Sector Terciari i Comerç: Definició i Evolució

El Sector Terciari: Serveis i Desenvolupament

Englobem dins el sector terciari el conjunt d'activitats econòmiques basades en la prestació i distribució de serveis de tota mena.

La importància del sector terciari dins l'estructura econòmica d'un país s'ha convertit en un significatiu indicador del nivell de desenvolupament.

Ara bé, el sector serveis no es troba igualment repartit arreu del món.

L'Estat de Benestar i els Serveis Públics

L'estat de benestar és el sistema de producció estatal destinat a garantir a tots els ciutadans uns serveis públics fonamentals i una sèrie de presentacions assistencials i de previsió social bàsiques, amb la finalitat de promoure el benestar general de la població.

Classificació dels Serveis

Hi ha dos criteris de classificació: titularitat i destinataris dels serveis. En funció de la seva titularitat, s'estableix una primera diferència entre serveis públics i serveis privats. Els serveis privats, en mans d'empreses particulars, funcionen amb criteris de rendibilitat econòmica i s'adapten a les necessitats del mercat. En canvi, els serveis públics, controlats per l'Administració, tenen com a objectiu fonamental donar resposta a les necessitats de la societat.

Des del punt de vista dels destinataris, els serveis es poden dividir també en dos grans grups:

• Serveis lligats al desenvolupament econòmic: són sobretot serveis destinats a les empreses o a la distribució.
• Serveis adreçats al benestar social: tenen com a primer destinatari les persones, de manera individual o col·lectiva.

El Comerç: Des del Neolític a l'Actualitat

Entenem com a comerç la compravenda o l'intercanvi de qualsevol tipus de producte i servei.

L'aparició del comerç es va produir durant el neolític. El descobriment de l'agricultura i la ramaderia va donar lloc a l'aparició d'excedents, de manera que per primera vegada es podien intercanviar productes.

Als països desenvolupats, l'augment del poder adquisitiu de la població i la consolidació de l'anomenada societat de consum han donat un impuls sense precedents al comerç.

La concentració espacial està molt associada al procés de creixement de les ciutats, fenomen característic de l'edat contemporània.

Pel que fa a l'evolució tècnica, cal fer referència a la generalització, entre d'altres, dels mitjans informàtics, de les tècniques de màrqueting i publicitat i dels nous sistemes de pagament a crèdit.

Comerç Interior i les seves Formes

El comerç interior és aquell que es duu a terme dins les fronteres d'un mateix estat.

• Comerç a l'engròs o majorista: consisteix en la compra directa als centres de producció de grans quantitats de mercaderies per tal de distribuir-les en volums més petits a comerciants o grans usuaris.
• Comerç al detall o detallista: mou quantitats inferiors de producte que els detallistes compren amb l'objectiu de vendre'ls directament al consumidor final.
• Noves formes comercials: es tracta de grans superfícies de venda que requereixen importants inversions de capital i que han apostat per tècniques com l'autoservei.

Conceptes Clau del Sector Terciari i el Comerç

• Sector terciari: Conjunt d'activitats econòmiques basades en la prestació i distribució de serveis de tota mena.
• Comerç: Activitat socioeconòmica de compra/venda de béns o serveis.
• Comerç interior: Comerç que es duu a terme dins les fronteres d'un mateix estat.
• Comerç exterior: Activitat econòmica que consisteix en l'intercanvi de béns i serveis entre diferents estats.
• Societat de consum: Terme utilitzat per l'economia i la sociologia per a designar el tipus de societat actual.
• Importacions: Transports legítims de béns i serveis nacionals exportats per un país, pretesos per al seu ús o consum a l'interior d'un altre país.
• Exportacions: Qualsevol bé o servei enviat a una altra part del món, amb propòsits comercials.
• Mass media: Terme usat per a anomenar el sector dels mitjans de comunicació específicament coneguts i dissenyats per arribar a una gran audiència.
• Supermercat: Botiga on es venen productes alimentaris.
• Hipermercat: Botiga on es venen aliments i altres productes.
• Grans magatzems: Lloc o espai físic per emmagatzemar béns. Són usats per fabricants, importadors, exportadors, comerciants, transportistes...
• Política proteccionista: Posar dificultats a la importació de productes, amb l'objectiu d'impulsar el desenvolupament de l'activitat econòmica del propi país.
• Política lliurecanvista: Compra de productes de la resta de països es duu a terme sense restriccions de cap mena.

Comerç Exterior i la seva Dimensió Mundial

El comerç exterior és l'activitat econòmica que consisteix en l'intercanvi de béns i serveis entre diferents estats. Ha assolit una dimensió mundial gràcies als mitjans de transport més ràpids i eficaços, que permeten que els productes arribin pràcticament arreu del planeta. Actualment, els intercanvis comercials han crescut de manera extraordinària i afecten tots els països del món. Però hi ha una diferència entre països desenvolupats i subdesenvolupats; els segons produeixen només el 10% del valor total de les mercaderies. En canvi, només Europa Occidental i Amèrica del Nord junts generen més del 65%.

El comerç mundial es caracteritza per la desigualtat entre estats. Els països en desenvolupament exporten generalment primeres matèries i productes alimentaris, que són productes més barats al mercat internacional, i els països del Tercer Món no controlen el preu dels productes que exporten, sinó les multinacionals que controlen el sector. El comerç exterior és conseqüència de l'especialització dels països en un determinat tipus de mercaderies i de la incapacitat dels estats de satisfer amb els recursos propis les necessitats de consum de la població.