Serafí pitarra- orígens i consolidació del catalanisme
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,83 KB
CATALANISME CONSERVADOR
Malgrat els esforços d’Almirall va consolidar-se un
catalanisme conservador, més tradicionalista.
• Aquest corrent tenia un component eclesial molt gran
(“vigatanisme”), impregnat d’un carlisme residual. El
Defensaven personatges com el bisbe Josep Morgades, el
Canonge Jaume Colell, i mossèn Cinto Verdaguer, a La Veu
del
Montserrat (1878-1902). El bisbe Josep Torras i Bages Sentencià l’any 1892, a La tradició catalana, que l’esperit de Catalunya reposa en la família, la propietat i la religió. • La burgesia catalanista va abandonar el projecte polític del Centre Català i creà la Lliga de Catalunya el 1887, a l’entorn Del diari La Renaixença i de personatges com Àngel Guimerà o Josep Puig i Cadafalch. Una iniciativa triomfant Fou la Campanya de defensa del Dret català (1889). • El 1891, Narcís Verdaguer va voler coordinar la Lliga de Catalunya amb els nuclis catalanistes dispersos pel territori, 8.3 El catalanisme conservador HISTÒRIA - INS Premià de Mar 8 Sorgint la Uníó Catalanista, plataforma conservadora amb Forta base rural. • El 1892, una assemblea de la Uníó va donar llum verda a Les Bases de Manresa (Bases per a la Constitució Regional Catalana), document que plantejava l’autogovern Amb el restabliment de les institucions catalanes d’arrels Medievals. Aquestes Bases, però, són el punt de partida Més efectiu del catalanisme polític modern. Des D’aleshores, el catalanisme fou el denominador comú per a La majoria de partits catalans.
Montserrat (1878-1902). El bisbe Josep Torras i Bages Sentencià l’any 1892, a La tradició catalana, que l’esperit de Catalunya reposa en la família, la propietat i la religió. • La burgesia catalanista va abandonar el projecte polític del Centre Català i creà la Lliga de Catalunya el 1887, a l’entorn Del diari La Renaixença i de personatges com Àngel Guimerà o Josep Puig i Cadafalch. Una iniciativa triomfant Fou la Campanya de defensa del Dret català (1889). • El 1891, Narcís Verdaguer va voler coordinar la Lliga de Catalunya amb els nuclis catalanistes dispersos pel territori, 8.3 El catalanisme conservador HISTÒRIA - INS Premià de Mar 8 Sorgint la Uníó Catalanista, plataforma conservadora amb Forta base rural. • El 1892, una assemblea de la Uníó va donar llum verda a Les Bases de Manresa (Bases per a la Constitució Regional Catalana), document que plantejava l’autogovern Amb el restabliment de les institucions catalanes d’arrels Medievals. Aquestes Bases, però, són el punt de partida Més efectiu del catalanisme polític modern. Des D’aleshores, el catalanisme fou el denominador comú per a La majoria de partits catalans.
UNA NOVA CULTURA CATALANISTA
El Decret de Nova Planta no havia impedit que la societat
Catalana mantingués la manera de viure pròpia (llengua
Col·loquial, costums, tradicions, organització de la família i
Del treball, etc.). Hi havia consciència del “particularisme”.
• La societat catalana del Segle XIX no escrivia ni utilitzava el
Català en actes de prestigi (disglòssia). No s’ensenyava a
Les escoles, i la no oficialitat el bandejava legalment.
• La Renaixença fou un moviment cultural que pretenia la
Recuperació del català com a llengua de prestigi. S’emmarca
En l’auge del Romanticisme tardà europeu i en la
Progressiva implantació del liberalisme a Espanya.
• El tret de sortida de la Renaixença el donaren la publicació
De l’oda La pàtria (1833), de Bonaventura Carles Aribau, i
Dels articles del poeta Joaquim Rubíó i Ors (1841). Cal
Destacar el paper jugat per la reobertura de la Universitat de
Barcelona (1842) i la restauració del Jocs Florals (1859).
• La revalorització dels senyals d’identitat es va estendre a la
Literatura, la història, el dret i el folklore. Aquest fenomen
Ajudaria a que reeixís més tard la reivindicació política
Catalanista.
• Paral·lelament, hi hagué un vessant catalanista que
Refusava l’elitisme i arcaisme del catalanisme culte. Els
Personatges clau foren Anselm Clavé, Abdó Terrades i
Frederic Soler (“Serafí Pitarra”), gent d’idees progressistes
–molt actius en política- i defensors del català “que es
Parla”.
• Ambdós corrents no es van apropar fins a la dècada del
1870.
• La incorporació del català a les publicacions periodístiques
Fou un instrument important de difusió pública de la
Llengua.
ELS INICIS DEL CATALISME POLÍTIC
Les primeres mostres de defensa popular del
Particularisme català foren les bullangues de 1835 a 1843
(reivindicadores de democratització i descentralització) i el
Carlisme (reivindicador dels vells furs i lleis tradicionals).
• L’antecedent més clar del catalanisme polític fou el
Federalisme difós pels primers republicans, com Abdó
Terradas. A partir de 1868, el Partit Republicà Democràtic
Federal, liderat per Francesc Pi i Margall* i Josep Mª Vallès
I Ribot, va demostrar la significativa implantació a
Catalunya d’aquest ideari.
• Valentí Almirall, forjat a les files federals (fou el portaveu
Del Pacte de Tortosa, una iniciativa del 1869 que
Reivindicava l’antiga Corona d’Aragó com a model
Confederal), va ser cabdal en la maduració d’un
Catalanisme polític.
• L’any 1880 va organitzar el Primer Congrés Catalanista, en
5
Anselm
Clavé
Abdó
Terradas
Serafí
Pitarra
Valentí
Almirall
HISTÒRIA - INS Premià de Mar
Un intent per aplegar els corrents progressista i conservador
Que s’anaven definint al si del catalanisme. Fou l’embrió del
Centre Català de 1882, partit polític netament catalanista.
Almirall va redactar el Memorial de Greuges, el primer
Manifest polític unitari del catalanisme, que es va lliurar al rei
El març de 1885. La mort del monarca en va limitar l’eficàcia,
Però el manifest va aproximar la burgesia catalana a un
Projecte polític al marge dels partits dinàstics.
El pensament polític d’Almirall es recollí a Lo Catalanisme
(1886), però el seu projecte interclassista no va reeixir.
FORMACIÓ DE LA LLIGA REGIONALISTA
La desfeta del 98 i el fracàs del govern regeneracionista de
Silvela (1899), van convèncer la burgesia barcelonina de la
Necessitat d’una l’autonomia política i administrativa com a
Alternativa a la ineficàcia d’un govern central a mans dels
Partits dinàstics.
• Així es creà la Uníó Regionalista, que presentà una
Candidatura conjunta (la “dels quatre presidents”) amb una
Escissió de la Lliga de Catalunya, el Centre Nacional,
Guanyant les eleccions de 1901.
• L’èxit va fer que es fusionessin a la Lliga Regionalista, partit
Que dominà la vida política catalana els següents trenta
Anys, en dura pugna amb els republicans. El diari La Veu
De Catalunya fou el seu principal òrgan de difusió.