Sionisme: Orígens, Migració i Conflicte a Palestina

Què és el Sionisme?

El sionisme és el moviment nacionalista i colonialista jueu que, des de finals del segle XIX, es va proposar la creació de l'estat d'Israel i va promoure, i promou, la migració de jueus a Palestina, l'ancestral "Terra Promesa".

Orígens del Sionisme

El sionisme va prendre el seu nom de Zion, un dels turons de Jerusalem. Aquest moviment, encara que es va originar a Europa central i de l'est a finals del segle XIX, és la continuació de l'antic sentiment jueu que la seva "destinació històrica" es troba a Palestina.

Des dels segles XVI i XVII, una sèrie de "Messies" promovien la tornada dels jueus a la Terra Promesa. L'interès de tornar a Palestina va renéixer a començaments del segle XIX, sobretot entre jueus russos i d'Europa de l'est, que patien detencions i arbitrarietats en els pogroms tsaristes. Aquesta situació els va portar a formar l'organització Hovevei Zion, que proposava l'assentament de grangers i artesans jueus a Palestina.

Què són els Pogroms?

Pogroms: en rus "devastació", és una agressió aprovada per les autoritats i dirigida contra les propietats i persones d'una minoria religiosa, racial o nacional. El terme s'aplica als atacs que van patir els jueus russos entre 1881 i 1917.

L'Antisemitisme

Abans del segle XIX, l'antisemitisme era religiós, basat en les interaccions i interpretacions del cristianisme i l'islam en la relació amb el judaisme. Aquí trobem Theodor Herzl, que va ser gràcies a ell que el sionisme va adquirir un abast polític. Theodor, periodista austríac, pensava que els jueus eren capaços d'assimilar-se a la cultura occidental, però que era gairebé impossible d'aconseguir.

El 1897, Herzl va organitzar el primer congrés sionista a Suïssa. El programa deia: "El sionisme vol crear una llar per als jueus a Palestina".

Migració Sionista i Declaració de Balfour

El fracàs de la Revolució Russa de 1905, la proliferació de pogroms i la repressió que va seguir van provocar la migració de grans quantitats de joves jueus russos a Palestina. El 1914, hi havia prop de 90.000 jueus a Palestina.

Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, el sionisme es va estendre. El lideratge el van assumir els jueus russos que vivien a Anglaterra. Els sionistes Chaim Weizmann i Nahum Sokolow van promoure la Declaració de Balfour, on els britànics prometien recolzar els jueus en la creació d'un estat nacional jueu a Palestina. En els anys següents, els sionistes van construir diversos assentaments urbans i rurals a Palestina. El 1925, hi havia 108.000 jueus a Palestina. Vuit anys després, 238.000.

Oposició Àrab al Sionisme

Sota el mandat britànic, molts camperols àrabs van ser expulsats de casa seva quan terratinents venien les seves propietats als sionistes. La població àrab temia que Palestina es convertís en un estat jueu i feien el possible per resistir els sionistes i la política britànica que els recolzava. Hi va haver diverses revoltes àrabs, entre 1929 i 1936-39, que van provocar que els anglesos limitessin el suport als sionistes, fet que va causar atemptats terroristes sionistes contra àrabs i anglesos.