Sistema reproductor masculí: components i funcions

Conducte deferent: conducte que transporta els espermatozoides

Pròstata: glàndula que secreta un líquid amb elements nutritius per als espermatozoides.

Penis: òrgan destinat a participar en la còpula amb la tasca d’introduir el semen que s’expulsa en el moment de l’ejaculació.

Escrot: bossa cutània que està penjada de la base del penis dins de la qual es troben els testicles.

Conducte ejaculador: tub que travessa la pròstata i condueix els espermatozoides procedents del conducte deferent i les secrecions de la vesícula seminal cap a l’uretra.

Vesícula seminal: glàndula que produeix una secreció que passa a formar part del semen i serveix de vehicle als espermatozoides a la vegada que els proporciona substàncies nutritives.

Uretra: conducte pel qual s’expulsa el semen en el moment de l’ejaculació.

Epidídim: túbul on maduren els espermatozoides produïts pel testicle abans de seguir el recorregut cap a l’exterior.

Testicle: gònada masculina encarregada de produir els espermatozoides.

Funció de l’escrot: Té com a funció mantenir els testicles situats fora de la cavitat abdominal. Per poder complir la missió la paret de l’escrot està format per diverses capes, una externa de pell fina i arrugada i per sota una capa muscular.

Funció dels testicles: Els testicles tenen dues funcions, la producció d’espermatozoides i l’activitat endocrina. La producció d’espermatozoides s’inicia a la pubertat i té lloc en uns diminuts seminíders on hi ha nombroses espermatogònines dotades de 46 cromosomes. Aquestes cèl·lules es reprodueixen i es transpormen en espermatòcits primaris que es reprodueixen i es transformen en espermatòcits secundaris, aquests es divideixen y llona lloc a espermàtides, dotades de 23 cromosomes. Finalment els espermàtides es transformen en espermatozoides.

L’erecció: És el mecanisme pel qual el penis augmenta de mida i consistència. Aquest mecanisme és involuntari, està sota el control del sistema nerviós autònom.

L’ejaculació: Consisteix en l’emissió de semen a l’exterior. Es produeix una contracció rítmica de la musculatura de les parets dels epidídims i els conductes deferents que comporta un avenç dels espermatozoides en direcció a l’exterior, buiden el seu contingut. D’aquesta manera els espermatozoides i el líquid seminal són abocats a l’interior de la uretra. En la segona fase es produeixen unes contraccions espasmòdiques de la musculatura que envolta la uretra per impedir el pas de l’esperma a aquest òrgan, com a resultat el semen és expulsat a l’exterior.