El Sistema Digestiu: Fetge, Pàncrees i Intestins

El Fetge

El fetge presenta externament dos lòbuls. Està situat al costat de l’estómac, sota el pulmó dret, separat d’aquest per una membrana musculosa anomenada diafragma. El fetge produeix la bilis o fel, substància responsable de l’emulsió dels greixos; és a dir, facilita que aquests es barregin amb l’aigua perquè hi puguin actuar els enzims digestius. La bilis segregada pel fetge s’emmagatzema a la vesícula biliar, després baixa pel conducte colèdoc i desemboca al duodè, en una zona anomenada ampul·la de Vater. Al fetge arriba la vena porta amb nutrients procedents de l’intestí, l’artèria hepàtica, amb sang rica en oxigen, i en surten les venes hepàtiques, amb productes metabòlics cap a la vena cava inferior.

Altres Funcions del Fetge

• Elabora i emmagatzema glicogen, la principal matèria de reserva energètica; quan l’organisme necessita glucosa, s’obté a partir del glicogen.
• Sintetitza la majoria de proteïnes del plasma sanguini.
• Elabora la urea, un producte nitrogenat procedent de la degradació dels aminoàcids i de les proteïnes.
• Intervé en la destrucció o inactivació de nombroses substàncies tòxiques, com ara alguns medicaments, alcohol i hormones.
• Emmagatzema diverses vitamines, per exemple A, D, K, B12.
• Actua com a dipòsit sanguini capaç d’emmagatzemar o alliberar al torrent circulatori una important quantitat de sang.
• Destrueix els glòbuls vermells i emmagatzema l’hemoglobina que contenen.
• Intervé activament en la coagulació de la sang perquè sintetitza el fibrinogen.

El Pàncrees

El pàncrees és una glàndula digestiva molt important que produeix el suc pancreàtic, que va a parar al duodè. Té forma allargada (aproximadament 15 cm de longitud) i uns 80 g de pes. Està situat sota l’estómac i cap al costat esquerre de la cavitat abdominal.

El pàncrees és una glàndula mixta, ja que és una glàndula exocrina (que aboca la seva secreció al duodè) i també endocrina (que aboca la seva secreció a la sang). Cada dia se segrega, aproximadament, un litre de suc pancreàtic, que participa en els processos digestius, i arriba al duodè pel conducte de Wirsung, coincidint amb el conducte colèdoc, on es forma l’ampul·la de Vater. El suc pancreàtic conté enzims proteases (com la tripsina), lipases i amilases que degraden, respectivament, les proteïnes a aminoàcids, els greixos a glicerina, i el midó a maltosa.

Com a glàndula endocrina, el pàncrees produeix l’hormona insulina, necessària perquè la glucosa passi de la sang a l’interior de la cèl·lula, i l’hormona glucagó, necessària perquè les reserves de glucosa que hi ha a les cèl·lules del fetge passin a la sang. El pàncrees, en la seva funció exocrina, es pot veure afectat per una malaltia d’origen genètic, anomenada fibrosi quística del pàncrees o mucoviscidosi; en realitat, l’afecció repercuteix en totes les glàndules exocrines, però en el pàncrees l’excés de secreció origina quists que n’alteren el funcionament. La pancreatitis és la inflamació del pàncrees.

L’Intestí

L’intestí és el tram final del tub digestiu i el més llarg, representa més del 90% de la seva longitud total. Se’n poden distingir dues parts: intestí prim i intestí gros. Els intestins estan molt replegats i el conjunt està envoltat per una membrana serosa que recobreix la cavitat abdominal, anomenada peritoneu. L’intestí prim és un tub d’uns 7 metres de longitud i uns 2,5 cm de diàmetre situat entre l’estómac i l’intestí gros. A l’intestí prim s’hi poden diferenciar tres parts: duodè, jejú i ili.

El Duodè

El duodè és la primera part de l’intestí prim. Es comunica amb l’estómac a través d’una vàlvula anomenada pílor. En el duodè s’hi aboquen la bilis, produïda pel fetge, i el suc pancreàtic, produït pel pàncrees, i és el sector intestinal que presenta, en la seva mucosa, més glàndules intestinals, que són les que segreguen el suc intestinal. El suc intestinal realitza la digestió intestinal per la qual els enzims maltasa, sacarasa i lactasa hidrolitzen la maltosa, sacarosa i lactosa en sucres simples (glucosa, fructosa, galactosa). Al suc intestinal també hi ha peptidases que hidrolitzen els dipèptids a aminoàcids.

El Jejú

El jejú és la part intermèdia de l’intestí prim. Presenta moltes curvatures sobre si mateix, les anomenades nanses intestinals.

L’Ili

L’ili és l’última part de l’intestí prim. Es comunica amb l’intestí gros a través de la vàlvula ileocecal. Per dins, l’intestí prim té nombrosos plecs i la seva mucosa intestinal presenta una infinitat de petites prolongacions filamentoses anomenades vellositats intestinals. Tot això fa que la superfície interna, que està en contacte amb el quim, sigui molt gran. Les vellositats intestinals estan recorregudes internament per capil·lars sanguinis i vasos limfàtics, la qual cosa facilita que les petites molècules procedents de la digestió passin a la sang (glúcids i aminoàcids) i a la limfa (greixos). El procés pel qual els nutrients passen de l’intestí prim a la sang i a la limfa s’anomena absorció intestinal. Les restes d’aliment no absorbit formen una pasta anomenada quil que passa a l’intestí gros.

Quins Aparells Intervenen en la Nutrició?

• Aparell digestiu
• Aparell circulatori
• Aparell excretor
• Aparell respiratori

Funcions dels Aparells en la Nutrició

• Aparell digestiu: Ingereix l’aliment i el digereix, és a dir, el transforma en molècules que les cèl·lules poden utilitzar. Després expulsa les substàncies de rebuig.
• Aparell circulatori: Distribueix nutrients i oxigen per tot el cos i recull substàncies de rebuig.
• Aparell excretor: Expulsa substàncies de rebuig (urea).
• Aparell respiratori: Obté oxigen per a les cèl·lules i expulsa CO2.

Els Principals Productes de Rebuig

• Urea
• CO2

Defecar vs. Excretar

• Defecar: Expulsar la part dels aliments que no s’han pogut digerir.
• Excretar: Expulsar els productes de rebuig que s’originen en les cèl·lules.

Què és l'Aparell Digestiu?

És l’encarregat d’ingerir els aliments i de degradar-los fins a molècules senzilles capaces d’entrar a les cèl·lules. També expulsa les matèries no digerides, anomenades matèries fecals.

Què és la Digestió?

És la transformació d’aliments en nutrients.

Regions de l'Aparell Digestiu

• Tub digestiu
• Glàndules annexes

Glàndules Annexes al Tub Digestiu

• Pàncrees
• Glàndules salivals
• Fetge

Glàndules Digestives a les Parets del Tub Digestiu

• Glàndules gàstriques
• Glàndules intestinals

L'Estómac

L’esòfag entra per la vàlvula càrdies i comunica per sota amb el duodè de l’intestí prim; la sortida d’aquest és el pílor. Es troba a la part esquerra del tòrax, al costat del fetge i sota el pulmó esquerre, i està separat del tòrax pel diafragma. Està en contacte amb el pàncrees.

Acció Mecànica i Química de l'Estómac

• Acció mecànica: Els moviments peristàltics barregen l’aliment amb el suc gàstric.
• Acció química: La realitza el suc gàstric (format per aigua, mucosa, àcid clorhídric i l’enzim pepsina) que inicia la digestió de les proteïnes.

Recorregut de la Bilis

S’emmagatzema a la vesícula biliar quan la segrega el fetge, després baixa pel conducte colèdoc i desemboca al duodè, en una zona anomenada ampul·la de Vater. Emulsiona els greixos, facilita la barreja amb l’aigua perquè hi puguin intervenir els enzims digestius.

Recorregut del Suc Pancreàtic

El suc pancreàtic participa en els processos digestius, surt pel conducte pancreàtic o de Wirsung i arriba a l’ampul·la de Vater al duodè.

Funcions de l'Intestí Prim

• Digestió intestinal
• Absorció de nutrients

La digestió intestinal es produeix gràcies a tres líquids: la bilis, el suc pancreàtic i el suc intestinal. La bilis emulsiona els greixos. L’absorció és el pas dels nutrients a la sang i a la limfa.

Quim vs. Quil

• Quim: Aliment a mig digerir que surt de l’estómac i entra al duodè. És molt àcid. Conté molts aliments sense digerir.
• Quil: Restes d’aliment que surten de l’intestí prim cap a l’intestí gros (digerides i absorvides). Ja no és àcid.

Parts de l'Intestí Prim

• Duodè: Està en contacte amb l’estómac pel pílor. És el principi de l’intestí prim. Hi arriben, per l’ampul·la de Vater, la bilis (del fetge) i el suc pancreàtic (del pàncrees).
• Jejú: És la part de l’intestí prim que està replegada en nanses intestinals.
• Ili: És el final de l’intestí prim i comunica amb l’intestí gros per la vàlvula ileocecal. Finalment, a l’interior de l’intestí prim hi ha les vellositats intestinals (absorció) i les glàndules intestinals que segreguen el suc intestinal.

Parts de l'Intestí Gros

• Cec
• Colon (ascendent, transvers, descendent)
• Recte

Les matèries fecals fan mala olor perquè a l’intestí gros fermenten les restes orgàniques gràcies a l’acció de la flora bacteriana, i en aquestes reaccions químiques es produeixen gasos que fan mala olor.

Processos Digestius a l'Intestí Gros

A l’intestí gros arriba el quil, format per un 80% d’aigua i restes no digerides. L’aigua és reabsorbida, i per això les restes perden fluïdesa. D’altra banda, la flora bacteriana actua químicament fermentant les substàncies orgàniques del quil. El resultat d’aquests dos processos és la formació dels excrements.

Digestió Química dels Glúcids, Lípids i Proteïnes

Els glúcids inicien la digestió a la boca per l’acció de l’enzim ptialina present a la saliva, continua la seva digestió a l’estómac pel suc gàstric i acaba a l’intestí prim per l’acció de les amilases que hi ha al suc pancreàtic i a l’intestinal.

Les proteïnes inicien la seva digestió a l’estómac per acció de l’enzim pepsina present al suc gàstric i continua a l’intestí prim per l’acció de les proteases que hi ha al suc pancreàtic i a l’intestinal.

Els lípids tenen la seva digestió a l’intestí prim, al duodè, on la bilis procedent del fetge els emulsiona i, posteriorment, les lipases contingudes en el suc pancreàtic i en el suc intestinal en fan la digestió.

Recorregut de l'Aliment a l'Intestí Prim

El quim, procedent de l’estómac, entra a través del pílor al duodè, on es barreja amb la bilis procedent del fetge, el suc pancreàtic del pàncrees i el suc intestinal de les glàndules intestinals. Comencen les reaccions químiques de la digestió i així recorre el jejú i arriba a l’ili. Al llarg del jejú i l’ili els nutrients van passant a la sang i a la limfa a través de les vellositats intestinals. Aquest procés s’anomena absorció. Finalment, el quil (restes que surten de l’intestí prim) passa a l’intestí gros per la vàlvula ileocecal.

Importància de la Flora Bacteriana

La flora bacteriana sintetitza vitamines (K i B) que són reabsorbides a l’intestí gros i produeix fermentacions amb les quals s’eliminen substàncies tòxiques.

Fruites i Verdures

Hem de menjar fruites i verdures perquè contenen molta fibra que contribueix a formar la massa dels excrements i retenir aigua. Així els excrements són més tous i més fàcils d’evacuar.