Sistema Urbà: Conceptes, Funcions i Regions

Conceptes Clau del Sistema Urbà

Urbanització: Fenomen pel qual les ciutats creixen d'una manera accelerada i els modes de vida urbans s'estenen a grans àrees.

Funció urbana: Cadascuna de les aplicacions de les activitats pròpies d'una ciutat i la seva àrea d'influència.

Segregació espacial: Distribució de la població urbana en àrees diferents segons les seves característiques econòmiques, socials, culturals o religioses.

Polígon industrial: Zona planificada urbanísticament perquè s'hi instal·lin empreses dedicades a activitats industrials. La concentració d'indústries en un polígon permet a les empreses compartir serveis, disposar de sòl a bon preu, ser a prop de proveïdors i clients, i tenir bona accessibilitat a les xarxes de transports i de comunicacions.

Parc tecnològic: Àrea industrial creada per concentrar empreses dedicades a la recerca i el desenvolupament tecnològic.

Xarxa urbana: Conjunt de ciutats i altres nuclis de població que es diferencien per la seva mida i per les seves funcions, s'articulen jeràrquicament a través de les infraestructures de comunicació i es relacionen per moltes interaccions.

Fluxos del sistema urbà: Intercanvis de tota mena que es produeixen entre els diferents nuclis que formen un sistema urbà.

Regió urbana: Territori extens format per ciutats i altres nuclis urbans, amb una elevada densitat mitjana de població, amb una gran concentració d'infraestructures viàries i productives i amb importants fluxos i intercanvis entre els diversos nuclis.

Arc mediterrani: Macroregió europea formada pels territoris de la Mediterrània occidental situats entre l'est d'Andalusia i el nord d'Itàlia.

Eixamples: Zones residencials de classes mitjanes, amb tendència a convertir-se en zona de serveis, augment de preus i pèrdua d'habitants.

Suburbis: Situats al costat de centres d'ocupació, on viuen persones amb rendes baixes, sense planificació urbanística i amb manca de serveis bàsics.

Ciutat dormitori: Té la funció d'allotjar la gent, no de donar serveis.

Àrees suburbanes: No estan mancats de planificació ni degradats ambientalment, ben comunicats i amb comerços en àrees de gran superfície.

Sistema urbà: Conjunt de ciutats i altres nuclis de població d'un determinat territori que formen una xarxa urbana complexa, amb nuclis i sectors especialitzats i interrelacionats que desenvolupen funcions de caràcter supralocal i que tendeixen a funcionar unitàriament.

Característiques del Sistema Urbà

• Una població es considera ciutat a l'estat espanyol amb més de 10.000 habitants.

Funcions Urbanes

• Funció administrativa i de serveis: Inclou tota mena de serveis: financers, culturals, etc. És on es troben les oficines principals de les companyies. Són zones modernes de recent creació amb edificis singulars. Les zones administratives i de serveis es coneixen com a CBD (Central Business District). Són àrees ben comunicades, amb escassos habitatges i indústries.
• Funció comercial: Característica de les zones urbanes. Hi ha una venda i compra de tota mena de productes. Hi ha comerços especialitzats, grans magatzems i hipermercats que proveeixen la població de la regió urbana. El centre és poc homogeni i amb una especialització interna, on es troben els carrers o barris en els quals predomina una activitat concreta.
• Funció residencial: Principal funció per viure. Hi ha blocs de pisos i barris amb cases. Els barris antics estan ocupats per persones amb rendes força baixes, a causa del deteriorament d'edificis i carrers que no permetia que els preus dels habitatges fossin alts. Hi ha una tendència a la degradació. La distribució per zones es deu a la segregació espacial, determinada pel nivell econòmic.
• Funció industrial: Abans se situaven a les ciutats o a prop, aprofitant la proximitat als centres de consum, transport i abundància de mà d'obra. Moltes d'aquestes zones s'han degradat i s'han rehabilitat. Ara se situen a la perifèria de les ciutats.

Regió Metropolitana de Barcelona

• Àrea metropolitana: Barcelona i els municipis més propers.
• Corona metropolitana: Envolta l'àrea metropolitana i inclou capitals comarcals i altres ciutats força industrialitzades.

Ciutats d'Influència Supracomarcal

Tortosa, Girona, Vic, Manresa, Lleida.

Tipus de Regions Urbanes

• Àrea metropolitana: Conjunt que formen una gran ciutat i ciutats petites i mitjanes que l'envolten. Hi ha un sistema de fluxos entre el nucli central i els que graviten al seu voltant. La causa del desenvolupament de les àrees metropolitanes són les millores tecnològiques en els mitjans de comunicació i de transports, les innovacions en la distribució d'energia, la indústria, etc. Una característica és que el nucli central tendeix a especialitzar-se en activitats del sector terciari, mentre que els nuclis que l'envolten ho fan en usos residencials.
• Conurbació: Tipus de regió urbana on no hi ha un nucli predominant, sinó nuclis d'importància similar. Té una estructura polinuclear, amb activitats secundàries i terciàries, i amb intercanvi de fluxos entre les ciutats que en formen part. Exemple: la regió urbana holandesa.
• Megalòpolis: Gran regió urbana amb conurbacions i àrees metropolitanes, amb molts quilòmetres d'extensió i molts habitants. Té múltiples nuclis centrals, amb complexes xarxes d'activitats econòmiques.

Subsistemes Urbans d'Espanya

• Mediterrani: El més important per la quantitat d'habitants, el nombre de ciutats i la densitat de població. És la principal connexió del sistema urbà espanyol amb l'europeu.
• Meridional: Amb dos eixos: la vall del Guadalquivir i l'eix litoral. Té ciutats petites i mitjanes.
• Cantàbric: Inclou les ciutats de la cornisa cantàbrica, Castella i Lleó, la Rioja i Navarra.
• Atlàntic: Inclou la Corunya, Santiago i Vigo. Té petites ciutats i connecta amb el sistema urbà portuguès. No té un gran dinamisme econòmic ni demogràfic.
• Canari: Sistema urbà propi a causa del seu aïllament territorial. Inclou Gran Canària i Tenerife. La llunyania dificulta les relacions econòmiques amb la resta.