Sin título 1

IDENTIFICACIÓ

1.1. FITXA

-Dades de l’obra Museu Guggenheim de Bilbao Autor Frank. O Gehry -Cronologia 1991 - 1997-Estil i tipologia. Desconstructivista.

1.2. CONTEXT

-Context històric i cultural

Després de la Segona Guerra Mundial es van produir esdeveniments i conflictes com: la Guerra de Corea, la creació de l’Estat d’Israel, la revolució Cubana, la independència dels països africans, la guerra del
Vietnam, etc.. Es va posar fi a la Guerra Freda i va caure el mur de Berlín al 1989. Ens trobem en una època de crisi econòmica i financera a causa de l’entrada de Japó en la bombolla immobiliària i per la iinflació del petroli entre altres.

En general, va haver-hi un gran desenvolupament en els camps científics i tecnològics i la capital de l’art pasa a ser Nova York i no París.

A Espanya, en canvi, ens trobem en un bon moment econòmic i al final de la dictadura de Franco, encara que va durar poc i va esclatar una crisi económica i una situació d’atur incrementada.  A Bilbao, concretament, ens trobem en un moment de prosperitat gràcies al desenvolupament industrial liderat pels recursos minerals del ferro, el sector metal·lúrgic i la indústria naval. Però  l'esgotament de les mines, la reconversió industrial i el tancament de importants icones representats van deixar Bilbao sumida en una profunda recessió. Aquest fet els va portar a intentar resurgir un altre cop i varen apostar per fer de Bilbao una ciutat de serveis i dotar-la d’infraestructures i es quan es començen a construir museus i ferrocarrils, cosa que va provocar tensió social.

2. ANÀLISI FORMAL

2.1. Estil

No es desenvolupen com un trencament, sinó que tenen voluntat de continuïtat

Ara l’art serà un exemple de progrés, avanç i modernitat, la qual cosa fa que Europa i els Estats Units desenvolupin diferents tendències.

El Museu Guggenheim pertany a un corrent paral·lel al moviment postmodern que va tenir força importància: el High Tetch i el Desconstructivisme.

El seu origen està en una exposició de Philip Corelyou Johnson i Mark Wigley que van presentar el 23 de juny de 1988 al MoMa de Nova York, El nom d’aquest moviment es Déu al constructivisme rus i a la filosofia de la desconstrucció il·lustrada de Derrida.

Es caracteritza per la fragmentació, el disseny no lineal, l’estructura i l’aparença

S’oposa a la racionalitat ordenada i al Modernisme. Vol alliberar l’arquitectura de regles preestablertes

Rebutja la decoració o ornamentació

Sobreposició de diagonals i de formes rectangulars o trapezoïdals. Abandonant la línia vertical i horitzontal

Contrast amb imatges retorçadés

Rotació dels cossos geomètrics al voltant d’angles petits

La fragmentació

Manipulació de les superfícies de les estructures

L’aparença final dels edificis deconstructivistes es caracteritza per una impredecibilitat i un caos controlat. La seva base és el moviment literari també anomenat decostrucció.

2.2. Anàlisi de l’obra

La planta del museu Guggenheim és irregular. La coberta es barreja amb la façana i les línies escultóriques recorden a una flor metàl·lica.

L’edifici està format per dos tipus de volums interconectats: els ortogonals que estàn recoberts de pedra calcària i els corbats i recargolats que estàn recoberts per làmines de titani.  l’interior i l’exterior de l’edifici estan units per uns murs “les cortines de vidre”.

L’espai interior s’organitza a partir d’un gran atri de 50 metres d’alçada, abans del qual trobem un vestíbul. Tota l’estructura de volums retorçats gira entorn el pòrtic monumental que és el cor del museu.  L’il·luminació es zenital i en forma de flor i majoritariament es llum natural. Al voltant de l’atri hi han articulats tres nivells més de sales expositives que estan conectades amb passarel·les curvilínies, ascensors envidriats i escales.

Si parlem de les formes, cal dir que cada forma és única exclusiva per al lloc que ocupa i estan una mica encoixinades per adaptar-se millor, això s’anomena boatiné.  El museu, en total té 24.000 m2, i la superfície expositiva total és de 11.000 m2, distribuïts en 19 galeries. Destaca la gran sala o sala del peix, que fa 30 metres d’ample per 130 de llarg. Està situada a la planta baixa i està lliure de columnes, la qual cosa permet acollir grans peces i suportar el seu propi pes. Aquesta sala acull les obres de gran format com la de Richard Serra, La materia del tiempo. La sala, que vista des de fora travessa el Pont de la Salve per sota i es topa amb un extrem de la torre, simula incloure el pont en l’edifici i té la seva pròpia entrada, adquirint un caràcter independent.

De les 19 galeries, 10 tenen una planta ortogonal i un aspecte clàssic. Nou tenen una planta irregular generant espais interiors immensos,

PARTS DEL MUSEU:

L’atri s’obre a la ria a través d’un pòrtic exterior en el qual al mig hi ha un pilar cilíndric que aguanta una coberta voltada i que, de lluny, sembla que sigui la benvinguda del museu. La façana nord: hi ha una marquesina que cobreix la vidrieria d’aquesta part i que és sustentada per una columna gegant de pedra. Juga amb l’aigua, les ondulacions i les formes fluides. La façana sud: predomina la pedra, els angles i les rectes. L’entrada principal: compta d’una escalinata que estalvia el desnivell entre l’entrada i la plaça, que queda amagada. L’arquitecte ho fa per aconseguir crear una visió global del conjunt sense un punt focal dominant.  El museu té al costat obres que, algunes d’elles van ser, al principi, temporals però que van acabar sent permanents.  L’aranya gegant, “Mamá”, de Louise Bourgeois.

“El gran arbre i l’ull”, d’Anish Kapoor. “Ramón Rubial”, de Casto Solano. “Els tulipans”, de Jeff Koons

I, a l’entrada principal, hi ha una escultura floral, Puppy, de Jeff Koons, que és un gos de 12 metres d’alçada. Els bilbaïns diuen que l’edifici del darrere (el museu) és la caseta del gos.
2.3. Anàlisi tècnica

-Materials Pedra calcària(escollida sobretot per la seva tonalitat), vidre(translúcid pero que protegeix l’interior de la calor i de la radiació) i titani(evoca el passat industrial i marítim de la ciutat i la llum que s’hi reflexa recorda al reflexos de l’aigua de la ria)

Els materials de les sales són:

Per a les dependències convencionals: fusta

Dependències irregulars: guix, cartró i ciment

Les formes escultòriques s’aconsegueixen a través d’estructures d’acer que són recobertes amb planxes de metall

-Tècniques

La complexitat matemàtica de les corbes que formen els materials, obligà a l’arquitecte a dissenyar-les amb un programa d’ordinador que es diu CITIA que serveix pel dissenys d’avions.

3. ANÀLISI CONCEPTUAL

-Funció

La seva funció és exposar obres d’art contemporani. En el museu Guggenheim de Bilbao s’exposen obres que, per la seva magnitud, no hi caben en el Guggenheim de Nova York. A més a més, s’exposen moltes obres d’artistes bascos i espanyols de meitat de Segle XX i XX, com Chillida.

La fundació Guggenheim volia una major presència internacional i contemplava la possibilitat de tenir un nou museu a Europa; l’alcalde de Bilbao es va assabentar i per la ciutat era com un somni que Bilbao fos l’escollida a pesar de la seva situació económica tan precària.

-Simbolisme i significat

Vistes des del riu, les seves formes orgàniques han estat identificades amb un vaixell, interpretació a causa de la tradició portuària de la ciutat. Seguint el símil marítim, els panells lluents de l’exterior es projecten en l’aigua com si fossin l’escata d’un peix. El Guggenheim s’ha convertit en la imatge de Bilbao. El museu Guggenheim suposa el començament de l’obertura de la ciutat de Bilbao a la resta del món de la cultura i del turisme i el motor del canvi. De fet, des que es va obrir més de 13 milions de persones l’han visitat, la qual cosa fa que s’amortitzin els quasi 72 milions d’euros que va costar construir-lo i els 25 milions que costa cada any mantenir-lo.  Al 1997 no només es va inaugurar el Museu Guggenheim, sinó que es va inaugurar un nou concepte de museu del Segle XXI.

4. URBANISME, MODELS I INFLUÈNCIES

-Paper de l’edifici

A Gehry li van oferir qualsevol espai dels molls d’Abandoibarra (zona de Bilbao) i encara que hagués pogut escollir qualsevol altre menys caòtic, es va decantar per una zona estreta a prop del pont de la Salve, i la zona no era gaire estètica.

Es troba en un dels marges de la ria Nervión de Bilbao, a 16 metres per sota de la cota de l’eixamplament de la ciutat, la qual cosa fa que, malgrat els seus 50 metres d’alt, no sobrepassi l’alçada de les construccions de la ciutat.

És un edifici que s’adapta per complert a la ciutat, al pont, a la part industrial i a la ria de Bilbao

-Influències

El museu Guggenheim de Nova York, de Frank Lloyd Wright, que inaugurà una era en la qual els mateixos museus es converteixen en obres d’art, que ja no són només contenidors de cultura.

L’obra de Gehry es vinculada a les teories desconstructives del filòsof Jacques Derrida de finals dels anys vuitanta. En arquitectura, es centra en la fragmentació de la forma, que explora els desequilibris de la geometria.

IDENTIFICACIÓ:

1.1. Fitxa Nom: Creu i R Autor: Antoní Tàpies Cronologia: 1975 Estil: Informalisme

1.2. Context

Ens trobem en una època de sensibiització artística a causa de la ja finalitzada segona Guerra Mundial i del llançament de la bomba atòmica. A més, ens trobem en el mateix any en que mor Franco, nomès que aquesta pintura va ser finalitzada just uns mesos abans. A Espanya estem a una època de lluita social i conflictivitat, es lluita per l’amnistia dels presos polítics del règim franquista, l’abolició de la pena de mort, etc. La situació política a Espanya era molt precària i ens trobem a l’època de transició a la democràcia.  A més, ens trobem a la segona fase de la Guerra Freda, a la desconolització d’Àfrica i al naixement del moviment hippie, per tant era una època una mica confosa de noves tendències i moviments, noves ideologies, etc.
2. ANÀLISI FORMAL: 2.1. Estil

L’informalisme és un moviment pictòric que agafa les tendències abstractes i gestuals i es un paral·lisme amb l’expressionisme abstracte dels Estats Units. Aquest art es va iniciar a Europa. Presenta influències del Surrealisme i el Dadaisme. És un corrent on destaca molt el vitalisme i la força interior. Es caracteritza per l’absència total de formes identificables. No implica una manca de forma sinó una absència figurativa. És el primer cop a la història que predominen els signes per sobre del significat. Caràcter individualista, l’autor sempre deixa l’empremta a l’obra. Uneix l’interior de l’autor amb l’exterior, cosa que dificulta l’anàlisi i la interpretació. Per als informalistes, l’art és un mitjà d’expressió dels seus sentiments i emocions. Agafen molta importància els materials i els procediments i la innovació.

Procés basat en construcció-destrucció. Els aspectes formals com la composició i el cromatisme queden supeditats a l’expressió.

Tècniques: Dripping, grattge, frottage, collage… La immigració provocada per la Segona Guerra Mundial va donar a conèixer a Estats Units aquests moviments europeus. Pintura americana: Insisteix en l’aspecte manual, insisteix en combinar l’abstracció amb l’expressivitat, per provocar una intensa resposta emocional. Amb aquest principis es desenvolupa:

1. Gestualisme o l’Action Painting: dona tota la importància a la gestualitat i a la varietat

2. Color-field- paintings, on s’investiga les possibilitats del color. Té diverses subtendències: o Gestual: es dona més importància a la improvisació del gest i dels signes creats. Pollock i Wols. O Taxista: L’important és el domini del color, és més o menys automàtica. Mark Rothok. O Espacialista: Basada en el treball sobre la tela, considerant-la un univers. Lucio Fontana. O Matèrica: Centra el seu interès en els materials utilitzats. Burri i Fautrier.

2.2. Anàlisi de l’obra

L’obra és una sèrie de signes i lletres sobre un fons matèric (una barreja de pintura i terra). Està basada en línies contundents que formen composicions complexes. Podem obervar dos nivells en la construcció d’aquesta obra: El llenguatge matèric (marcat per la textura de la sorra, les pedres i la tela) i el dibuix i la línia donats per la creu, les lletres i els signes. Tàpies dona molta importància a la superfície de l’obra que adquireix valor de relleu: la textura de la sorra, les pedres, la tela enganxada, etc.

Composició: Al centre hi ha una creu blanca. Sobre hi ha una gran H també blanca. Sobreposada a l’anterior hi ha la R en color negre. Just a sobre hi ha unes línies de color vermell intens que delimiten una franja llisa. A l’esquerra de la R hi ha una T inclinada. Més a baix es pot llegir la paraula “Gat”. A la part dreta inferior trobem una altra R acompanyada per una creu més petita, les dues blanques.  Cromatisme: Gamma cromàtica reduïda (ocre, marró, vermell i negre) utilitza principalment colors terrosos. Textures: Dona molta importància a la superfície de relleu. Juga molt amb les textures, la sorra i les pedres barrejades amb la pintura i la tela enganxada que forma la lletra H, que crea afectes d’ombra. Per altra banda, les pinzellades amples i pastoses creen un efecte de volum. Destaca també el paper que fa la tècnica del grattage pel que fa a les textures. Llum: Alhora que juga amb les textures, juga també amb la llum, ja que el relleu del quadre crea ombres.  Ritme: La varietat de relleus, textures i ombres donen molt dinamisme a l’obra. Passa el contrari amb els colors, que fan l’obra més estàtica excepte per la intervenció del vermell intens.

Aquesta obra, a més, introdueix tipografies, les quals son un element important de l’obra

2.3. Anàlisi tècnica Materials: Sorra, pedres, tela i pintura. Suports: Tela. Tècniques: Utilitza pinzellades amples i pastoses en la R i la T negres i la línia vermella. Utilitza el grattage en algunes lletres i signes. I el collage en la lletra H. Influències: Grup Dau al Set, de que va formar part en la seva joventut, d’on agafa cert automatisme i la manca de significat de molts signes. Viatge a París d’on va incorporar l’ús de tècniques com el grattage i el collage. Art informalista influenciat per Tàpies i el Pop Art és una reacció a l’informalisme.

3. ANÀLISI CONCEPTUAL:

Tema: Abstracte

Significació i simbolisme: Tàpies reflecteix una gran preocupació pels problemes de l’ésser humà: la malaltia, la mort, la soledat, el dolor, el sexe… Ens dona una nova visió de la relitat més senzilla y quotidiana. Aquesta concepció de la vida està unida a la filosofia existencialista, que remarca la condició material i mortal de l’home. Pretén amb el seu art fer-nos reflexionar sobre la nostra pròpia existència.

Lletres i signes formen un llenguatge ocult

-La lletra A i la T, desxifrades per el propi autor: inicials del seu nom i del de la seva dona i alhora del seu cognom.

-Creu, àmpliament explicada per Tàpies: simbolitza la lluita de dues forces oposades,

l’autor l’utilitza per imposar ordre i sentit constructiu a la composició. També s’ha dit que Tàpies va començar a utilitzar la creu després de la Guerra Civil, moment en que Espanya se li presentava com un gran cementiri. Posteriorment va a pasar a ser, per a Tàpies, un símbol de les coordenades de l’espai. També hi ha certa conexió amb el cristianisme. A més, la creu també fa referència a Ramón Llull, que creia que els artistes havien de pintar creus ja que eren un tema molt important.

-La lletra R, segons alguns crítics, al·ludeix a Ramón Llull, encara que això son només interpretacions. Les obres de Tàpies tenen lectures diverses i obliguen al públic a reflexionar.

Funció: Estètica

1. IDENTIFICACIÓ

Obra: Número 1

Autor: Pollock

Cronologia: 1950

Estil: Expressionisme abstracte

1.1 CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

Context històric: Estem situats desprès de la segona Guerra Mundial, els Estats Units pasen a ser la primera potència mundial en el bloc occidental. Nova York substitueix a París com a la ciutat de l’art gràcies a que nombrosos artistes s’havien exiliat durant la guerra, tambè gràcies a que les tendències més innovadores comencen a sorgir allà i que els museus americans comencen a ser els primers del món. Parlant d’Europa ens trobem en una època de devastació i de divisió en dos blocs antagònics.

A més ens situem a la Guerra Freda

2. ANÀLISI FORMAL

2.1 ESTIL

L’expressionisme abstracte és una pintura dinàmica i gestual, allunyada totalment del llenguarge figuratiu i resultat de la fusió de l’automatisme surrealista i l’abstracció. En aquest estil s’utilitzen grans formats i “all-over-paintin” que consisteix en pintar en tota la superfície. Podem diferenciar diverses tendències dins d’aquest estil: el corrent gestual, el corrent sígnic o cal·ligràfic i el corrent espaialista. L’obra que estem analitzant, número 1, pertany a la tendència gestual. A més, es un tipus de pintura dinàmica, gestual, autòmata i allunyada del llenguatge figuratiu. Orígens per influències de l’automatisme surrealista, l’abstracció i l’art oriental.

2.2 ANÀLISI DE L’OBRA

Aquesta obra presenta un dens entramat de línies i taques que omplen tota la superfície de la tela, sense deixar-hi cap cosa figurativa.

La tècnica que utilitza és el dripping o degoteig, sobre una tela sense preparar deixa degotar oli, pintura d’alumini i esmalt. Utilitza el all-over.Painting i no hi trobem cap centre d’atenció a l’obra. Les línies i les taques es troben superposades de forma arbitraria fins que tot el quadre queda ple, per tant, els entramats lineals formats pels regalims de diferents colors s’estenen i entrellacen per tota la superfície. Predomina el color i la absència del dibuix. Els colors que hi destaquen són el negre, blanc salmó i grió, per tant, la gamma cromàtica és reduïda i austera. La poca profunditat del quadre és donada per la superposició de les línies i les taques de colors. No hi ha un put de fuga ni una pinzellada, tampoc hi ha una llum representada, cap focus, encara que podem observar efectes d’ombres que incrementen l’expressivitat de l’obra. Cal dir, a més que no hi ha cap tipus de referent formal o d’al·lusió figurativa. L’energia del traç i la violència del gest i de la tècnica son ben visibles i adquireixen una gran importància.

COMPOSICIÓ→ Abandonament de la idea tradicional de composició, això provoca que l’espectador no tingui cap punt de referència des del qual començar a analitzar l’obra.

RITME→ El ritme es molt dinàmic gràcies a la tècnica emprada(l’energia i la violència del traç i del contrast entre els diferents tipus de pigment)

2.3 A TÈC Mat: Oli, esmalt, pintura d’alumini Sup:
Tècnica: Dripping o degoteig(Pintar a partir d’esquitxos i regalims, llençar pintura sobre una superfície estesa a terra mitjançant pots foradats, bastons xops de pintura,.) i l’action painting, que vol dir pintura d’acció(cos i ànima s’involucren en l’execució del quadre) Influències ant: Experiencies i teories abstractes de Kandi, l’ús de les teles molt grans deriven dels muralistes mexicans i l’execu de l’obra té una influè per part dels rituals dels indis americans i de la tècnica surrealista de l’automatisme. Uns autors a destacar que varen influènciar a Pollock ser: Miquel Àngel, El Greco i Rubens.  Influències posteriors: L’obra de Pollock va ser un paradigma del nou art americà i el seu peculiar estil creatiu se’l considera com precedent dels Happenings. 3. ACON Te: obra no presenta res + que un dens entramat de línies i taques que omplen completament la superfície de la tela sense mostrar cap vestigi figuratiu. Po reforça aquesta voluntat d’abstracció i de no donar cap referent figuratiu posant com a títul un núm. P vol que l’espe s’enfronti al quadre sense cap dada o referència que pugui condicionar la seva mirada o limiar els senti i emocions que espectador pot sentir al mirar quadre.  Signi: Com sol passar amb la majoria l’art abstracte el significat profund de l’obra resulta difícil d’esbrinar.  diverses interpreta, l’obra es la representació dels ritmes primaris de la natura, per a uns altres, es una representació d’una dansa, per a altres(més psico)reflex de la angoixa vital que abocà a l’alço ia l’arucció a l’autor.  des de un punt més soci, aquesta pintura és l’expres d’una època i d’un món marcats per profunds canvis socials i polítics i per l’experimentació atòmicFunció: Oferir a cada espect una experiència plàstica singular única, encara que la funció és prin estètica, encara que hi ha una clara funció comunicativa (mostra i transmet el sentir vital del seu creador)i provocativa.

1. IDENTIFICACIÓ 1.1 Fitxa tècnica Dades de l’obra: Una i tres cadire Autor: Joseph Kosut Cronologia: 196 Estil i tipografia: Conceptual

1.2 Context històric L’obra s’inscriu, especialment, dins el moviment de l’Art Conceptual, que es produeix cap els anys de 1960-1980:  En la recerca d’una puresa inviolable era necessari que la mateixa obra d’art es dissolgués, fent desaparèixer la seva contaminant objectivitat, i emergir com a idea (R. Hughes). Al respecte es pot recordar aquí les paraules que Leonardo va escriure ja al Segle XVI: La pintura és una cosa mental.  També els artistes volien expressar-se, amb aquesta desmaterialització, contra la mercantilització artística, i és conegut el gest de Manzoni (1933-1963) de enllaunar el seu fem (1961) com si fos valuós caviar i vendre’l a preu d’or.  L’Art Conceptual no anava reduint i refinant la forma artística, una constant essencial de l’Art Modern, segons els crítics més apreciats (Greenberg, Fried), sinó que la negava:  A l’artista no li cal crear objectes, només definir-los, negar la morfologia artística, l’expressió visual, i afirmar el caràcter reflexiu de la seva creativitat, deixant la forma per anar a l’àmbit de les idees, les paraules i, també, de la Filosofia. 2. ANÀLISI FORMAL 2.1 Estil L’obra està dins del moviment de l’art conceptual, sorgit entre els anys 1960-1980. Es cerca una puresa inviolable, i per això és necessari que la pròpia obra d’art es dissolgués. D’aquesta manera desapareixia la seva contaminant objectivitat i emergia com a idea. Els artistes conceptuals volien expressar-se contra la mercantilització artística. L’art conceptual no redueix ni refina la forma artística, sinó que la nega: a l’artista no li cal crear objectes, només definir-los; ha de negar la morfologia artística, l’expressió visual, i afirmar el caràcter reflexiu de la seva creativitat.

2.2 Anàlisi de l’obra

Composició: Hi ha una cadira de fusta (que canvia segons la versió de l’obra), prop d’una paret blanca, entre dos panells penjant: el de l’esquerra és una fotografia, ampliada a la mida natural, de la cadira; el de la dreta és una altra fotografia molt ampliada de la definició del terme cadira, del diccionari.  Així hi ha un eix (la cadira) i dos elements reproduïts tècnicament i fotogràfics, referits a la cadira, a ambdós bandes, un visual, l’altre verbal: és un tríptic.  L’autor ha escrit un text que descriu l’obra i permet la seva realització; poden fer-se diferents versions, fins i tot amb d’altres objectes (làmpada, pala, roba, taula, cactus, paella o serra), sempre amb la mateixa organització.

Ritme: Estàtic, sense moviment

Cromatisme, llum i textures: Monocroma, conserva el color pur de la fusta. La llum de l’obra contrasta el blanc de la paret i el beix del plafó amb el marró del color pur de la fusta i el color blanc i negre en que està la fotografia.

2.3 Anàlisi tècnic

Materials: cadira de fusta plegable, còpia fotogràfica de la cadira i ampliació de la definició de cadira d’un diccionari.

Influències anteriors:

Influències posteriors:

3. ANÀLISI CONCEPTUAL

Temàtica: L’artista presenta conjuntament tres codis del concepte CADIRA: codi visual, fotogràfic i verbal. Tots tres plantegen diferents maneres d’accedir al concepte CADIRA.

Significat: La imatge, visual, resulta d’un text que cal seguir al peu de la lletra per produir-la a les diferents versions. Text i imatge, a partir del fet bàsic (i visualment central) de la cadira, expressats en llenguatges diferents, són equivalents; o bé la paraula té més valor a causa de la grandària de l’ampliació fotogràfica que es fa de la definició del terme cadira al diccionari.  L’obra té relació amb l’ècfrasi, un recurs de l’oratòria clàssica que transposa a un llenguatge una experiència plasmada en un altre; per exemple, a partir de textos clàssics, Botticelli (La Calumnia, 1495) i El Greco (El Soplón, 1571) pinten sengles obres.

Funció: Kosuth planteja els límits entre art i realitat, perquè parteix d’un objecte banal i quotidià i ho eleva a la categoria d’art.

1. IDENTIFICACIÓ 1.1 Fitxa tècnica Dades de l’obra: Elogi de l’aigua.Autor: Eduardo ChillidaCronologia: 1987Estil i tipografia: Abstracte

1.2 Context històric

Durant la dècada dels 80 hi havia una profunda crisi econòmica i social. Es va produir un acostament entre la uníó Soviètica i els Estats Units, que va posar fi a la Guerra Freda i que va tenir un moment culminant en la caiguda del mur de Berlín al 1989. Aquest fet històric va comportar una nova redistribució geopolítica d'Europa i un replantejament de les relacions entre les grans potències internacionals. L'any 1991 es va firmar el tractat de Maastricht i es va crear la Uníó Europea.

Però al 1987, any de l'obra, la crisi ja s’acabava i ja s’havia enunciat que Barcelona seria la seu dels jocs olímpics del 1992, cosa que va fer que s’encarreguessin moltes noves infraestructures i escultures per decorar la ciutat, i modernitzar-la.­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­

2. ANÀLISI FORMAL

2.1 Estil

L’estil abstracte és un corrent que, a grans trets, podem resumir com a: modalitat artística que prescindeix de les formes figuratives. Tot i així, l’obra de Chillida és molt personal. Opta per obres de grans proporcions, de formes molt simples (també molt pures), i que estan estretament connectades amb la natura.

2.2 Anàlisi de l’obra

Tipologia segons la visualització: L’escultura presenta una gran massa de formigó armat d’on surten quatre grans braços recargolats que s’atansen a l’aigua de l’estany artificial que hi ha a sota. Les 54 tones de l’estructura es troben penjant a l’aire gràcies als 4 potents cables d’acer que la subjecten, i al ser una escultura exempta es pot mirar des de diferents punts de vista. Els braços que s’acosten a l’aigua (poder recordar a una urpa) al ser corbats donen dinamisme a l’obra Els protagonistes de l’obra són: el material (formigó armat), un element que es manifesta mes enllà del seu propi espai, amb formes lliures i espontànies, i que respecta la natura i li dóna autenticitat; la gravetat, que es fa notar amb la sensació de lleugeresa que transmet l’escultura tot i el seu pes; l’aire, que embolica l’espai de l’obra i s’ha de considerar com un material més; i l’aigua, que en paraules del propi Chillida, és la meitat de l’escultura. La composició de l’Elogi de l’aigua és força equilibrada. Això s’aconsegueix mitjançant les línies rectes de la part superior que contrasten amb les ondulants i de formes més orgàniques línies de la part inferior de l’obra.Ritme: repòs dinàmic pel grafitisme que originen les formes corbes al desenvolupar-se a l’espai a la vegada que fa un joc amb l’aigua.Cromatisme, llum i textures: El color és un de sol, i la llum, al ser una textura no llisa sinó més aviat rugosa, no rellisca i per tant, no dóna efecte de brillantor.2.3 Anàlisi tècnic

Materials: Formigó armat i acer

Tècniques: Encofrat

Influències i autors anteriors

Influències i autors coetanis

Influències posteriors

3. ANÀLISI CONCEPTUAL

Temàtica: Explica el mite de Narcís. L’escultura representa quatre dits que no poden arribar a agafar el seu reflex de l’aigua. Mite de Narcís tractat de manera abstracta.  Narcís va rebutjar a la princesa Eco i per això va ser condemnat a enamorar-se d’ell
mateix, llavors aquest es mirava reflectit en l’aigua però no podia aconseguir agafar el seu reflex i es diu va morir convertit en pols, i a on va morir en va sortir una flor que des d’aleshores va passar a dir-se Narcís.

Significació: Els quatre braços que surten del cub superior de l’estructura recorden els dits d’una mà que vol tancar-se per tal d’atrapar l’aire que l’envolta. Relació entorn-escultura. L’obra pot recordar també, fixant-nos ara amb el reflex que es produeix a l’aigua de l’estany, al mite d’Eco i Narcís.

Funció: Decorativa

1.IDENTIFICACIÓ

Autor: Elouise Bourgesois

Cronologia: 1999

Estil: Expressionista/neoexpressionista

Tipologia: Escultura exempta

1.1 CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

Ens trobem a l’època de les segones avantguardes, en una dècada d’expansió econòmica i d’un bon període de la bombolla immobiliària, ens trobem a l’impulsament de l’Internet i d’importants avenços tecnològics.

2. ANÀLISI FORMAL

2.2. ESTIL

És un moviment artístic sorgit a Alemanya a principis del s. XX. L’objectiu és expressar l’interior de l’ésser humà. No es requereix una bona ténica pictòrica ni un resultat estèticament correcte, vol transmetre sentiment i subjectivitat. Vol potenciar l’impacte visual de l’espectador a través del color, les formes, la composició, etc. - No els interessa mostrar la realitat sinó l’interior de l’ artista. Les pintures expressionistes són un reflex del món interior de l’artista, en aquest cas la seva angoixa...

- Esquematització de les figures

- Pinzellades llargues i ondulants

- Ús arbitrari del color

2.3 ANÀLISI DE L’OBRA

Ubicada a la part posterior del museu de Guggenheim, al costat del pont de la Salve. Escultura de bronze de 11,6 m que s’eleva, desafiant, sobre 8 gegantines potes lleugerament arquejades. La textura mostra una superfície rugosa imperfecta. Les potes no es mostren tenses, representen molt bé la mobilitat de les extremitats.  Hi trobem moltes plaques que accentuen encara més aquesta rugositat  El cos de l’aranya te una malla d’acer que aguantant les pedres blanques que simulen els ous Les potes es troben més elevades que la bossa maternal

Composició→ Totes les potes conflueixen en un cos central de dimensions força més reduïdes, es una composició tancada i predominen les línies corbes. Sota el cos centrall hi ha un teixit metàl·lic que suporta un conjunt de pedres blanques de marbre, simulant els ous. Les potes donen una imatge de protecció per contrasta amb la fragilitat de la bossa que guarda els ous. llum→ Acabat irregular i rugós, la llum intercepta tots aquests plans diferents i crea ombres i destells creant així un joc de llums que fa percebre aaquestes irregularitats amb més intensitat

En aquesta obra, a més, hi ha un fort contrast entre les dimensions monumentals de l’aranya i l’aparent fragilitat de les potes, llargues i primes.

2.3 ANÀLISI TÈCNICA

Material→ Bronze, acer inoxidable i marbre

Tècnica→ Fossa(material fàcil de modelar per fer una figura sense massa detalls, es vessa el bronze líquid dins del motlle) Assamblatge(peces fetes per separat i després juntar-les)  Influències anteriors→ Influències per part del Surrealisme parisenc, i l’expressionisme abstracte de Nova York, a més, l’art de les tribus índies i africanes i la influència directe de la traumàtica infantesa de Bourgeois.

3. ANÀLISI CONCEPTUAL

Tema: Al·legòric

Funció: estètica i decorativa

Simbolisme i significat:

Louise va descobrir el seu impuls creatiu en el seus traumes de la infància, l’escultura de l’aranya és un homenatge que fa l’artista a la seva mare, a qui considera la seva millor amigua i que com la seva mare es: deliberada, intel·ligent, pacient, calmada, raonable, subtil, fina, útil, indispensable, etc. No obstant el vincle de l’aranya amb la figura materna va més enllà, connecta directament amb els traumes psicològics de la infantesa de l’artista. Bourgeois va patir el menyspreu del seu pare, que esperava que fos un nen i fou testimoni de la relació amorosa que va mantenir la institutriu que l’educà amb el seu pare, relació que la seva mare va decidir ignorar pel bé de Elouise. L’aranya expressa la duplicitat de la naturalesa materna, usa la seda tant per fabricar el capoll que protegeix els ous com per filar la teranyna amb la qual caça les seves preses, per tant, presenta una doble funció contradictòria: la vida i la mort. L’aranya “Maman” pertany a una sèrie d’escultures anomenades “Spider”, aquestes obres representen una reconstrucció tangible de les emocions viscudes per Bourgeois en el passat, creades amb la coluntat contradictòria de revifar el record i de cercar l’oblit.

1. IDENTIFICACIÓ

1.1 Fitxa tècnicaDades de l’obra: El marxisme curarà els malalts. Autor: Frida Kalho Cronologia: 1954 Estil i tipografia: En molts ambients és coneguda com a surrealista encara que la seva obra segueix una tendència clarament expressionista a causa de que expressa tot el seu dolor.1.2 Context històric

Estem a les II avantguardes, després del II Guerra Mundial i la Guerra Freda, el món estava dividit en dos blocs; el bloc  comunista i el capitalista.

La vida de l’artista marca profundament la seva obra. Va tenir la polio de petita (et deixa coixa) i arrel d’un accident d’autobús que li va afectar a la columna, li van haver de fer 32 operacions. Degut això, va haver de portar cotilla per sempre. Els últims anys va tenir molt de dolor, havia de prendre morfina, també va tenir un avortament... Es va casar amb un muralista Mèxicà i la va influir en la seva obra. Frida normalment feia autoretrats envoltats de símbols. Pinta de manera autodidacta. Ella és comunista.

2. ANÀLISI FORMAL

2.1 Estil

- No els interessa mostrar la realitat sinó l’interior de l’ artista. Les pintures expressionistes són un reflex del món interior de l’artista, en aquest cas la seva angoixa...

- Esquematització de les figures

- Pinzellades llargues i ondulants

- Ús arbitrari del color

L’expressionisme sempre té un component relacionat amb la vida

2.2 Anàlisi de l’obra Composició: La composició s’estructura a partir de l’autoretrat en un primer pla de l’artista mexicana que, reforçat per la situació en diagonal simètrica de les dues muletes, s’estableix com eix compositiu central. A partir de la seva figura es situen la resta dels elements escènics, col·locant-se a la seva esquerra els relacionats amb el poder imperialista, i a la seva dreta els vinculats a la Pau marxista. La part esquerra està banyada per rius blaus i el colom de la Pau vola per sobre de països comunistes (URRS i Xina), representats en l’esfera terrestre. Les dues grans mans, amb l’ull de la saviesa, i aguanten a l’artista, fent que pugui prescindir de les crosses. La part dreta és més fosca, i s’hi veu la silueta amenaçadora de la bomba atòmica travessada per rius de sang. Per sobre l’àliga dels EE.UU. Amb el cap de l’oncle Sam. La salvació l’encarna Marx, del cap del qual surt una mà que ofega l’àliga. A dalt en un segon pla el retrat de Karl Marx mira fixament l’espectador, compartint el protagonisme amb Frida, que també es comunica directament amb l’espectador del quadre convertint-se en el narrador ideològic.Malgrat la seva simetria, l’obra té un gran dinamisme gràcies a les diagonals que formen diversos elements com les muletes, les grans mans que abracen a l’artista i l’àliga imperial. Ritme: hi ha un cert dinamisme per les diagonals de les muletes Cromatisme, llum i textures: No hi ha massa tractament de la llum. Es produeix un joc entre la zona més fosca i la zona més clara però no hi ha clarobscurs. El vermell (que vol dir perill) es distribueix per diferents parts: per la part dreta, voltant la faldilla de Frida, també en el llibre que duu a la mà i en una part del globus terraqüi (a dalt a l’esquerra). El blanc és repetit en el colom, en la barba i en els cabells de Marx. A la faldilla s’aprecia el verd amb tocs negres , ombrejant-lo, i el blanc en la base. Els ocres es distribueixen a l’esquerra, travessats per un riu en forma d’arrel, blau. El blau al cel, fent de fons. El negre en l’àguila i els cabells de Frida. La llum i la elecció cromàtica es troben supeditats al tema. Interpretació dels colors: el vermell significa perill, el negre imperialisme, el groc i altres gammes més clares, es vinculen positivament a la causa marxista i el blau s’associa amb la serenitat. Al partlar del dibuix podem dir que s’ha fet amb molta cura,

2.3 Anàlisi tècnic Materials: PINTURA OLI I TELA Tècniques: Oli sobre tela.Aquesta tècnica utilitza pigment i oli de lli o nous. És el procediment més lent en assecar-se de tots els coneguts. Això permet un treball calmat i que es pot interrompre sempre que es vulgui, sense perjudici per a l’obra. L’inconvenient és que en assecar-se s’obscureix.  Influències: Pel que fa les influències, no són moltes, ja que ella parteix d’un estil propi sorgit per la seva experiència en la vida, però el seu marit, Diego Rivera li va inspirar la preocupació política i social. 3. ANÀLISI CONCEPTUAL Temàtica: Es representa a ella  que s’allibera del dolor gràcies a la ideologia marxista. Porta una cotilla que li aguanta l’esquena (obra final de la vida, ha de prendre morfina per dolor i finalment li han d’amputar una cama) A la part esquerra hi ha la part positiva. Hi ha pintada la bola del món amb els països comunistes en vermell i de la bola en surt un colom, símbol de la Pau. Hi han rius blaus, els colors són més suaus i agradables. A la part dreta, part amenaçada pel capitalisme i la destrucció, hi ha una bomba atòmica on hi ha rius de sang sortint. Predomini del vermell. També hi apareix una àguila,amb el cap de l’oncle Sam (símbol de l’Amèrica capitalista) i en Marx que l’escanya. També hi apareix el llibre vermell a la seva mà que representa el comunisme. Les mans del comunisme l’aguanten a ella i per això deixa anar les crosses. Quan comença a tenir la malaltia com que no pot fer res per ajudar al comunisme pinta a favor d’ell. Aquesta era la seva manera d’ajudar i ser útil al partit.  Funció: Terapèutica ja que ella es refugia a la pintura i propagandística a favor del comunisme. Els últims anys de la seva obra són els que pinta a favor del comunisme que era la seva manera de col·laborar.

1. IDENTIFICACIÓ 1.1 Fitxa tècnica Dades de l’obra: Sopa Campbell’s Autor: Andy Warhol Cronologia: 1965 Estil i tipografia: Pop art

1.2 Context històric El quadre forma part de les II avantguardes. Un cop acabada la II Guerra Mundial i en plena Guerra Freda. Europa es troba devastada i la capital de l'art passa a ser Nova York. Andy Warhol era publicista i amb el temps es va anar decantant per la pintura. El que feia era agafar objectes quotidians i populars, com un pot de sopa Campbell, una ampolla de Coca -Cola, o fins i tot personatges del cinema i polítics i els plasmava en un quadre mitjançant la serigrafia. D'aquesta manera va acostar l'art al poble i al mateix temps les coses populars al món elitista dels museus. Aquest tipus d'art fundat per Warhol s'anomena Pop Art. Ell l'únic que feia era el disseny i algú altre feia el quadre, del qual es podien fer les còpies que es volguessin (l’artista no feia tot el Procés creatiu). A part d'això, Warhol va ser mànager del grup de música “The Velvet Underground” i va estar molt relacionat amb l'entorn musical dels anys 60. Finalment va morir d'un atac de cor.

2. ANÀLISI FORMAL

2.1 Estil

Fort caràcter figuratiu, s'inspira en el món del consum i en la cultura popular (anuncis, revistes, personatges famosos, objectes quotidians, diaris, còmics...), és fàcil de comprendre i està pensat per ser accessible per a tots els públics, es repeteixen sèries d'imatges i es comença a fer ús de noves tècniques (serirafia) i materials (pintura acrílica).

2.2 Anàlisi de l’obra

Composició: Representa en primer pla i centrada, una llauna de sopa sobre un fons neutre de tonalitat clara. Això permet destacar el contorn de la figura per mitjà d’una prima línia negra, i aconseguir així una certa profunditat espacial. L’objecte és presentat en una visió frontal, de manera que destaqui el nom del producte amb una lleugera perspectiva aèria que permet veure la part superior de l’envàs.

Warhol ha modificat a consciència els colors originals del producte, utilitzant colors llampants. Tots aquests colors són aplicats a la tela sense cap mena de mescla i totalment plans, sense clarobscurs.

Ritme: L’obra no té gens de moviment, està representada en un repòs total

Cromatisme, llum i textures:  és una obra policroma, representada amb colors llampants i purs (blau, vermell, verd, lila, groc, etc), sense fer cap barreja i aplicats de forma plana. Tampoc podem trobar cap tipus de clarobscurs. No es poden establir uns colors fixes per l’obra perquè Warhol va fer diverses creacions de la llauna de sopa i totes van ser de colors variats. La pinzellada és plana, tot i que no es pot dir ben bé pinzellada, ja que l’obra està feta a través de la serigrafia, és a dir, és una creació amb una capa de pintura sencera.

La llum: aquesta obra està representada amb colors plans, per això la llum no hi és existent. Només podem observar una mínima ombra en les lletres de la marca i també de “SOUP” .

2.3 Anàlisi tècnic

Materials:

Tècniques: Acrílic i seriegrafia sobre tela

Influències anteriors: la publicitat, el còmic i els autors Robert Rauschenberg, Roy Lichtenstein

Influències posteriors: fins l'actualitat ha estat molt reproduït i ha influenciat en l'art i el disseny del s.XX i XXI, també els artistes Kitch. I com a exemple actual influenciat per Andy warhol podem citar l’artista brasiler Romero Britto

3. ANÀLISI CONCEPTUAL

Temàtica: El quadre és una reproducció gràfica d'una llauna de sopa molt popular als Estats Units, sopa Campbell. Warhol amb la seva obra vol fer arribar l'art a tothom, acostar l’art al poble i les coses populars a l’art i els museus i al mateix temps fa una crítica a la societat de consum i al món elitista de l'art del seu moment. Va ser el creador i màxim representant del Pop art, en el qual, per primera vegada en pintura, l'artista fa el disseny i és una altra persona qui fa el quadre. Al poder fer infinites còpies del mateix disseny trenca amb l'exclusivitat. El seu art estava lligat al món gay.

Funció: estètica i decorativa. A més, crea un nou art a l'abast de tothom i no només per als rics. Fa crítica de la societat de consum i de l’elitisme de l’art fins al moment.