Sistema Canovista, Crisi de Cuba i Dictadura de Primo de Rivera

Trets bàsics del sistema canovista

El sistema configurat per Cánovas tenia un caire netament conservador i, tot i que es fonamentava en un sistema parlamentari liberal, el seu funcionament era escassament democràtic. El cop d'estat va ser rebut amb satisfacció pels grups conservadors. Les bases de la Restauració van quedar fixades en la Constitució del 1876, de caràcter moderat. La Constitució establia la sobirania compartida entre les Corts i la Corona. Les Corts tenien dues cambres, el Congrés i el Senat. Es proclamava la confessionalitat catòlica i una àmplia declaració de drets. L'estabilitat del nou règim es fonamentava en l'alternança en el poder de dos partits (conservadors i liberals). El segon pilar era la monarquia i el tercer, l'exèrcit.

Repercussió econòmica i política de la independència de Cuba

En l'àmbit econòmic, no hi va haver una gran crisi, malgrat els efectes negatius que podien derivar-se de la pèrdua dels mercats colonials. Una inflació baixa, una reducció del deute públic i un augment considerable de les inversions mostren l'inici d'un període d'expansió econòmica. En l'àmbit polític, tampoc va haver-hi grans canvis institucionals ni crisi de l'estat, i el règim de la Restauració va sobreviure al desastre. Més que política o econòmica, va ser fonamentalment una crisi moral i ideològica, que va causar un gran impacte psicològic entre una gran part de la societat espanyola.

Setmana tràgica de Barcelona

La mobilització popular contra la guerra es va iniciar al port de Barcelona el 18 de juliol i la revolta es va allargar durant una setmana. El dia 24 es va constituir un comitè de vaga, amb la participació de republicans, socialistes i anarquistes, que van fer una crida a la vaga general. La iniciativa popular va esdevenir un esclat espontani de totes les tensions acumulades i l'anticlericalisme va desembocar en l'incendi de més de 80 establiments religiosos. Les autoritats van declarar l'estat de guerra i hi va haver ferits i morts, i l'exèrcit va posar fi a la revolta. El 2 d'agost la ciutat va retornar a la normalitat. La repressió posterior va ser molt dura i nombrosos anarquistes i radicals van ser responsabilitzats dels fets.

El reformisme dinàstic

Amb Antonio Maura (conservador) i Canalejas (liberal) va arribar al govern una nova generació de polítics influïda pel regeneracionisme i que va impulsar els projectes més importants de reforma des de dins del mateix sistema. El govern presidit per Maura, entre el 1907 i el 1909, va engegar l'anomenada revolució des de dalt, un assaig de regeneració a partir de la voluntat d'incorporar a la política les noves classes mitjanes, que fins aleshores s'havien mantingut al marge. En aquesta direcció es va endegar una llei de reforma electoral (1907) i es va fer un esforç per negociar amb les forces catalanistes a partir d'un projecte de reforma de l'administració local.

Després de la Setmana Tràgica, Eduardo Dato va substituir Maura com a nou líder conservador. La negativa de la Santa Seu a qualsevol procés de reforma va comportar la promulgació de la Llei del Candau (1910), que posava fre a la influència dels ordes religiosos a Espanya i en limitava l'establiment de nous. Substitució de l'impopular impost de consums per un impost progressiu sobre les rendes urbanes i la reforma de la llei de lleves. Canalejas va iniciar la negociació de la Llei de Mancomunitats que acceptava la possibilitat de la unió de les diputacions provincials.

Dictadura de Primo de Rivera

El general Miguel Primo de Rivera

La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que es va instaurar a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del Rei Alfons XIII.

Instauració

Enmig d'una situació social amb tensions revolucionàries (creixement del proletariat industrial i la concentració urbana, creació del Partido Comunista de España el 1921, nombrosos episodis d'enfrontaments entre patrons i obrers, etc.), una crisi econòmica des del 1919 degut a la contracció dels mercats europeus durant la Primera Guerra Mundial i la commoció de la societat que provoquen els fracassos de la política colonial espanyola al Marroc (desastre d'Annual el 1921), es produeix el Cop d'Estat del general Primo de Rivera, Capità General de Catalunya, que provoca la dimissió del Govern de García Prieto.

L'alternativa autoritària per resoldre els problemes del país va comptar amb el suport de la Monarquia d'Alfons XIII, el suport evident de l'Exèrcit i la burgesia, dels terratinents i dels medis eclesiàstics.

El règim va néixer amb la pretensió de constituir-se en un sistema de govern estable, amb fonaments constitucionals propis, influït per les maneres del feixisme italià, tot i no identificar-s'hi.