Sarrains a Catalunya

INICI DE LA HISTÒRIA D’Espanya

Tenim constància dels primers textos dels ibers, tot i que mai els hem sabut traduir. Aquest fet ens indica que es tractava d’una societat complexa.

 A l’antiga Grècia trobem “ciutats estats” anomenades polis que comparteixen llegua, però tenen diferents cultures. Els habitants de Focea (foceus)
Arriben a Empúries, al segle III a.C., i estableixen un comerç amb els ibers.

 Més tard, els lacis formen Roma i comencen a conquerir la Península ibèrica. Aconsegueixen conquerir-la tota excepte els Pirineus i estableixen Tarraco (ciutat imperial)
i Merita com a ciutats importants. Els romans aporten una estructura estatal, creen el senat i imposen un sistema piramidal.

 Però al cap d’uns quants segles, l’Imperi ROMà entra en fallida. Els motius són els següents:

• Conquereixen d’una manera accelerada, fins arribar un moment que ja no poden conquerir més territori
• Les invasions externes d’altres colònies
• El cristianisme, que suposa un contrapoder molt important. Per això es perseguit, fins que finalment es declara la llibertat de religió i més tard, Teodosi fa oficial el cristianisme

 La religió passa a tenir un paper molt important, fins i tot a cada ciutat romana hi ha un bisbe, que comparteix poder amb el governador.

 Quan l’Imperi ROMà ja no s’aguanta per enlloc, els visigots envaeixen la Península i expulsen els romans. Tot i això mantenen l’estructura política i la llengua. Les capitals passen a ser Barcelona i Toledo.

EL NAIXEMENT DE Catalunya

 Els sarraïns, envaeixen la Península de manera molt ràpida i segueixen pujant fins a amenaçar a França, tot i que queden derrotats a Poitiers, i la frontera queda als Pirineus. Molts hispano-visigots queden refugiats a les muntanyes dels Pirineus, on els sarraïns no poden arribar.

 Al mateix temps, Carlemany es coronat emperador pel papa, i es proposa conquerir territoris i formar un gran Imperi. Divideix els territoris en comptats.

 Els sarraïns i els francs, havien posat una frontera de territori, per evitar conflictes (marca hispànica)
. Els sarraïns no tenen suficient capacitat econòmica per mantenir tota la Península i la divideixen en taifes.
Carlemany comença a ocupar territori català i va creant comptats. Quan van morint els comptes, Carlemany li atorga els comptats a Guifré, compte de Barcelona, que cada vegada va tenint més importància. Guifré domina bona part dels comptats i té una importància molt gran (s. XI).

 Els sarraïns es dediquen a fer petites incursions a les ciutats dominades pel territori francès (ràtzies)
.

 En una d’aquestes, Barcelona es atacada i el compte Borrell II demana ajuda al Imperi francès (relació de vassallatge). Els francs, amb un estat de crisi es neguen a ajudar als comptats catalans i Borrell II trenca el pacte de vassallatge i proclama a Catalunya independent, tot i que França no ho reconeix. A partir d’aquí:

• La llengua es diferent, i es comença a parlar el català
• S’institucionalitza la senyera

 Aragó, veu com té dos potències emergents als costats i sap que s’ha d’unificar amb un dels dos si no vol ser envaït. Tria Catalunya per la seva situació econòmica i política. S’uneixen formant la Corona d’Aragó gràcies al matrimoni entre Ramón Berenguer IV i Peronella. Segueixen sent dos regnes independents.

EXPANSIÓ DE Catalunya

 Catalunya es veu amb capacitat d’expansió i intenta envair Provença, tot i que el rei de França li impedirà amb una excusa religiosa. Els catalans seran derrotats a Muret (1213) i els hi quedarà la vetada la opció d’expansió pel nord.  Es decideix la expansió cap el sud, on Jaume I i els seus homes conquereixen Mallorca (1229) i València (1932-1945). Formen regnes independents, i la Corona queda formada per quatre regnes.

 Llavors, Catalunya comença la seva expansió pel Mediterrani, conquerint l’Alguer i part de Grècia. Jaume I accepta un pacte desigual amb el rei francès, on França reconeix la independència catalana a canvi de que Catalunya no tingui dret a les províncies de Provença (tractat de Corbeil)
.  Catalunya annexa la majoria dels territoris per pactisme i crea un sistema confederal.
Imposa el Consell de Cent i crea unes Corts a cada regne per regular els pactes. Les corts estan formades per nobiliaris, eclesiàstics i menestrals (!!!).   Cada cop més, s’accentuen les diferencies entre Catalunya, amb un sistema més liberal i propens a la separació de poders, i Castella, un sistema totalment absolutista i depenent del sector les ovelles (La Mesta). Catalunya estableix el Consolat de Mar, per regular el comerç pel Mediterrani.

 Llavors, Barcelona pateix una pesta que acaba amb la meitat de la població. La capital es va traspassar a València. Per estabilitzar la situació es crea el impost del General gestionat per la Generalitat, que cada vegada va adquirint més importància.
Martí l’humà mort sense descendència i s’ha d’escollir un nou rei.
Ferran d’Antequera serà triat en el Compromís de Casp, amb 3 representants de cada regne.  Ferran entra a Catalunya i es troba en una situació de decadència, provocada principalment per la pesta que provoca una crisi de subsistència. Joan, fill de Ferran, provoca una Guerra Civil, al no acceptar unes directrius de les Corts. Provoca una crisi institucional molt important

UNIFICACIÓ AMB CASTELLA

 Ferran II es casa amb Isabel de Castella i s’unifiquen els territoris. Es una uníó desigual, ja que Castella no ha patit cap crisi, i la situació de la Corona es delicada. Castella s’expandeix per l’Atlàntic després de que Colon descobreixi Amèrica (1492).

 Joana la Boja, filla dels reis catòlics, es casa amb Maximilià d’Àustria, creant així la màxima expansió de l’Imperi Hispànic. Es crea la figura del “válido” que s’encarrega de la funció executiva del estat. El rei no assisteix als regnes catalans, i això provoca un descontent social.  L’exèrcit s’arma per anar a lluitar a Holanda contra la reforma de Luther King. Les Corts, especialment les catalanes, es neguen a aportar soldats, ja que no reben res a canvi. Els castellans han de passar pel nord català per dirigir-se a Holanda, i es produeixen robatoris i violacions. Al 1640 els segadors es revolten, cremant un Crist a una església i maten al virrei quan intentava fugir.  EL compte-duc Olivares com a resposta, fa un setge que dura 12 anys. Llavors, el president de la Generalitat marxa a França demanant-li al rei que absorbeixi Catalunya, que formarà part de França durant un temps, fins que es signa un pacte, on l’Imperi Hispànic respectarà les institucions catalanes. En una posterior guerra entre hispànics i francs, Catalunya perdrà Perpinyà, ciutat molt important.

 NAIXEMENT D’Espanya

Carles II mort, i comença la llei de Successió entre Carles d’Àustria i Felip d’Anjou.
Els castellans es decideixen per Felip, mentre que els regnes de la Corona es decantem per Carles.

 Els felipistes conquereixen al 1707 València, Aragó i Catalunya, i es planten a Barcelona on la derroten després de tres mesos de resistència. Es signa el tractat d’Utrecht on:

• Tots els signants reconeixen que el tro serà ocupat per un Borbó
• A canvi, França, cedeix alguns territoris d’Amèrica

 Els felipistes acaben de conquerir la Catalunya nord que els faltava (General Moragues)
, conquereixen una caserna militar i destrueixen el cor econòmic i comercial de la ciutat.

 Al 1716 es crea el decret de Nova Planta on es prohibeix el català i s’imposen les lleis i l’estructura de Castella. Malgrat això, Catalunya aconsegueix arribar a final de Segle XVIII amb certa millora gràcies a:

• Llibertat de comerç amb Amèrica
• Impost de propietats immobiliàries (impost fix)
• Es comencen a crear algunes protofàbriques