Sistemes de comunicació lingüístics i no lingüístics

5. Bases semiòtiques de la comunicació: sistemes verbals i no verbals

Des d’un punt de vista semiòtic el sistemes comunicatius son:
1)

Criteri de funcionament de les senyals:

 

Sistemes semiòtics segmentables

Els missatges es poden segmentar en unitats menors i poden ser: - Extrínsecs (signes) - Discrets: el valor s´estableix per oposició - Substitutius: el valor s’estableix sense oposició - Intrínsecs (símbols) // Sistemes semiòtics no segmentables:
- Sistemàtics: funcionen segons un codi (senyal de trànsit)- asistemàtics: no responen a cap regla (pintura)// Criteri de pertorbacions al canal: Sistemes semiòtics molt sorollosos:
Dificulten la comunicación// Sistemes semiòtics poc sorollosos.

2) Criteri d’usuari i unitat comunicativa:

Sistemes semiòtics no verbals:

no usen el llenguatge i són estudiats per la paralingüística i analitzen els gestos, les expressions i postures corporals transmesos per un canal visual; en tenim dos tipus:

- Kinèsic:

relatiu a expressions facials, gestos i moviments corporals

- Proxèmic:

relatiu a l´estructuració i ús de l´espai, en especial a la distància mantinguda entre parlant i oient durant la comunicació. //Sistemes semiòtics verbals:
són aquells que usen el llenguatge (com el llenguatge natural humà i la comunicació animal)
.

6. La comunicació animal:

Darwin promou les seues teories evolucionistes i es comença a pensar en la possibilitat que altres éssers (animals) tingueren tipus de comunicación.
L’estudi d’aquesta comunicació es interessant perquè ens ajuda a descobrir la funció del llenguatge humà mitjançant la sua comparació amb l´animal.
La Zoosemiòtica és la branca de la Semiòtica que estudia la comunicació animal. La forma més freqüent de comunicació animal és bàsicament de caràcter químic i instintiu.

S’han estudiat algunes formes de comunicació específiques en algunes espècies:

 

ABELLES:

 

La dansa circular:

es tracta d´un moviment estructurat que fa l´abella exploradora quan troba una font d´alimentació. Aquesta dansa comunica a la resta del rusc que l’alimentació està prop.

La dansa del moviment de la cua:

indica que l’alimentació està lluny. Es tracta de la vibració de la cua mentre l´abella fa dos semicercles separats per una línia recta.

AUS:

Dins de la comunicació animal realitzada per les aus, sembla que es distingeixen dos tipus d´actuació

: Cridades:

formades per notes o seqüències breus de notes, principalment per a transmetre la localització del llocs dels aliments, però especialment per a avisar perills i amenaces. Són de caràcter innat.

Cants:

seqüències melòdiques llargues i més complexes amb la finalitat de marcar territoris i incitar a la procreació, en el cas del mascles.

P RIMATES:

Els primats realitzen cridades la finalitat principal de les quals és fixar relacions socials, indicar la localització d´aliments i, especialment, avisar sobre els perills. Es distingeixen tres tipus:

Cridades de “siseo”:

davant la presència d´una serp a la qual es fa un acosament en grup

; Cridada de depredador aeri:

si el depredador és un au, i així s’avisa que els animals baixen dels arbres;

Cridada de depredador terrestre:

perquè pugen als arbres per a protegir-se del perill.

7. Comunicació animal i comunicació humana:

Hockett va proposar els anomenats trets de disseny

: Canal vocal-auditiu

Els animals sovint utilitzen sols un dels dos; // Transmissió irradiada i recepció unidireccional:
és aplicable sols parcialment (els primats);// Evanescència:
Per a evitar-la l’home ha inventat l’escriptura; els animals, no; Intercanviabilitat: aplicació parcial en el llenguatge animal;

Retroalimentació total

Gràcies a ella els humans poden rectificar el seu missatge; els animals, no;

Especialització:

el llenguatge no acompleix cap funció fisiològica. Els animals posseeixen els mateixos òrgans, però no parlen;

Semanticitat:

ocorreix sols en part (els coloms);

Arbitrarietat:

en els animals hi ha relació de necessitat entre el signe i el seu referent;

Caràcter discret:

el llenguatge animal no admet la desconstrucció;

Desplaçament:

sols parcialment en els animals, i sol referir-se a qüestions espacials;

Dualitat:

relacionat amb la discretitud….

Productivitat:

la possibilitat de produir missatges totalment nous no es pròpia dels animals.// Prevaricació:
òbviament, és absent als animals// Reflexivitat:
com l’anterior, no es dóna al món animal// Transmissió tradicional o cultural:
en els animals sembla més bé un mecanisme innat, no cultural;// Capacitat d’aprenentatge:
els animals no són capaços d’aprendre “altres llengües”.