El Sentit de l'Existència: Dolor i Mort en la Filosofia
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,89 KB
El problema del sentit de l’existència
La metafísica, branca de la filosofia que estudia l’ésser, aborda la recerca i la necessitat de sentit com una constant.
El sentit de l’existència és un problema filosòfic i humà sense resoldre, unit a l’experiència del dolor i a la certesa de la mort.
El dolor
Parlem de dolor quan hi ha patiment. Hi ha una distinció entre les diferents experiències de dolor:
- Dolor físic: sensació determinada, caracteritzada per la seva naturalesa desagradable, com per exemple, un mal de queixal.
- Dolor espiritual o vital: experiència d’aflicció o angoixa produïda per diverses causes: pèrdua (separació, mort), insuficiències afectives (falta d’amor), insuficiències materials (laboral), problemes de salut (malalties), insatisfacció amb un mateix (no-acceptació). Això provoca desànim i patiment com ara: depressió, tristesa, angoixa, ansietat, etc.
Diferències entre dolor físic i dolor vital
El dolor físic és momentani o accidental, causat per alguna cosa que no funciona o està danyada. Necessita una causa com un cop o una ferida. És localitzable en una part del cos.
El dolor vital pot ser momentani o accidental, però es considera un acompanyant inseparable de la nostra existència. Sol tenir alguna causa, pot ser una reacció o actitud davant la vida. No és localitzable.
La mort
La mort és la destrucció d’alguna cosa. Tota mena de realitats moren en la mesura que deixen de ser el que eren i passen a ser una altra cosa.
Es distingeixen dos tipus d’éssers: inorgànics i orgànics. Tant els éssers inorgànics com els orgànics moren.
En els éssers inorgànics, la mort comporta una desestructuració. Per exemple, una pedra es destrueix quan es fa trossets i deixa de ser pedra per convertir-se en pols.
La mort es pot definir com la pèrdua de les propietats característiques de la vida. En aquest cas, només es pot parlar de mort dels éssers orgànics, ja que són els únics que tenen vida: plantes, animals i éssers humans.
La manera com moren aquests éssers vius és similar, tot i que l’home té un valor que ens fa parlar de l’especificitat de la mort humana.
Trets comuns i específics de la mort
Trets comuns: La mort es produeix quan els òrgans vitals deixen de funcionar. Hi ha dues causes, dos tipus de mort:
- Mort accidental: els òrgans vitals deixen de funcionar per causes externes o accidentals (cops, ferides...).
- Mort natural: els òrgans vitals deixen de funcionar per una causa interna (envelliment o malaltia).
Tret específic: L’ésser humà és conscient de la seva pròpia mort. Saber-nos mortals és el que dóna sentit a la nostra vida i a tot el que hi passa.