El sistema circulatori i excretor: guia completa

4.1. El medi intern i l'aparell circulatori

El medi intern està format pel conjunt de líquids extracel·lulars que envolten les cèl·lules d'un organisme sense comunicació amb l'exterior.

La seva funció principal és contribuir a l'homeostasi. (L'homeostasi és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interna dels éssers vius.)

El medi intern proporciona a les cèl·lules l'oxigen necessari i els nutrients digerits pel tub digestiu, i recull el diòxid de carboni i els productes de rebuig que han de ser excretats.

En els éssers humans, el medi intern està format per: el líquid intersticial, la sang i la limfa.

El líquid intersticial banya directament les cèl·lules.

La sang i la limfa circulen pels vasos de l'aparell circulatori. S'encarreguen de proporcionar i eliminar allò que les cèl·lules necessiten.

L'aparell circulatori està format per dos sistemes:

• El sistema circulatori sanguini: S'encarrega de transportar nutrients i oxigen per tot l'organisme, a la vegada que recull els productes de rebuig produïts al metabolisme. Per l'interior dels vasos sanguinis, circula la sang.
• El sistema circulatori limfàtic: S'encarrega de recollir l'excés de líquid que envolta les cèl·lules per a retornar-lo a la sang. A més, també transporta greixos i contribueix a la defensa de l'organisme. Pels vasos limfàtics circula la limfa, un líquid blanquinós.

4.2. El sistema circulatori limfàtic

El sistema circulatori limfàtic està format per:

• Limfa: Líquid blanquinós format pel líquid intersticial i plasma. Només circula en una direcció, i avança impulsada per contraccions dels vasos limfàtics, les contraccions dels músculs esquelètics i els moviments respiratoris del tòrax.
• Capil·lars limfàtics: Són vasos molt fins i ramificats. No tenen sortida, i estan presents a tots els teixits per recollir el líquid intersticial sobrant.
• Vasos limfàtics: S'originen al confluir els capil·lars, formant vasos gruixuts que desemboquen al sistema circulatori sanguini, on aboquen el seu contingut. Presenten vàlvules al seu interior per evitar el retrocés de la limfa.
• Ganglis limfàtics: Són dilatacions dels vasos limfàtics, filtren i eliminen les substàncies estranyes i els microorganismes amb l'objectiu que no entrin a la sang. Es troben sobretot pel coll, les aixelles i les engonals.

4.3. La sang

La sang és un líquid roig que circula pels vasos sanguinis.

Consta de:

• Plasma: És un líquid de color groguenc format per aigua i substàncies dissoltes (nutrients, productes de rebuig, hormones, proteïnes...).
• Cèl·lules sanguínies: Representen el 45% de la sang. Es formen a la medul·la òssia roja. N'hi ha de tres tipus:

• Glòbuls blancs (leucòcits): Són les cèl·lules més grans, s'encarreguen de la defensa de l'organisme contra infeccions. Es diferencien per la forma del nucli.
• Glòbuls rojos (eritròcits): Són les cèl·lules més nombroses, no tenen nucli i tenen forma de disc aplanat pel centre. S'encarreguen de transportar oxigen i diòxid de carboni, gràcies a l'hemoglobina, una proteïna que conté ferro i que és responsable del color roig de la sang.
• Plaquetes (trombocits): No són cèl·lules vertaderes, sinó fragments cel·lulars. Intervenen en la coagulació de la sang.

Funcions de la sang:

• Transport de substàncies (nutrients, gasos i substàncies de rebuig).
• Defensa de l'organisme.
• Control d'hemorràgies.
• Regulació de la temperatura corporal.

Anticossos: Proteïnes que fabriquen els glòbuls blancs que detecten molècules estranyes (antígens) com les dels virus o bacteris. Quan detecten aquests antígens desencadenen una resposta immunitària.

Antígens: Són les molècules que reconeixen els anticossos. Poden ser estranyes (virus, bacteris) o pròpies (autoantígens). La unió entre antígen-anticos és molt específica.

Artèries: Porten la sang des del cor fins a tots els òrgans del cos. Les parets de les artèries són gruixudes, resistents i elàstiques per poder suportar l'alta pressió amb la qual circula la sang impulsada pel cor. Es ramifiquen en arterioles.

Venes: Porten la sang des dels diversos òrgans cap al cor. Les parets són més primes i menys elàstiques que les de les artèries, ja que la sang hi circula amb menys pressió; tenen vàlvules per evitar el retrocés. Es ramifiquen en venules.

Capil·lars: Són vasos microscòpics que uneixen, com si fossin una xarxa, les terminacions de les artèries amb l'inici de les venes.

4.5. El cor

El cor és un òrgan musculós de la mida aproximada d'un puny, encarregat d'impulsar la sang a través dels vasos sanguinis.

El cicle cardíac

El cor té dos tipus de moviments coordinats:

• Un moviment de contracció, anomenat sístole
• Un moviment de dilatació, anomenat diàstole

1. Diàstole auricular. En aquest punt, la sang procedent de les venes caves i pulmonars comença a omplir les aurícules; les vàlvules mitral i tricúspide estan tancades.
2. Sístole auricular. Es contrauen les aurícules, s'obren les vàlvules (mitral i tricúspide) i la sang passa als ventricles.
3. Diàstole ventricular. Va entrant la sang als ventricles.
4. Sístole ventricular. Es contrauen els ventricles i la sang surt per les artèries pulmonar i aorta; s'obren les vàlvules arterials. La mitral i la tricúspide estan tancades.

4.6. La doble circulació

Les persones tenim un tipus de circulació doble, completa i tancada.

• Diem que és doble perquè la sang passa dues vegades pel cor (circuit menor o pulmonar i circuit major o general).
• Diem que és completa perquè la sang rica en oxigen no es mescla amb la sang rica en diòxid de carboni.
• Diem que és tancada perquè no surt dels vasos sanguinis.

El circuit pulmonar o menor. És el que hi ha entre el cor i els pulmons.

Sang amb CO₂ - aurícula dreta - ventricle dret - artèria pulmonar - capil·lars alveolars (pulmons) - sang amb O₂ - aurícula esquerra - venes

4.9. Hàbits saludables del sistema circulatori

• Realitzar exercici d'intensitat moderada diàriament.
• Beure aigua (2L al dia).
• No fumar.
• Evitar dietes riques en greixos.
• No consumir alcohol en excés.
• Portar una vida tranquil·la, però activa.

4.10. L'excreció

L'excreció és el procés per mitjà del qual s'eliminen les substàncies de rebuig de la sang procedents de les cèl·lules.

Els principals òrgans excretors són: els ronyons, els pulmons, el fetge i les glàndules sudorípares.

El sistema urinari està format per:

• Els ronyons. Són dos òrgans situats a la part posterior de la cavitat abdominal; es filtra la sang per eliminar les substàncies de rebuig. Com a resultat d'aquest procés es produeix l'orina.
• 1. Escorça renal: Part més externa.
• 2. Medul·la: Situada sota l'escorça, està formada per unes estructures piràmides renals.
• 3. Pelvis renal: Cavitat en forma d'embut que recull l'orina que es forma i desemboca a l'urèter.

Les vies urinàries són els conductes que transporten l'orina des dels ronyons fins a l'exterior de l'organisme.

Estan constituïdes pels:

• Urèters: Conductes que porten l'orina des dels ronyons fins a la bufeta.
• Bufeta: Bossa elàstica que emmagatzema l'orina.
• Uretra: Conducte que comunica la bufeta amb l'exterior.

Formació de l'orina

L'orina està formada fonamentalment per aigua, sals minerals i productes de rebuig (urea). Aquesta es produeix a partir de processos de filtració i reabsorció que tenen lloc a les nefrones, que són la unitat funcional dels ronyons.