El Sistema Endocrí i la Salut

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,1 KB

El Sistema Endocrí

El sistema endocrí és dependent del sistema nerviós. Està format per un seguit de glàndules que estan repartides per tot el cos, anomenades glàndules endocrines o glàndules de secreció interna, ja que aboquen les substàncies que secreten directament a la sang.

Les glàndules endocrines estan formades per cèl·lules especialitzades de tipus secretor, que sintetitzen unes substàncies químiques anomenades hormones. Les hormones, un cop produïdes, són abocades a la sang i transportades a totes les parts del cos a través dels vasos sanguinis. Però tan sols exerceixen la seva acció en determinades cèl·lules o òrgans anomenats cèl·lula diana o òrgan diana.

Les hormones són missatgers químics que presenten les característiques següents:

  • Fan la seva funció a distància d'on han estat sintetitzades.
  • Les respostes que provoquen són més lentes que les produïdes pel sistema nerviós, però són més duradores.
  • Actuen en quantitats molt petites i, un cop executada la funció, es degraden molt de pressa.

El Funcionament del Sistema Hormonal

Les hormones actuen en petites quantitats i, un cop han dut a terme la seva funció, s'eliminen. L'excés o defecte en la quantitat d'una hormona present a la sang pot provocar determinades malalties, per això les glàndules endocrines no secreten hormones constantment; hi ha un mecanisme que n'interromp la producció. Normalment és la mateixa quantitat d'hormona a la sang o l'actuació d'aquesta hormona la que interromp el seu mateix alliberament. Aquest mecanisme de regulació rep el nom de RETROALIMENTACIÓ NEGATIVA o FEEDBACK. D'aquesta manera, quan una glàndula rep un estímul (generalment químic o nerviós), comença a produir hormones. A mesura que augmenta la quantitat d'aquesta hormona a la sang, se n'inhibeix la secreció.

La Salut Mental

Els Trastorns Físics o Orgànics

Poden ser provocats per causes molt diverses: malalties infeccioses, obstrucció o trencament d'artèries cerebrals, cops, malalties neurodegeneratives com, per exemple, la malaltia de l'Alzheimer o el Parkinson, que són les malalties del sistema nerviós que tenen més incidència en la nostra societat.

Alzheimer

Es produeix a causa de la degeneració de les neurones de l'escorça cerebral. És una malaltia irreversible i comença amb pèrdues lleus de memòria, orientació i raonament, que es van agreujant a poc a poc. En general, la malaltia afecta a persones grans, tot i que pot aparèixer a edats més joves.

Parkinson

És deguda a la mort o al deteriorament de neurones de les zones del cervell encarregades del control i de la coordinació del moviment i de la postura. Els símptomes més freqüents són rigidesa muscular, dificultats per caminar, tremolor a les mans, als braços i a les cames, i alteracions en la coordinació dels moviments.

Els Trastorns Psíquics

  • Ansietat: És un estat emocional desagradable que sovint s'acompanya de canvis fisiològics i de comportament semblants als que causa la por.
  • Dèficit d'atenció i hiperactivitat: Es caracteritzen per la manca d'atenció, la hiperactivitat i la impulsivitat. Generalment es diagnostiquen durant la infància.
  • Depressió: Es tracta d'un trastorn que afecta tot el cos i l'estat d'ànim, i que interfereix en les activitats quotidianes de l'individu.
  • Esquizofrènia: Trastorn cerebral molt greu que afecta la capacitat de la persona per pensar amb claredat, controlar les emocions, prendre decisions o relacionar-se amb els altres.
  • Trastorn obsessivocompulsiu: És una malaltia que es caracteritza per la presència d'obsessions o compulsions, o totes dues alhora.

Les Malalties del Sistema Endocrí

Diabetis

És una malaltia crònica i, per ara, incurable. És deguda a l'escassetat o la manca d'insulina, fet que impedeix a l'organisme absorbir el sucre de la sang i fer-lo servir com a font d'energia, cosa que fa que es mantingui a la sang en quantitats superiors a les normals.

  • Diabetis tipus I: Sol afectar a les persones joves i és deguda a una manca de les cèl·lules del pàncrees que produeixen la insulina. Es tracta subministrant diàriament insulina mitjançant injeccions.
  • Diabetis tipus II: Afecta a persones de més de 40 anys. Es produeix perquè les cèl·lules de l'organisme no utilitzen la insulina de manera adequada i, com a resultat, consumeixen menys glucosa, fet que augmenta la quantitat d'aquest glúcid a la sang.

Les Malalties de la Glàndula Tiroide

Són degudes a una alteració (per excés o per defecte) en la producció de les hormones tiroidals, malaltia que rep el nom d'hipertiroïdisme i hipotiroïdisme. Fa que augmenti el metabolisme, el nerviosisme, l'insomni, la irritabilitat, la hiperactivitat, la pèrdua de pes, etc. Sol anar acompanyada d'un augment de la grandària de la tiroide, que es manifesta amb una prominència al coll.

Entradas relacionadas: