Tàrraco:
Any 218 aC els romans van desembarcar en
Empúries i van fundar un campament militar Tàrraco. Hi disposaven un port de
Mar i un turo rocós. Van convertir el turo en una muralla per protecció. El
Recinte va afavorir a la ciutat en l’àmbit comercial i militar. La ciutat
Experimenta un gran apogeu quan August la nombra capital d’Hispania. Els anys
26 i 25 Tàrraco era la capital del mon i august va marxar de Roma a Tàrraco per
Dirigir la milícia contra els càntabres i asturs. Comença una transformació
Urbanística. Comença el procés de recessió com a conseqüència de la crisi i de
Les primeres onades d’invasors germànics.
Estructura:
va tenir 70 hectàrees de superfície i
Estava formada per terrasses. Les muralles es caracteritzaven per un
Sòcol de grans blocs de pedra i una part superior construïda amb carreus. En
Algunes zones es poden observar marques de l’alfabet iber. A causa de la
Capitalització es van construir edificis com un fòrum provincial que era
Un centre religiós i administratiu estructurat per dues places i un circ. Hi
Havia també un temple dedicat al culte de l’emperador. La zona central
Estava enjardinada i decorada amb imatges de culte.
El circ estava dins, amb
Una façana formada per una seixantena d’arcades de mig punt. Les restes de l’edificació conserven les
Escales de les grades i del soterrani. A la part baixa el fòrum de la colònia,
Contava d’una basílica, un edifici de tres naus socials, unes tabernae
I un suposat temple i un carrer. Hi havia una zona residencial amb termes i
Edificis de necessitats. Es van començar a construir barris fora de les
Muralles. El mes antic era el teatre es trobava proper al fòrum i
Aprofitava la pendent per la cavea i un frons.
L’amfiteatre estava fora
De les muralles molt a prop de la platja, amb capacitat de 14 mil persones on
La seva superfície central era l’arena i la graderia elevada. Es van construir aqüeductes
Per necessitat humanes i el mes famós es el de Ferres a 4km de la ciutat amb
Pedrera de Medol. A les afores hi havia monuments honorífics com la Torre
Dels escipions a 6km, l’arc de Bera a 20km, la vila dels munts i el mausoleu de
Centcelles.
Bàrcino:
fundada al 15 i 5 aC en l’època de
L’emperador august després de vèncer als càntabres i els asturs. Ubicada sobre
La via augusta. Va rebre l’estatut de colònia. Tenia una planta rectangular amb
Angles retallats per adaptar-se, amb 10 hectàrees, delimitada per muralles amb torres i 4
Portes. Portes amb sortida dels dos carrers principals (cardo maximus i decamus
Maximus). Hi havia un fòrum, una plaça publica encara en aquesta plaça esta el
Poder administratiu. No va tenir tan de poder com Tàrraco però gaudia d’un
Fòrum en el qual s’alçava un gran temple, construït damunt d’un pòdium. Sota la
Plaça del rei hi havien cases senyorials. Les muralles no tenien una finalitat
Defensiva sinó de prestigi, ara no es conserva sencera però hi ha algunes pel
Carrer Tapineria, a l’actual plaça nova es veu portes d’accés i arribaven els dos aqüeductes. A la plaça de
La vila de Madrid hi havia una necròpolí.
Els aqüeductes:
un dels primers problemes dels romans era
L’abastiment d’aigua, es van inventar els aqüeductes. Podien ser urbans
(propietat publica) o rurals (de granges o molins que eren propietat privada)
Roma tenia el major nombre d’aqüeductes de l’Imperi. Son conduccions per
Canalitzar l’aigua, l’origen era una cisterna que recollia aigua de fons.
L’aigua era conduïda a la ciutat en grans dipòsits fins fons publiques. La
Canalització era subterrània i també exterior però tenia gran inclinació pel
Transport.
Les vies:
la majoria eren vies estratègiques per la
Milícia. Amb el pas del temps van prendre caràcter mercantil. La qualitat de
Les viae eren bones per recórrer distancies llargues en menys temps. Catalunya
Era un territori romanitzat i te moltes vies, la mes important la Via augusta.
Tipus de vies:
viae publicae (vies construïdes per
L’estat), viae militares (per l’exercit), actus (construïdes i mantingudes pels
Habitants d’un territori) privatae (construïdes i mantingudes pels propietaris
Dels territoris)
La construcció de les vies:
les carreteres eren enllosades. Es feien
Rectes sempre que el terreny ho permetia, el fons era aplanat i anivellat per
Fustes. Statumen era la base, rudus una capa de grava barrejada amb cal,
Nucleus un llit d’arigila i dorsum el paviment. Es col·locaven fites amb una
Base cubica i un cos en forma de pilar.
Els monuments a les vies:
quan s’acostaven a la ciutat podien veure
Tombes, de rics i pobres per que s’acostumaven
Posar les tombes allà.
Principals vies a Hispania
: Via augusta, via de la plata, via
Atlàntica i via del nord.
Els ponts:
per superar els desnivells d’aigua es van
Fer els ponts amb una tècnica de volta. Aguns ponts estaven decorats amb arcs
Triomfals.
Domus
: casatipica de rics i unifamiliar.
L’entrada OSTIUM per un passadís llarg on hi havia una porta IANUA, L’atri era
L’espai de distribuicio dels espais, hi havia un estany IMPLUVIUM, on es recollia
Aigua a traves d’un forat al sostre COMPLUVIUM. Les Alae eren espais per anar a
Altres estances, Tablinum el despatx del pater, Cubicula els dormitoris dels
Amos, la coquina la cuina on els amos no entraven, triclini era el menjador i
El jardí era el Hortus i el peristiylum. Al voltant hi havia botigues.
La vila
: eren granges que consistien en un edifici residencial i l’envoltaven
Camps. Estava dividida en la Villa urbana que es trobava a menys de dos dies de
La ciutat i funcionava com a lloc de descans, especialment a l’estiu. Villa
Rústica que tenia funcions agrícoles i solia ser habitada nomes pels esclaus
Que treballaven a camps de l’amo.
La insula:
eren blocs de pisos dividits en apartament
CENACULA amb un pati interior i un carrer. Eren molt simples i no tenien tantes
Habitacions ni lavabo ni aigua i eren molt inestables. 
catalán con un tamaño de 6,9 KB