Sintaxi, Sol·licituds i Textos Tècnics: Guia Completa

Sintaxi

Oracions Coordinades

• Copulativa: i, ni, ni que
• Disjuntiva: o, o bé, o si no
• Adversativa: però, sinó, en canvi, ara bé, així i tot, tanmateix, malgrat això, encara que, amb tot, no obstant això
• Distributiva: ni... ni, o... o, ara... ara, no tan sols... sinó també, aquí... allà, d'una banda... d'altra banda, així... com
• Il·lativa: doncs, per tant, així doncs, de manera que
• Explicativa: és a dir, o sigui, això és
• Continuativa: i encara, doncs, a més, fins i tot, ni tan sols, d'altra banda

Oracions Subordinades Substantives

Es poden substituir per un sintagma nominal (SN) i fan les funcions del nom.

• Funció:
  • Subjecte: Em molesta que no truquis.
  • CD: Voldria que tothom fos feliç.
  • CRV: Es va negar a ser utilitzat.
  • Atribut (verb ser, estar, semblar)
  • CN: Tinc la impressió que demà treballarem bé.
  • CAdj: Estic segur que vindrà.
• Tipus d'oració segons el nexe:
  • De relatiu: que, qui (pronom relatiu)
  • Completiva: que, si (conjunció)
  • Completiva d'infinitiu: infinitiu
  • Interrogativa: qui, què, com, on... (pronoms interrogatius)

Oracions Subordinades Adjectives

Es poden substituir per un sintagma adjectival (SAdj) i fan la funció de l'adjectiu.

• Funció: CN + antecedent
• Funció del nexe: CD, CN, CRV, CI, atribut, subjecte...
• Nexe: on, del que, la qual...

Subordinades Adjectives Substantivades

• Funció:
  • Subjecte: Qui arribi primer, s'estalviarà de fer cua.
  • CD: Fes el que t'han encomanat.
  • CI: Ja sé a qui ho han ofert.
  • CRV: No t'adones del que has fet.
  • Atribut: El teu germà és qui ha espifiat el joc.
  • CN: El temor del que pugui passar és infundat.
  • CAdj: Estic content del que he aconseguit.
• Nexe: qui, el que, la que, d'això que, tothom qui...

Oracions Subordinades Adverbials

Es poden substituir per un adverbi i fan la funció de l'adverbi.

• Tipus, funció i nexe:
  • Lloc (CCL): on, d'on, dins on, allà on, arreu on, allí on
  • Temps (CCT): quan, mentre, sempre que, cada vegada que, després que, tan aviat com, de seguida que, tot seguit que, abans que
  • Mode (CCM): com, com si, tal com, segons que
  • Comparativa: tant/tan, més... que, menys... que, millor... que, com més..., com menys...
  • Condicional: si, posat que, mentre, en cas que, tret que, a condició que, sols que, a menys que
  • Causal: perquè, ja que, com que, per tal com, car, vist que, a causa que, com sigui que
  • Final: perquè, per tal que, a fi de, a fi que, per, per tal de
  • Consecutiva: de manera que, així que, tant/tan... que, massa/prou/molt... per/perquè
  • Concessiva: encara que, tot i que, malgrat que, ni que, a pesar de, si bé, mal que

Sol·licitud

Document on una persona demana alguna cosa a l'administració.

• Emissor: 1a persona
• Receptor: interpersonal (que em sigui assignat) o 2a persona plural (que m'assigneu)
• Estructura:
  1. Dades personals
  2. Exposo: s'inicia amb un que, dius el que passa.
  3. Sol·licito o Demano: s'inicia amb un que, dius la solució o el que vols.
  4. Firma i data
  5. Al marge inferior i en majúscules, la destinació.

Currículum

Títol + nom + foto (opcional), dades personals, formació (títols oficials o estudis reglats i altres cursos), experiència professional (feina) i dades complementàries (cotxe, carnet...).

Text Expositiu o Científic

Objectiu: informar ordenadament, lògicament i amb claredat (divulgació). No vol convèncer sinó informar amb neutralitat i objectivitat. Pot explicar per fer entendre allò que exposa. Finalitat: didàctica o informativa. Exemples: manuals, exàmens, definicions de diccionari, cròniques, notícies, conferències, refranys.

• Identificació: ens hem de fixar en la finalitat d'informar a través de descripcions, narracions, argumentacions, tecnicismes, connectors ordenatius, verbs copulatius, sigles, símbols, estrangerismes, xifres, frases enunciatives, preguntes retòriques, il·lustracions, exemples, adjectius especificatius, resum (síntesi) i ampliació (anàlisi).
• Estructura: introducció, desenvolupament del tema i conclusió.

Textos Tècnics, Científics i Humanístics

• Gènere textual:
  • Àmbit especialitzat: intercanvi d'idees dels especialistes (debats o tesis).
  • Àmbit acadèmic: el coneixement a través de l'ensenyament (classes o Treballs de Recerca).
  • Àmbit de divulgació: el coneixement és públic i l'emissor és un mitjà de comunicació (conferències o manuals).

  Aquests es divideixen segons les característiques del gènere, el canal i el grau d'especialització del tema.

• Tipologies textuals: expositiu, argumentatiu, narratiu, descriptiu...
• Mètodes: deductiu i inductiu.
• Operacions discursives: processos cognitius necessaris per construir el coneixement.
  • Tecnocientífics: representar, calcular, comprovar, dibuixar, aplicar, demostrar, verificar, valorar, sintetitzar.
  • Humanístics: valorar, comentar, sintetitzar, resumir, contrastar, argumentar, criticar, suggerir, interpretar.
  • En els dos àmbits: estructurar, descriure, analitzar, comparar, justificar, observar, exemplificar, raonar, deduir, avaluar, ordenar, seleccionar, classificar, induir, identificar.
• Tipus de signe: signe lingüístic i no lingüístic.
• Modalitat oracional: enunciativa, interrogativa, exclamativa, dubitativa, imperativa, desiderativa i exhortativa.
• Trets morfològics:
  • Estructura: sintagma nominal (més utilitzat), després el sintagma verbal i el sintagma adverbial.
  • Adjectiu: explicatiu i predomini de l'especificatiu.
  • Verb: nominalitzats per la importància del nom.
  • Temps de verb: copulatius.
  • Temps verbal: atemporal (no situa l'acció en el temps sinó enunciats amb validesa universal).
  • Mode verbal: indicatiu (realitat objectiva), subjuntiu (subjectivitat) i imperatiu (activitats).
  • Persona gramatical: 3a persona del singular.
• Trets sintàctics:
  • Oració: actives, passives, passives reflexives i impersonals.
  • Complementació: nominal i verbal.
  • Sintaxi simple.
  • Connectors: lògics i estructuradors o ordenatius.
• Trets lexicosemàntics: predomini de... monosèmia (un significat i un referent), hiponímia (rosa, margarida = flor), hiperonímia (flor = rosa, margarida) i homonímia (paraules diferents que s'escriuen iguals: sol, pot). Tenen un valor denotatiu (allò que significa).
• Forma:
  • Neologismes: grecs i llatins (megacèfal o occipitofrontal).
  • Manlleus: préstecs (escàner).
  • Especialització semàntica: paraula que existeix atorgada a una cosa específica (funció).
  • Composició sintagmàtica: combinació d'elements (mitjana aritmètica).
  • Acrònims: RADAR, OVNI.
  • Metonímia: objecte per persona (Newton).