Sebastià terra baixa

Resum de l’argument

En el primer acte se'ns presenten els personatges (caràcters, importància dins de la trama, relació amb els protagonistes, etc.). En aquest acte, es dóna a entendre que en Sebastià i la Marta festegen, però per pagar els deutes, en Sebastià s'ha de casar amb una pubilla de bona família. Com que tothom s'imagina que la Marta festeja amb ell, cap pubilla el vol per marit. Per tapar aquesta situació, ell decideix casar la Marta amb algú de fora. A través d'en Tomàs, que és l'únic que no sap res del muntatge, sap d'en Manelic, un pastor, a qui proposa en matrimoni la Marta. En Manelic està molt content i baixa de la Terra Alta per casar-se amb la Marta, a qui estima purament. Per a ell, el matrimoni no és de conveniència, sinó d'amor. La Marta, però, no hi està d'acord, i tot i que en Manelic li fa fàstic, s'hi casa per ordre d'en Sebastià. Un cop viuen junts, el Manelic s'adona que la Marta no l'estima, i això el fereix molt.
En el segon acte, en Manelic ja està casat amb la Marta i sembla que en Manelic només s’entén amb la Nuri, ja que la resta del poble es riu d'ell. Això atrau l'atenció de la Marta, que comença a estar gelosa i a veure d'una manera diferent en Manelic. La Marta explica el seu passat i com va conèixer en Sebastià, a en Tomàs. En Manelic, a mesura que s'adona del muntatge, s'enfada cada cop més, i cansat de tanta burla i malícia, vol tornar a la Terra Alta. Aleshores és quan veu que la Marta també l'estima i tots dos volen fugir, d'en Sebastià i de la Terra Baixa que, segons Manelic, és plena de boira i falsedat. En l'intent, són interceptats pel Sebastià i el Mossèn. Quan en Sebastia s' adona de les intencions d'ells dos, fa tancar la Marta al molí, sota vigilància dels pagesos i en Manelic és desterrat de la Terra Baixa.
¡En el tercer acte, els pagesos s'adonen de la seva equivocació, ja que haver fet fora en Manelic i haver seguit les ordres d'en Sebastià, no havia estat tan bona idea. En Manelic torna a la Terra Baixa per enfrontar-se a en Sebastià i endur-se la Marta que està malalta. La Marta diu que no pot viure sense en Manelic. Durant l'enfrontament, en Manelic mata en Sebastià (és en aquest moment quan Sebastià és comparat amb un llop), seguidament marxa amb la Marta a la Terra Alta, ja que la Terra Baixa és una terra egoista i corrompuda.

Estructura de l’obra

L’estructura d’aquest drama realista és la pròpia: tres actes, que representen introducció o plantejament, nus i desenllaç. Cal dir que el desenllaç de l’obra ja s’observa al final del segon acte i que el tercer desenvolupa tota la lluita entre els dos personatges antagònics: Manelic, el protagonista, i Sebastià, l’antagonista. A més a més, en el tercer acte trobem el penediment dels personatges secundaris que, com si es tractés d’una obra grega, configuren un cor.
Tota la trama ve marcada per una sèrie de fets premonitoris que ens avisen del que succeirà més endavant. Així, per exemple, el primer acte ens ofereix de cop tota la informació necessària per entendre la trama de l’obra i ens apunta ja un possible desenllaç.
El primer acte presenta un ritme prou trepidant, àgil, que contrasta amb la calma dels altres dos actes.
El pas, el canvi d’escena, sempre ve marcat en aquesta obra per l’entrada o la sortida d’algun personatge, cosa pròpia en el teatre de l’època. Les escenes són d’extensió diversa, segons el rol o funció que desenvolupen a la trama: hi ha escenes que fan avançar l’acció, la trama; d’altres que aporten un toc humorístic... Aquest recurs es veu molt clar al primer acte de l’obra.
El temps de la història és lineal: entre el primer i el segon acte passen Déu dies (la Nuri diu al Manelic: “Ja fa Déu dies que ets casat”), entre el segon i el tercer, unes hores.
L’obra presenta tres monòlegs lírics de la Marta: a l’escena IV del primer acte, a l’escena III del segon i a l’escena VIII del tercer. Aquests monòlegs mostren l’evolució de la Marta, que és un personatge rodó, que evoluciona al llarg de l’obra.
També tenen una funció similar els aparts de Manelic durant l’acte segon. Cal dir que aquesta tècnica és poc usada en el drama realista, en general, però a Guimerà li és útil per expressar què hi ha a l’interior de la consciència de cada personatge.
Terra Baixa és l’obra menys coral de Guimerà, és a dir, no hi tenen un paper destacat tots els personatges, el poble en general, sinó que el centre d’atenció és el triangle format per Manelic, Sebastià i Marta. Els tres personatges estan molt ben definits, més que no pas els secundaris.

Temes que apareixen a l’obra

Un primer tema que apareix al llibre és el tema de l’amor. Apareix un triangle amorós entre en Manelic, en Sebastià i la Marta. En aquest llibre, l'amor és el remei per a tots els mals que pateixen els homes; qui té amor pot ser felíç en una societat malvada. Això ho representen en Manelic i la Marta a final de l'obra, ja que acaben enamorant-se i fugint en nom de l’amor.
En canvi, la relació entre en Sebastià i la Marta representa el maltractament a la dona, i la impotència d'aquesta, contra el poder i els ideals d'un home i d'una societat.
Hi ha també un altre tema, que són els plans del Sebastià per guanyar diners casant la Marta amb en Manelic. És el matrimoni de conveniència. Per tant, tracta també la corrupció i el poder dels diners.
Un altre tema és la por als canvis, en el cas de l'obra, present en la societat urbana. La Terra Baixa simbolitza la nova societat que està naixent, i és una crítica a aquesta societat perquè és on els homes es tornen malvats i hipòcrites. Es reivindica un retorn cap a la tradició, per això els dos protagonistes principals, al final de l'obra, se'n tornen a la Terra Alta, el lloc on res no ha canviat i els homes són bons i innocents. A la Terra Baixa els pagesos tracten de manera discriminatòria en Manelic, pel sol fet que ell és d'un altre lloc, d’una altra terra (discriminació de l’immigrant). Un altre canvi és la manera en què en Xeixa es rebel·la contra l'amo, ja que és un pagès.
La representació de la Terra Baixa i la Terra Alta també és un altre tema, ja que cadascuna representa un ambient, simbolitza una manera de ser. Terra Baixa representa la corrupció, la misèria moral i material humana, les complicacions, els mals esperits, la tafaneria, la malícia, la pressió social i els prejudicis. En contraposició a la Terra Baixa, existeix la Terra Alta, les muntanyes d'on ve en Manelic, símbol de la puresa, la llibertat, la veritat, la simplicitat i la vida digna i honrada. Sense mals entesos i burles, ni persones marginades, de personalitat més primitiva, més natural i més animal.

Simbologia Terra Alta i Terra Baixa

Amb aquesta obra Guimerà plasma un mite existent a la seva època.Es tracta de la contraposició Terra Alta - Terra Baixa que es presenta com dos móns oposats.
La Terra Alta se la veu com un lloc incorrupte, pur, sense malícia, ideal, bucòlic i, en definitiva, representa tot allò que, en principi, és bo per naturalesa. La representació que fa Guimerà d'aquest món és el camp, ja que és l'oposició perfecta a la Terra baixa.
¡La Terra Baixa, en canvi, plasma tot allò que és dolent, corrupte, maliciós, insensible, materialista i, en definitiva, totes les coses malvades per a l'home. En aquest àmbit, Guimerà utilitza la ciutat, la vila, com a mitjà de representació