Sexenni Democràtic i Restauració Borbònica a Espanya

La Revolució de 1868: La Gloriosa

La Revolució de 1868 va començar amb l'alçament de l'almirall Topete contra Isabel II a Cadis. Les classes populars i la burgesia liberal van formar juntes revolucionàries per abolir la monarquia borbònica. A Barcelona, volien l'abolició dels impostos de consum i l'eliminació de les quintes (reclutament forçós per a l'exèrcit d'1 de cada 5 joves). Francisco Serrano, al capdavant dels insurrectes, va derrotar Isabel II, que va fugir a l'exili a causa del triomf de la revolució, coneguda com "La Gloriosa".

Sexenni Democràtic (1868-1874)

El Sexenni Democràtic va tenir un caire rupturista, amb l'abolició de la monarquia borbònica i l'exili d'Isabel II. Es van establir àmplies llibertats i el sufragi universal masculí. Va ser un règim democràtic i de llibertat.

Constitució de 1869

El govern, presidit per Serrano, va dissoldre les juntes revolucionàries. Es va formar una unió d'unionistes, demòcrates i progressistes. A la dreta, hi havia el partit carlista, i a l'esquerra, els republicans (gairebé tots federalistes). Espanya es va convertir en una monarquia constitucional, democràtica i parlamentària, amb sobirania nacional. Les Corts eren el principal centre de poder. Es van establir les llibertats d'opinió i religiosa, i el sufragi universal masculí (homes majors de 25 anys). Van guanyar els unionistes i progressistes, que volien reformes polítiques, i van perdre els demòcrates, que volien canvis socials i econòmics. Els demòcrates es van separar i van formar el Partit Democràtic Republicà Federal. Faltava un príncep, i Prim va buscar Amadeu de Savoia per regnar.

Regnat d'Amadeu I (1870-1873)

Espanya estava en crisi econòmica. Prim va ser assassinat. A Cuba, hi havia una guerra independentista. Es va formar un sistema bipartidista: els constitucionalistes (unionistes i un sector progressista) i els radicals (progressistes i un sector demòcrata). El lliurecanvisme, un comerç lliure que afavoria Espanya, va ser implementat. La monarquia democràtica d'Amadeu tenia oposició, com els moderats, que volien el retorn dels Borbons ("alfonsins").

Tercera Guerra Carlina (1872-1876)

Els carlins tenien molt suport, ja que Isabel II estava a l'exili i Amadeu no era popular. Carles VII prometia el retorn dels furs i constitucions abolides. Els carlins van ser derrotats, però la insurrecció es va reactivar.

Federalisme

El Partit Republicà Federal, format per les classes populars i dirigit per Francesc Pi i Margall, volia la descentralització de l'Estat, la separació de l'Església, l'abolició de les quintes i l'eliminació d'impostos. Valentí Almirall dirigia els federals catalans. Va fer el Pacte de Tortosa el 1869 entre comitès federals d'Aragó, Catalunya, València i les Illes Balears per formar el republicanisme federal a Espanya. Hi havia dues faccions federals: els benèvols, que volien un estat federal "des de dalt" (des del poder de l'estat) i una acció legal, i els intransigents, que el volien "des de baix" a través de la insurrecció.

Fi de la monarquia democràtica

Amadeu I, sense suport, va abdicar. Es va proclamar la República.

Primera República (1873-1874)

República unitària

Els federals catalans volien proclamar l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola "des de baix". El primer govern va ser presidit per Estanislau Figueras. Un nou govern volia actuar des de la legalitat i va eliminar les juntes.

República federal

Volien un règim federal "des de dalt", a partir de decisions polítiques. Pi i Margall, president del govern, va iniciar una constitució federal.

Moviment cantonal

Mentre el govern intentava establir la república federal "des de dalt", alguns federals van iniciar el moviment cantonal, que volia establir-la "des de baix". Pi i Margall va dimitir, i Nicolás Salmerón va ser el nou president, amb l'objectiu de restablir l'autoritat del govern central.

Guerra Carlina

Els carlins van perdre amb l'ajuda de l'abolició de la República i la restauració de la monarquia borbònica.

Fi de la Primera República

Salmerón va dimitir, i el nou president, Emilio Castelar, conservador, va imposar ordre i autoritat. Això va fer possible el cop d'estat conservador de Pavia, que va dissoldre la República Federal. Alfons XII va ser proclamat nou rei d'Espanya, iniciant la Restauració.

Restauració Borbònica

Isabel II va abdicar a favor d'Alfons. Alfons va fer públic el Manifest de Sandhurst el 1874, en què es comprometia a exercir la monarquia de manera liberal i conciliadora. El govern de la República va dimitir, i es va formar un govern monàrquic presidit per Antonio Cánovas del Castillo. Van derrotar els carlins i van abolir els furs. Cánovas no volia una monarquia com la d'Isabel II (Constitució de 1845) i va redactar una nova constitució. Volia consolidar la monarquia d'Alfons amb un sistema polític estable i dos partits: liberals i conservadors.

Constitució de 1876

• Drets individuals (reunió, expressió, separació dels tres poders).
• Sobirania compartida entre el rei i les Corts.
• Corts formades pel Congrés (diputats) i el Senat (vitalicis i electes).
• Sufragi universal masculí (1890).
• Espanya era un estat catòlic, però es permetien altres religions.

Hi havia dos partits: el conservador, dirigit per Cánovas, i el liberal, liderat per Sagasta, que s'alternaven en el govern sota el regnat d'Alfons XII. Després de la mort d'Alfons XII, es va signar el Pacte del Pardo per a l'alternança dels dos partits dinàstics. Maria Cristina d'Àustria va assumir la regència.

Falsejament del sistema electoral

En les eleccions, es votava en nom de morts o desconeguts. Els "cuneros" eren diputats espanyols que manipulaven les eleccions. El caciquisme era exercit per homes que controlaven una determinada circumscripció electoral pel seu poder econòmic.

Partits de l'oposició

Carlins, republicans i socialistes s'oposaven al règim polític de la Restauració. Els carlins es van dividir, i es va formar el Partit Integrista (tradicionals). Els republicans també estaven dividits: el possibilista (de Castelar) del Partit Liberal, el centralista (de Salmerón) i el federal (de Pi i Margall).