Que significa que l'Imperi bizantí va ser un estat teocratic?

la caiguda de l'Imperi ROMà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi ROMà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Ròmul augústul, sovint considerat erròniament l'últim emperador ROMà d'Occident, fou deposat el 476 pel capitost germànic odoacre.

les primeres notícies sobre pobles germànics són mitjançant l'antiga Roma; són esmentats per primer cop el 220 ac; quan els cimbres i teutons van envair territori ROMà al final del segle ii ac, els primers foren considerats celtes i els segons germànics. juli cèsar esmenta que, el 72 ac, els sèquans i els arverns van cridar el rei germànic ariovist per ajudar-los contra els hedus. Ariovist va creuar el rin amb uns 120.000 soldats i va dominar els hedus i després va demanar terres als seus aliats sèquans i es van establir a l'est de la gàl·lia. Però cèsar els va derrotar uns anys després i els va expulsar. Cèsar va creuar el rin vers el 55 ac, però va haver de tornar.

a partir del s. Iii d.C. L’Imperi Roma es començarà a col·lapsar, fins que al 476 d.C. La Roma occidental caurà i amb ella tot el mediterrani occidental.Podem resumir les causes d’aquest col·lapse: la debilitat del poder imperial, que tindrà com a conseqüència l’augment del poder de l’exèrcit; l’augment de la pressió fiscal, fruit de la fi de les conquestes i la manca d’esclaus; els atacs dels pobles bàrbars i la cristianització de l’Imperi. El següent esquema us dona una visió més acurada de tot el procés.

el poble germànic dels gots va ser anomenat ja per tàcit, que els esmenta com gotones. Llavors habitaven el nord de germània, en terres que abans van poblar els bois, getes i escites. Van ampliar els seus territoris i van incorporar a altres grups veïns (d'origen germànic i sàrmata) i van dominar del tisza al don i des de la regió del pont polemoniac a la mar bàltica.

van integrar la nació dels gots pobles diversos: hèruls, rugís, lemovis, escirs, helvecons, sidenis, turcilinges, gèpids, vàndals i altres, alguns dels quals van acabar desapareixent en el conjunt, mentre altres van formar els seus propis grups.

els gots pròpiament dits es dividien en theruingi (tervings) i greuthungi (greutungs). Els primers van poblar el territori entre els carpats i el dnièper i els segons les estepes ucraïneses a l'oest del dnièper. Així aquest riu servia de límit entre els dos grups i els theruingi van ser anomentas west goths (visigots) per situar-se a Occident (west en germànic), i els greuthungi van ser anomenats ost goths (ostrogots) per situar-se a l'est (ost en germànic).[3] una altra versió atribueix la denominació visigots a la paraula germànica wisgoths, traduïda per "homes forts".

bizanci fou una ciutat grega de tràcia, a la riba del bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història. Ja en l'antiguitat va esser disputada als grecs pels perses. Sota el nom de constantinoble, fou capital de l'Imperi ROMà d'Orient, conegut igualment com a Imperi bizantí.
Correspon a l'actual ciutat turca d'istanbul.

l'islam es una religió monoteista abrahàmica, fundada al segle vii a la península aràbiga. Els seus fidels (musulmans) creuen que déu (en àrab: al·là) va revelar el seu missatge al profeta Mahoma (muhàmmad) mitjançant l'arcàngel gabriel (jibril). Aquest missatge va quedar plasmat en l'alcorà, el llibre sagrat d'aquesta religió.
[2] el contingut fonamental d'aquesta revelació és que déu és un i que tot és obra de déu,[3] així que la finalitat de la vida és sotmetre's a la seva voluntat per tal de viure-hi en acord i obtenir la salvació.

els musulmans consideren la seva religió com la versió final i universal d'una fe primordial monoteista revelada en diverses èpoques i en diversos indrets mitjançant els profetes, en especial abraham (en àrab: ibrahim), moisès (mussa) i jesús (issa). La tradició majoritària sosté que els missatges i revelacions anteriors han estat alterats i que muhàmmad és el darrer profeta, l'home perfecte que aporta el missatge definitiu i que tanca així el cicle profètic iniciat per adam.[4] per això, les dites i fetes del profeta constitueixen un model a seguir per a tots els musulmans. Estan recollides en uns texts anomenats hadits, que es consideren gairebé tan sagrats com el mateix alcorà. El conjunt dels hadits constitueix la sunna, o tradició (del profeta).

Imperi carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi ROMà d'Occident. Després de la seva dissolució el 843 seria succeït un segle després pel sacre Imperi romanogermànic amb la mateixa orientació.