Sindicalisme, Socialisme i Segona Revolució Industrial

Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914)

Els avenços del sindicalisme

S'entra en la Segona Revolució Industrial (1880), que es caracteritza per un creixement econòmic molt important que genera un augment del proletariat industrial. Es comença a invertir la tendència en el sector productiu, és una industrialització plena. La difusió de les idees socialistes genera la creació d'un nou sindicalisme de masses, augmenta de forma brutal el nombre d'afiliats. Aquest augment dels afiliats, també genera més pressió en contra dels patrons i acaben aconseguint negociar-hi per fixar salaris i condicions de treball.

Què reivindiquen els sindicats?

• Que els governs dels estats intervinguin en les disputes entre obrers i patrons.

Aquesta pressió fa que molts governs facin les primeres lleis laborals:

• Treball d'infants regulat en edat, i el de les dones, augmenten les condicions de treball amb els anys.
• Assegurances obligatòries, en cas de malaltia, vellesa, accidents o invalidesa. El primer a dur-ho a terme va ser Alemanya, després Gran Bretanya i França.

La jornada laboral es va regular a finals del s. XIX, i es va fixar a deu hores als tallers i 8 hores a les mines.

Partits i sindicats socialistes

A partir de la Primera Internacional, es decideix la creació dels partits obrers, i el primer i el més important va ser l'SPD (Partit Socialdemòcrata Alemany - 1875). Parteix de 2 objectius:

• A llarg termini: els obrers han d'aconseguir el poder polític mitjançant una acció revolucionària que ha d'implantar la societat socialista.
• Solució de dia a dia: lluita política i acció parlamentària. Un partit per als treballadors i per a arribar al poder.

Demanaven: sufragi universal (dones també), igualtat de drets, tributació directa (impostos), sanitat i ensenyament públics. Millores de les condicions de la classe obrera: jornada laboral reduïda, prohibició del treball infantil, assegurances socials.

El 1912, l'SPD es converteix en la primera força alemanya. Aquest partit serà un punt de referència per als altres. L'SPD fomenta la creació de sindicats nacionals amb uns dirigents professionals. Els professionalitzen, es dediquen a la negociació col·lectiva entre empresaris i obrers. La vaga és el mitjà de pressió a la patronal. Es repartiran la feina entre els partits i els sindicals. Els partits es centren en la qüestió política, poder legislatiu i executiu, mentre que els sindicats es dedicaran a les reivindicacions. Normalment, els partits eren més importants que els sindicats.

• 1892 Unió dels sindicats alemanys
• 1888 Unió General de Treballadors a Espanya (UGT)

A Gran Bretanya va ser a l'inrevés, la seva experiència sindical des de les Trade Unions fa que canalitzin les seves reivindicacions a través dels liberals. Fins que es plantegen de crear un partit polític, el Partit Laborista (1905).

Els camins del socialisme

A partir de 1890, les idees socialistes creixen entre les classes mitjanes. El socialisme es planteja quin és el mitjà de lluita que es vol aconseguir, no creuen en la revolució. Apareix el concepte de la pràctica parlamentària, però tot i així segueix havent-hi gent que demana la revolució contundent.

Pràctica parlamentària: hi ha un creixement econòmic, i la gent veu que el capitalisme no és tan dolent, i aquesta situació fa que hi hagi partidaris d'eliminar les revolucions. (revisionisme - Bernstein - SPD). Bernstein revisa els postulats de Marx i insinúa que es va equivocar. Calia revisar:

1. El capitalisme: la riquesa estava arribant a més gent, i això comportava que molts obrers milloressin la seva forma de vida.
2. Deia que la classe obrera que havia participat en l'acció política havia millorat i aconseguit millorar diferents aspectes de la societat fins al punt de democratitzar-la.

Conclusió: s'havia d'utilitzar la via parlamentària.

La gran majoria d'Alemanya era partidària de la revolució, Karl Kautsky representa la via revolucionària d'Alemanya, igual que Rosa Luxemburg, que proposaven el socialisme mitjançant una revolució proletària.

• Itàlia: coexistència entre anarquistes i socialistes fins que el 1892 es crea el Partit Socialista.
• Espanya: es funda el PSOE (1879) i es manté la postura contrària a col·laborar amb la burgesia.
• França: Jules Guesde representava al sector del partit més partidaris de les teories marxistes. Jean Jaurés barreja les idees democràtiques amb el socialisme, i està disposat a col·laborar amb els sectors progressistes i fins i tot amb el govern. Es crea la SFI (Secció Francesa de la Internacional Obrera).
• Rússia: 1917, Lenin transforma la societat.

Les pràctiques anarquistes

Capital (Barcelona) països (França, Itàlia, Espanya). A partir del congrés de Londres de 1881, s'utilitza la violència per difondre les idees. L'objectiu era portar les masses cap a la revolució (propaganda pels fets). Atemptats en contra de l'església, l'estat i l'exèrcit, i la burgesia, perquè se'ls considera els principals responsables de la situació de misèria.

Finals del segle XIX Barcelona: atemptat del general Martínez Campos, atemptat de la processó de Corpus, atemptat de les bombes del Liceu. Als altres països passa el mateix. L'estat reacciona, reprimint amb molta duresa l'anarquisme, i aquests responen amb més contundència. La propaganda del fet es justifica a partir de la repressió de l'estat.

La corrent més revolucionària de l'anarquisme és l'anarcocomunisme (Kropotkin i Malatesta). És una corrent molt radical, demanen la propietat col·lectiva dels mitjans de producció i dels béns de consum. Defensen:

• La conducta individual de les persones i estan en contra de la creació de sindicats.
• Una societat sense classes
• Agrupació dels individus en comunes autosuficients
• Treball voluntari i ajuda mútua
• Llibertat i igualtat, absència de jerarquies.
• Educació com a eix fonamental, són anticlericals.

Anarcosindicalisme

Estan en contra de la violència, proposen el sindicalisme, són col·lectius. Volen una societat sense classes, propietat col·lectiva dels mitjans de producció, i ús de la vaga per forma de protesta.

• CGT - França
• CNT - Espanya, sindicat a Catalunya i fins després de la Guerra Civil.

La Segona Internacional

Fundació i objectius

• Va ser fundada a París el 1889 i es va commemorar el centenari de la Revolució Francesa.
• És una organització homogènia (PSOE, SPD, ...) tot eren partits socialistes.
• No es centralitza el poder com a la Primera Internacional en un consell general. Es crea una confederació de partits autònoms nacionalistes. Cadascun dels partits té autonomia de decisió.
• El 1900 es crea el Buró Socialista Internacional a Brussel·les que tenia com a feina donar continuïtat a totes les tasques que s'havien de fer entre congrés i congrés.
• Es fixaven els objectius i es fixaven les actuacions que havia de fer el moviment obrer. Difondre teories.

Es demanaven 5 punts bàsics:

• Lleis per protegir els treballadors
• Jornada laboral de 8 hores
• Abolició del treball infantil
• Repulsió cap a la guerra com a conseqüència del capitalisme.
• Volien que els obrers s'afiliessin en partits obrers.

Principis bàsics:

1. Extensió de la democràcia
2. Evolució de forma pacífica per prendre el poder.
3. Regulació del mercat laboral
4. Posar fi a les discriminacions de la dona i altres desigualtats.

Van crear-se una pròpia simbologia:

• Himne - La Internacional
• Primer de maig - manifestació per reclamar els principis en honor a uns treballadors morts a Chicago el 1886.

A diferència de la Primera Internacional, va tenir molts milions d'afiliats. I això implica una gran repercussió, consciència d'associació.

Van crear organismes:

• Conferència Internacional de les Dones Socialistes
• Federació Internacional de les Joventuts Socialistes.

Els grans debats. Crisi i divisió dels moviments socials

La Segona Internacional va ser un gran fòrum de debat. A partir de 1900 al congrés de París, les coses es van torçar:

• Es va criticar i condemnar el revisionisme alemany. I que només es governarà amb la burgesia en extremes circumstàncies.
• Es reafirma la lluita de classes - MARX.

No es posen d'acord amb el colonialisme, n'hi ha en contra i a favor. També n'hi ha que volen estendre la idea socialista per les colònies.

Es decideix rebutjar les guerres, deien que era un enfrontament entre estats capitalistes.

La Primera Guerra Mundial divideix la Segona Internacional en 3 tendències:

• Patriòtics: partidaris de la guerra per defensar la nació
• Pacifistes: (minoria) hi estaven en contra.
• Revolucionaris: Lenin, Rosa Luxemburg,... són partidaris de convertir la guerra en una revolució.

L'any 1917 comença la Revolució Russa, i la unitat de la Segona Internacional està acabada. Canvia l'equilibri de forces (URSS). Apareix la Tercera Internacional (Internacional Comunista) va incidir sobre els grups socialistes, exclusiva per a partits comunistes.

La Segona Revolució Industrial

• Hi ha una transició demogràfica. Durant el segle XIX hi ha un creixement poblacional molt important. És un creixement que és el doble que la resta de continents. Explosió i pressió demogràfica. La mortalitat baixa (millor alimentació, condicions de vida i medicina) i la natalitat es manté elevada. Al s. XX ens trobem amb què la mortalitat infantil es redueix i la mortalitat de les dones en el part també. A la que es redueix la mortalitat infantil, també es redueix la natalitat.

El creixement europeu va suposar migracions a altres continents. Marxaven cap a llocs on podrien prosperar econòmicament (majoritàriament a Amèrica). Anaven a països joves que acceptaven l'arribada dels immigrants, es podia fer diners, hi havia manca de mà d'obra. Aquests fluxos migratoris afavorien l'economia interna.

A Europa hi ha un creixement industrial i en la xarxa d'intercanvis que afavoreix al creixement urbà. Intercanvis en els mercats de les ciutats. Se segueix utilitzant el carbó com a font d'energia, però apareixen el petroli i l'electricitat. Això permet tenir tramvies, metros, comunicacions (telègraf), per la pròpia indústria i també per l'oci.

El petroli es destinarà al transport, (motors d'explosió), acaba transformant a una gran indústria, la petroquímica, el petroli fomenta la recerca en altres camps i investigacions. Una altra indústria important és la de l'automòbil, perquè també genera el creixement d'altres sectors. També s'estimula el creixement de carreteres, benzineres, restaurants de pas,... Apareix el motor dièsel aplicat als vaixells que permetrà que siguin més ràpids, regulars i augmentin la seva capacitat (acer, ferro). També augmentarà la producció d'acer.

Ferdinand de Lesseps obre el Canal de Suez (1869) que connecta el Mediterrani amb el Mar Roig. El 1904 els americans obren el Canal de Panamà. Gràcies a tots aquests transports, la immigració és facilitada i augmenta molt. Es fa popular la bicicleta, però la revolució va arribar amb l'automòbil, que es fa popular gràcies a les noves tècniques de producció que abarateixen costos i perquè hi ha innovacions en les tècniques de venda.

La indústria de l'automòbil fomenta altres indústries (petroquímica, acer, infraestructures, pneumàtics,...)

A començaments del s. XX es comença a desenvolupar l'aviació comercial. Apareixen els grans magatzems, moment de la publicitat per persuadir i informar als consumidors, apareixen les vendes a termini. Començarà la venda per correu.

Apareix un nou concepte de concentració empresarial. La Segona Revolució Industrial està basada en el capitalisme financer: els bancs juguen un paper clau en el desenvolupament empresarial. Donaven préstecs a les empreses. La Segona Revolució Industrial es caracteritza per l'aparició de grans empreses, gegants empresarials. Es compren unes a les altres.

Aquestes concentracions les podem classificar segons:

• Horitzontals: aquelles empreses que treballen en un mateix sector productiu.
• Verticals: empreses que tenen una activitat econòmica complementària.
• Càrtel: associació d'empreses que tenen una activitat econòmica complementària.
• Hòlding: societat financera que és la propietària de les accions de diverses empreses per controlar-ne l'activitat.
• Trust: fusió d'empreses per crear-ne una de nova
• Monopoli: domini del mercat per part d'una sola empresa, bé perquè tingui l'exclusiva o bé perquè sigui un monopoli natural (una empresa domina el mercat perquè els costos per establir-s'hi una altra empresa són massa grans).

Tècniques de producció en sèrie

Va fer una proposta d'organització empresarial de manera que els obrers no fessin moviments excessius que els fes perdre el temps. Optimitzar el temps utilitzat per tal de reduir costos i augmentar la productivitat. S'aconsegueix en cadenes de muntatge, treballs específics (especialització). Es mou el producte. Perquè no s'avorrissin i estiguessin motivats, els donaven sous extra per més productivitat.