta; 2-torna a tenir la meitat o menys dels punts del Conjunt a la seva esquerra.

– L’espai multidimensional

1) En aquest apartat s'ha Ampliat el model espacial unidimensional de l'apartat 1 a un comitè en què els Membres prenen decisions sobre n-dimensions.

2) En condicions Particularment estrictes, el teorema del votant medià pot aplicar-se també als Espais multidimensionals. Sempre que hi hagi un punt ideal destacat, els punts Ideals restants es puguin dividir en parells i el punt ideal destacat se situï En una línia recta entre cada parell de punts, hi ha una solució estable única Al problema d'agregació de preferències.

3) Com que una disposició Simètrica de punts al voltant de punts medians destacats és extremadament Improbable, els espais multidimensionals són particularment propensos a la Inestabilitat i a les majories cícliques sistemàtiques. En conseqüència, la Natura del procediment de votació que es fa servir en el Comitè és Extremadament important per a determinar-ne el resultat. Les institucions, és a Dir, les normes o els mecanismes per a agregar preferències, són un component Clau de la vida política.

– Eleccions

Model de Downs: 1)Espai ideològic: l'espai Polític és un espai unidimensional o continu que representa el conjunt D'alternatives potencials en una qüestió política determinada. 2)Distribució De votants en aquest espai: es distribueixen en l’espai ideològic d’acord Amb les seves preferències. Els votants escullen un representant que Implementarà el seu programa polític o electoral. Els votants avaluen les Alternatives que defensen tots els candidats i voten pel polític les promeses Del qual maximitzen la seva utilitat. Els votants voten pel candidat que S’apropa més al seu punt ideal. 3)Conjunt de candidats que competeixen per Aconseguir el suport dels votants: Els candidats competeixen pels vots, Prenen una determinada posició en l’espai ideològic, anuncien la política que Implementaran si són escollits.

Problema dels candidats: s’interessen només pels càrrecs polítics (office-seekers) i no tenen interès per les polítiques que hauran de dur a Terme si guanyen les eleccions. En un model unidimensional, aquests candidats Tendiran a convergir en el votant medià.

No convergència perfecta: no s’acostuma a trobar en sistemes Bipartidistes. Si les preferències dels partits-candidats són ideològiques, és A dir, que tenen preferències sobre les polítiques que duen a terme els governs (policy-seekers) i no tenen informació completa sobre les preferències dels Electors, només hi haurà una convergència parcial cap a la posició mediana de L’electorat.

Convergència amb el votant: els candidats convergiran si tenen Informació completa sobre la distribució de votants i si només tenen interès a Guanyar les eleccions i es poden comprometre automàticament amb una posició Política de manera creïble.

Divergència entre candidats: divergiran quan es preocupen per les Polítiques que implementaran quan estiguin en el càrrec i tenen informació Incompleta sobre la distribució de preferències electorals. La convergència es Trenca quan hi ha més de dos candidats que es presenten per ser elegits amb L’objectiu d’ocupar el càrrec.

Problema teoria espacial: és útil per comprendre les eleccions Estratègiques dels candidats, però falla en 2 càlculs: només s’aplica a Eleccions que se celebren d’acord amb sistemes electorals majoritaris; i no Endogenitza el nombre de competidors.