Món sensible vs. món de les idees: El mite de la caverna de Plató

Diferències entre el món sensible i el món de les idees

• Idees: És veritablement real i etern, molt més real que el món sensible. Està format per un conjunt d'idees immutables (no canvien), idèntiques a si mateixes (són úniques, no estan repetides), immòbils, fora de l'espai i del temps; és a dir, les característiques de l'ésser de Parmènides.

S'ordena amb una idea suprema, superior a totes i que les engloba totes: IDEA DEL BÉ. És intel·ligible, és a dir, que es pot captar per la intel·ligència. Les idees són els objectes específics del coneixement racional. No s'han de confondre amb continguts mentals, pensaments (són quelcom subjectiu). Les Idees són també models ideals. Un ideal serveix per a valorar una realitat concreta; Plató creia que atribuïa als ideals una realitat transcendent.

• Sensible: És el món que ens envolta, el món visible on vivim. Està format per coses i no pas per idees. És el món variable, canvia constantment, és pura aparença. És el món de l'opinió i de l'error, ja que si tot canvia constantment, el que avui és d'una manera demà ja n'és d'una altra. Si seguim la raó hem d'admetre que hi ha un món molt més real que és el món de les Idees. La divisió de la realitat en dos mons no té només un sentit ontològic, sinó també epistemològic i polític. Això queda reflectit en el mite de la caverna.

"El mite de la caverna" és una explicació al·legòrica de Plató i es troba a l'inici del llibre VII de La República. El mite ens presenta la situació de l'ésser humà enfront al coneixement i la idea platònica de l'existència de dos mons:

El món sensible (que es pot conèixer a través dels sentits) i el món de les idees (el qual només podem conèixer a través de la raó). Plató ens narra la penosa situació d'uns presoners lligats de peus i mans, tancats en una cova i obligats a mirar constantment a una paret del fons on, de tant en tant, es projectaven les ombres d'unes persones que passaven il·luminades per un petit foc. Els presoners tancats a la caverna acaben tenint una visió incorrecta de la realitat i confonent el món de les ombres amb la realitat.

Un dia, un d'aquests presoners és alliberat i aconsegueix sortir de la caverna: a través d'un procés gradual i dolorós aprèn a distingir entre les ombres i els objectes que les provoquen. Finalment, aquest presoner pot sortir a l'exterior i contempla que a fora de la cova hi ha un altre món ple i dominat per la llum del Sol, molt més potent que la llum del foc que il·luminava la caverna. Aquest home que ha sortit i ha conegut la llum del Sol (ha conegut el món de les idees) no es limita a contemplar-les, sinó que vol transmetre aquest coneixement i divulgar-lo entre els homes de dintre de la caverna. Vol fer a tothom partícip de la IDEA DEL BÉ (l'idea màxima). És un símbol d'autèntic filòsof. Torna a la cova, però els esclaus no el creuen i el donen per boig i finalment el maten (Mort de Sòcrates i de tots els que volen defensar la veritat).

Amb aquest mite, Plató ens vol explicar el procés de la dialèctica ascendent en el coneixement fins arribar a la idea del bé i el pas des del món sensible ple d'errades (món de la caverna) al món intel·ligible (món de la perfecció, món exterior).

Plató està fent una reflexió sobre quin ha de ser el paper del filòsof.

La veritat del coneixement no depèn de la sensació (ombres de la caverna), que ens porta a buscar el Sol (Idea del Bé).

En el mite tenim dues interpretacions:
+ La teoria del coneixement o dialèctica ascendent fins arribar a la idea del bé.
+ Una interpretació antropològica i política sobre el paper del savi.

Ésser humà = Presoner / Ombres = Aparences (allò que captem a través dels sentits i pensem que és real, és a dir, el món sensible).

Món de fora de la caverna = Món de les Idees / Sol = Idea del Bé / Presoner que surt = Filòsof.

Eikasía: grau de coneixement més baix, és la pura creença en allò que ens mostren els sentits (pura representació).

Pístis: (creença raonable) intenta donar raó dels fenòmens mitjançant hipòtesis explicatives. Seria el tipus de coneixement "científic".

Dianoia: (Raó discursiva o pensament) És una forma de ciència o coneixement que explica la racionalitat de les coses a partir d'hipòtesis que dóna per suposades.

Noesi: (intuïció intel·lectual)

Episteme: Coneixement, es tracta d'intentar conèixer les Idees sense donar res per suposat.

Essència: És allò que determina una cosa. L'autèntic ésser real, més enllà de les aparences de les coses.

Ciència: Coneixement de les essències, sense basar-se en imatges. Es capta a través de la raó.

Coneixement: Consisteix a captar les idees amb la intel·ligència.

Idea: Model ideal i perfecte que constitueix l'autèntica realitat intel·ligible, més enllà del món sensible.

Maièutica: mètode dialèctic de Sòcrates.