Sector primari i secundari a Espanya
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,89 KB
Característiques del sector primari a Espanya.
Disminució de la superfícies conreada en secà i augment del regadiu.
Expansió de la superfície ocupada per boscos a causa d’un ús més baix de les pastures.
Increment de les superfícies sense aprofitament agrari i pèrdua de sòl agrícola a conseqüència del creixement del sòl destinat a infraestructures i serveis.
Augment de la importància econòmica de la ramaderia en la producció.
Lligam progressiu entre les activitats agroramaderes i la indústria alimentària.
Pèrdua i envelliment de la població activa.
Principals conreus al territori espanyol.
De secà predominen els cereals (sobretot l’ordi i el blat). Pel que fa els arbres l’olivera i de fruiters l’ametller. De conreu arbustiu predomina la vinya.
De regadiu es troben plantes herbàcies com gira-sol, lli, soja i farratges.
De l’hortícola s’ha estès el conreu en hivernacle.
De fruiters destaquen els cítrics, els arbres de gènere prunus, les pomeres i les pereres.
Què s’entén per ramaderia industrial?
Estabulació del bestiar, mecanització dels processos de creixement i elevades concentracions d’animals.
Quins són els principals productes forestals?
La fusta i el suro.
Característiques del sector secundari a Espanya.
L’accés a la UE comportà un procés de mundialització dels intercanvis.
En l’estructura empresarial de les indústries s’ha incrementat el nombre d’empreses petites i mitjanes gràcies a l’especialització en el treball o a la subcontractació.
Hi ha una important implantació de multinacionals, les quals són una part important de les gran esmpreses industrials d’Espanya. Les multinacionals ocupen elssectors més dinàmics de la indústria, com ara l’alimentari, el químic i l’imformàtic.
Una debilitat estructural de la indústria és l’escassa inversió en I+D (investigació i desenvolupament).
Ubicació de les activitats industrials.
Des del punt de vista de l’espai, les activitats industrials tendeixen a escampar-se al llarg de dos grans eixos: l’eix mediterrani i l’eix de l’Ebre, i també a concentrar-se a la regió metropolitana de Madrid.