Signes lingüístics: semiòtica i semàntica

Signe: unitat bàsica de comunicació i de representació.

• Significant: és l'element material amb què es representa una cosa.
• Significat: és el concepte, la idea que representa el signe.
• Referent: és la realitat extralingüística a què fa referència el signe.

Tipus de signes

• Indicis: són signes que mantenen una connexió física amb el referent, ja sigui per relació de proximitat o d'altres.
• Símbols: no tenen relació directa amb el referent, són arbitraris i s'adopten per convenció en una comunitat (per exemple, un nombre).
• Icones: representen el referent per algun tipus d'analogia (per exemple, una foto).

Semiòtica: ciència que estudia els sistemes de signes.

Característiques dels signes lingüístics

• Arbitrarietat: entre un concepte i la forma lingüística que el representa no hi ha cap mena de similitud ni relació física.
• Convencionalitat: el signe és adoptat per acord d'un grup. Un mateix concepte pot ser expressat de maneres diferents en les diverses llengües.
• Oposició: el valor que pren cada signe es defineix en relació amb altres signes del sistema.

Semàntica: branca de la lingüística que estudia el significat de les paraules.

Sema, denotació i connotació

SEMA: és una unitat mínima de significació.

• Denotació: sentit propi o descriptiu d'un mot, el significat primer i bàsic, tal com apareix al diccionari.
• Connotació: sentit figurat o interpretatiu, el significat subjectiu i secundari que pren un mot perquè se l'associa a altres idees.

Camp lèxic i camp semàntic

• Camp lèxic: conjunt de mots de la mateixa categoria gramatical que presenten un sema comú.
• Camp semàntic: és l'àrea de significació que cobreixen un o diversos mots de categories gramaticals diverses.

Hiponímia, sinonímia i antonímia

Hiponímia: posa de manifest la jerarquia que regeix l'organització i classificació de la realitat. Aquesta s'estableix entre un element de significat general (hiperònim) i altres elements que tenen un significat més específic (hipònim). Cohipònims (es troben en el mateix nivell jeràrquic i presenten una relació d'incompatibilitat).

Sinonímia: és una relació d'igualtat de significats entre dues o més unitats.

• Sinonímia total: dos mots són sinònims totals si coincideixen en: tots els significats, si conceptualment són idèntics; en tots els contextos, si es poden alternar en qualsevol situació; tots els usos, tant de caire denotatiu com connotatiu (dur/portar).
• Sinonímia parcial: dos mots són sinònims parcials si coincideixen només en part en significat, context i ús (acceptat/admès).

Sinònim: es refereix a la semblança de significat entre dues unitats independents (mot/paraula). Coreferència: és una equivalència de significat que es produeix en el discurs: dos elements són coreferents si representen un mateix referent (tècnic/entrenador).

L'antonímia: és una relació d'oposició entre els significats de dues paraules.

• Antònims graduals: són els que se situen en els extrems d'una relació d'oposició que presenta graus intermedis (calent/fred).
• Antònims complementaris: són mots que presenten una oposició de significat sense oposicions intermèdies (present/absent).
• Antònims inversos: són mots que mantenen una relació d'oposició en què ambdós s'impliquen mútuament (comprar/vendre).