Quins sectors van ser els primers adoptar nou sistema industrial

DE QUINA MANERA LA REVOLUCIÓ DE BIEN VA CANVIAR AMB LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

A-FACTORS IMPULSORS DE LA INDUSTRIALITZACIÓ

Va néixer a Gran Bretanya a mitjan del Segle XVIII. Es va convertir en el taller del món perquè tenia Un sistema polític on el Parlament limitava el poder de la monarquia i la influencia Burgesa era important. Va haver un creixement de la població que va portar la Demanda de mà d’obra per les fabriques. Abundaven recursos i matèries primeres, Principalment el carbó.
Es va facilitar el transport sent més ràpid i eficient. A més a més posseïen un Imperi colonial que va permetre accedir a les noves Matèries

B-UN CONJUNT DE REVOLUCIONS PARARL·LELES

La revolució Industrial va ser possible gràcies a la innovació, que va generar una sèrie de Revolucions paral·leles com:

Rev agrícola: + Aliments

Rev demogràfica: incrementació de població

Rev tecnològica: Noves màquines i fonts d’energia

Rev transport i Comerç: vendre la producció a mercats llunyans

Rev en les Finances: nous sistemes per afiançar les empreses

C-EL SISTEMA FABRIL DE PRODUCCIÓ

-MECANITZACIÓ: Utilització de màquines que substitueixen el treball humà(feines manuals, Tracció animal) per la producció de bens tant per la fabricació industrial o el Transport de mercaderies.

-SISTEMA FABRIL: va Provocar la concentració obrera en les fabriques i va implicar produir sèrie i Un augment de la productivitat. Va comportar la ruïna de molts artesans i l’acabament De la producció artesanal.

-FONTS D’ENERGIA: Abans de la revolució procedien de la força humana o animal, del vent i de l’aigua. 1º innovació-perfeccionar la rosa hidràulica per moure les màquines de la Industria textil.2º utilitzar el carbó gràcies a la màquina de vapor.

LES TRANSFORMACIONS DE L’AGRICULTURA

LA NOVA ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT

Grans extensions De terres i de cultiu van passar a ser propietat privada perquè es va Incrementar el preu del cereals. Enclosure Acts van avalar aquest procés. La nova Ordenació de la propietat va beneficiar els grans propietaris que van Aconseguir produir més.

La individualització De la producció va fer que milloressin les tècniques de cultiu i es va passar Del sistema de camps oberts a tancats. Va perjudicar els llauradors pobres que Van haver de vendre les propietats i convertís en jornalistes.

ELS CANVIS EN EL SISTEMA DE CULTIU

La rotació triennal De cultius va ser substituïda per la quadriennal que combinava la sembra de Cereals amb la de plantes farratgeres per ajudar a fixar nitrogen a sòl de les Terres.

Va permetre Suprimir el guaret de la rotació triennal i augmentar la superfície cultivada. Va Permetre incrementar la cabanya ramadera, per tenir més fems i millorar la Fertilitat de la terra. Va incrementar la disponibilitat de carn i de llet.

LA INTRODUCCIÓ DE NOVES MÀQUINES

Va permetre dur a Terme les faenes agrícoles amb més facilitat i eficàcia. Es va innovar la Sembra mecànica que va possibilitar recollir tans fruits com males herbes d’una Manera mes senzilla. La nova arada va permetre remoure els camps amb més Facilitat i profunditat i tapar les llavors amb terra. Es van introduir nous Cultius que van diversificar la producció d’aliments.

L’AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ

Les transformacions Agrícoles van fer possible un augment de la producció d’aliments que va Permetre la supervivència de la població. La productivitat agrícola va pujar. La Creïlla es va convertir en un aliment fonamental.

James Watt I LA MAQUINA DE VAPOR

LA MAQUINA DE VAPOR ESTA EN FOTO

B- LA LOCOMOTORA I EL FERROCARRIL

El ferrocarril va Ser el primer vehicle mogut per l’aplicació de la maquina de vapor. Va néixer Per el sistema d’arrossegar vagonetes tirades per animals sobre rails. La invenció De la locomotora de Stephenson (1829) va utilitzar una maquina de vapor per Transmetre un moviment continu a les rodes. Va permetre traslladar a més Persones i mercaderies en menys temps i a un cost reduït. Va estimular el Comerç i es va articular un gran mercat interior. La maquina de vapor es va Aplicar als vaixells de vela que els van substituir per vaixells de vapor.

DESENVOLUPAMENT DE LA INDÚSTRIA I AUGMENT DEL COMERÇ

LA INDÚSTRIA TÈXTIL

El govern britànic Va prohibir la importació d’indianes (teixit de coto) per afavorir la producció De teixits de cotó a l’interior del país. La gent no volia això perquè el cotó Era barat i fàcil de llavar. El procés de mecanització va començar per la Llançadora volant de Kay (1733) que va apujar la velocitat de la teixidura que Va permetre eixamplar les màquines de filar i van incrementar la productivitat De la filatura. L’últim pas va ser el telar mecànic de Cartwright (1785) que va Fer augmentar la producció i abaratir el cost.

LA SIDERÚRGIA

La demanda de ferro va estimular la recerca d’un combustible per a la siderúrgia – costós i + Efectiu que el carbó vegetal. La 1º innovació va ser l’ús del carbó de coc Utilitzat per a la forneria. Va permetre produir grans quantitats de ferro i va Fomentar el creixement de la mineria del carbó. Les tècniques com la pudelació i El laminatge de ferro van ser importants per al desenvolupament de la siderúrgia. A 1856 el convertidor de Bessemener va permetre fabricar una barreja de ferro i Carboni, un material elàstic, apte per ala construcció de maquinaria, Ferramentes...

LA MINERIA DEL CARBÓ I DEL FERRO

El carbó es va Convertir en la gran font d’energia de la revolució industrial, perquè la Demanda del carbó mineral va augmentar gracies a que s’usava per a la maquina De vapor. Les mines de carbó van proliferar a Europa. Les regions carboníferes van Atraure les industries siderúrgiques, que s’anaven desenvolupant per a Proporcionar ferro. En aquestes regions es van generar els paisatges negres, Fruit del fum derivat de la combustió del carbó.

L’EXPANSIÓ COMERCIAL

Va donar pas a Una economia de mercat en la qual es produïa per a la venda en mercats urbans. Això Va ser possible com a conseqüència de l’increment de la producció i de la població. El comerç interior es va facilitar gracies a la millora del sistemes de Transport. El comerç interior amb les colònies Extraeuropees va oferir al Regne Unitels mercats on podria exportar la producció de les noves industries.

LA VICTÒRIA DEL CAPITALISME

EL CAPITALISME INDUSTRIAL

Es un sistema econòmic En el qual els instruments de producció son majoritàriament de propietat Privada. Les activitats econòmiques responen a la lliure iniciativa dels Individus, que busquen el màxim benefici. És un sistema no planificat, en el Qual la intervenció de l’Estat s’ha de reduir al mínim. Els interessos del Particulars concorren el mercat, que només es regula mitjançant la llei de l’oferta I la demanda. La competència va provocar una competició per reduir costos i Preus (llei de la competència). Un dels problemes són les crisis de sobreproducció, Conseqüència d’un excés de producció en la relació amb la capacitat de consum Amb la societat.

EL CREIXEMENT DE LES FINANCES

La industrialització Va comportar el desenvolupament de les entitats bancaries, que es van Multiplicar i diversificar. Es van especialitzar a captar els estalvis i a Subministrar capital a la industria. Actuaven com a intermediaris entre Empreses facilitant els pagaments i els intercanvis. La necessitat de capital Per a fundar una nova empresa va fer crear societats anònimes, en les quals el capital Es divideix en accions, que es compren i donen dret a cobrar-ne beneficis. La compravenda D’accions es fa a la borsa, regeixida per la llei de l’oferta i la demanda.

PROTECCIONISME I LLIURECANVISME

El Regne Unit es Va mostrar partidari del lliurecanvisme, de la no-intervenció estatal en el Comerç internacional. El lliure intercanvi seria un estímul comercial per a Augmentar la producció i per millorar la competivitat empresarial. Els països del Continent com els Estats Units van aplicar mesures proteccionistes per a evitar La competència del Regne Unit i fomentar el creixement de la seva pròpia industria. El proteccionisme defensa la imposició d’aranzels a l’entrada de productes Estrangers amb l’objectiu d’encarir-los.

L’EXPANSIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ

A principi del Segle XIX les transformacions econòmiques Van començar a França i a Bèlgica, on el sector tèxtil tenia menys pes, i la Industrialització es va bassar en l’explotació dels jaciments del carbó.A mitjan segle Alemanya va fomentar el seu Desenvolupament industrial en l’abundància de carbó i ferro.