Sarcòfag Etrusc: Una Mirada a l'Art Funerari

Sarcòfag dels Esposos

Detalls de l'obra

• Autor: Desconegut
• Cronologia: 520 a.C.
• Materials: Terracota policromada
• Tipus: Grup exempt
• Estil: Etrusc
• Tema: Funerari
• Localització: Museu Nazionali di Villa Giulia (Roma)

Context Històric

La civilització etrusca es va desenvolupar a la Península Itàlica, concretament a la Toscana, entre els segles X i II a.C. L'origen d'aquest poble és incert, però es creu que provenia de l'Àsia Menor. Els etruscs comerciaven amb els pobles hel·lènics, els llatins i els sabins.

L'art etrusc combina elements de l'art oriental i grec, i es basa en creences religioses i ritus funeraris, com passava en les cultures mesopotàmica i egípcia. Aquest art va influir en l'art romà posterior.

Característiques de l'escultura etrusca

El tema i la funció principals de l'escultura etrusca eren l'àmbit funerari. El format més habitual era el sarcòfag, encara que també es feien escultures exemptes per decorar els temples, retrats (que van influir pel seu realisme en l'escultura romana) i representacions d'animals.

• Materials: Bronze i terracota, que permetien reproduir amb molt realisme els difunts, en posicions relaxades i quotidianes.
• Realisme: Demostra la por a la mort del poble etrusc i la creença que el mort torna a viure.
• Influència de l'escultura arcaica grega: Hieratisme, geometria, ulls ametllats i somriure forçat.
• Només les famílies aristocràtiques tenien recursos per a permetre's sepulcres.

Pel que fa a la història de Roma, aquesta obra es va dur a terme en el període monàrquic (753-509 a.C.), l'etapa més fosca, governada per reis, entre ells, els tres últims etruscs.

Descripció Formal

L'obra està feta amb terracota. La tapa del sarcòfag té forma de llit (kliné), i al damunt hi ha un home i una dona recolzats, amb una actitud plàcida i amable.

L'home, situat darrere de la dona, es presenta fort i protector, amb el tors nu, descalç, i el cabell tirat enrere, cenyit com era típic del poble jònic. La dona va vestida amb una llarga túnica negra (quitó), porta unes sabates acabades en punxa i al cap té una gorra de la qual surten unes trenes.

Els personatges no encreuen les mirades, però hi ha una relació afectuosa entre ells pel gest de les mans. L'home recolza el braç dret sobre l'espatlla de la dona, mentre que l'esquerra queda estesa com esperant la mà de la dona.

Cal destacar el treball acurat de la part superior del cos dels dos personatges, dels peus i les sabates. En canvi, les cames tenen un modelatge més simple tècnicament. Els rostres presenten un perfil geometritzat i un hieratisme evident, amb ulls ametllats, la barbeta punxeguda i el somriure forçat estereotípic.

Les figures havien estat pintades amb colors vius, ja que encara conserven algunes restes de policromia, com als coixins i als vestits.

Temàtica, Funció i Significat

• Contingut: Es creu que aquest sarcòfag era d'un matrimoni, perquè els esposos són representats en un banquet, xerrant.
• Funció: Funerària. Guardar les cendres de les persones mortes, és a dir, no és una tomba, sinó una urna.
• Significat: Els etruscs respectaven molt els déus i tenien molta por a la mort, per això creien que el difunt no acabava de morir del tot, i que continuava viu en una altra vida a l'interior del sarcòfag. Per això, les cambres on es trobaven aquests sarcòfags estaven decorades amb pintures al fresc que reproduïen les cases dels morts, amb escenes de dansa o banquets, i s'hi deixaven objectes quotidians (perquè acompanyessin el difunt en la nova vida).

Era una obligació per a l'artista representar els cossos el més fidelment possible i en una posició habitual i plàcida. L'esposa etrusca es situa en primer pla perquè la dona etrusca no estava marginada de la vida social, a diferència de les romanes, sinó que participava en les festes, els jocs i fins i tot en les competicions esportives.

Models i Influències

Influències

Aspectes com el tors nu de l'home, els ulls ametllats, els cabells geomètrics i el somriure forçat mostren la influència dels kóuroi grecs i del model de bellesa egipci.

Influència a:

L'escultura etrusca es diferencia de la grega arcaica per la individualització, factor que va influir en els relleus i escultures del període clàssic de l'escultura de Roma.