Sarcòfag dels Esposos de Cerveteri: Art Etrusc i Funció Funerària

Sarcòfag dels Esposos de Cerveteri

1. Catalogació:

Títol: Sarcòfag dels esposos de Cerveteri / Autor: Desconegut / Cronologia: 520 aC / Estil: Etrusc / Formes: Emballum rodó / Tipologia: Grup jacent / Materials: Terracota policromada / Tècnica: Modelat / Cromatisme: Policroma / Tema: Funerari / Localització: Museo Nazionale de Villa Giulia (Roma)

2. Context històric i cultural

D’entrada, no és romà, és etrusc. La civilització etrusca es va desenvolupar al centre d’Itàlia, a la Toscana (capital Florència). Hi ha qui diu que els etruscs tenen un origen oriental. Sabem poques coses dels etruscs, però sabem que era un poble molt religiós i que donaven molta importància a la vida després de la mort; per tant, els podríem comparar en aquest aspecte amb els egipcis. També sabem que hi havia una classe social alta que es feia enterrar en grans sepulcres, i que posaven i esculpien a persones que estaven enterrades en una posició de la vida quotidiana. Tot el que sabem dels etruscs és gràcies a l’arqueologia que ha estudiat aquests enterraments etruscs. També sabem que els etruscs que no eren d’aquesta classe alta eren incinerats i les cendres es guardaven en urnes, per tant, un altre tipus d’enterrament.

3. Anàlisi formal

3.1. Composició

Aquest sepulcre és de terracota, d’argila modelada i cuita. La tapa del sarcòfag té forma de kliné (llit) i al damunt hi trobem les dues figures en posició reclinada d’un home i una dona en actitud amable, plàcida i, naturalment, deduïm que era un matrimoni. L’espòs porta el tors nu, va descalç i porta el cabell a l’estil grec arcaic; hi ha una influència grega d’època arcaica. La dona va vestida i està en primer terme, amb una llarga túnica també típica grega i porta unes sabates acabades en punxa, al cap un barret que s’anomena gorra frígia i li sobresurten unes llargues trenes. Les mirades no es creuen, malgrat això transmet una relació afectuosa entre ells dos; és a dir, l’escultor aconsegueix dir-nos que hi ha una relació afectuosa entre ells dos sense creuar-se les mirades. L’home recolza el braç dret sobre l’espatlla de la dona i la mà esquerra queda estesa en actitud afable com si estigués esperant la mà de la dona. A través d’aquesta posició l’escultor ens vol transmetre l’estimació. No obstant, també trobem aspectes molt criticables, per exemple, el tronc superior està molt treballat, en canvi el tors inferior està bastant descuidat (cames, peus) i això crea una distorsió. En el rostre també trobem molta influència del període grec arcaic: el tipus de somriure hieràtic o arcaic i els ulls en forma d’ametlla. Un treball exageradament simètric que en realitat és una simplificació. No el veiem com estava, ja que estaven pintats de colors vius i transmetien que en el més enllà hi havia vida.

3.2. Ritme

Repòs

3.3. Temps

Voluntat d’eternitat

3.4. Estil

Ja hem dit en els apartats anteriors que en el sarcòfag es nota molt la influència de l’escultura arcaica grega. El fet que l’home vagi amb el tors nu també és un aspecte arcaic grec, com el somriure hieràtic, els ulls d’ametlla i la simetria. No obstant, hi ha un punt en què es diferencia la típica figura arcaica grega, i és que la figura etrusca és més realista que no pas la grega arcaica. Aquest realisme es veu en el rostre, es considera un retrat bastant fidel dels dos esposos enterrats, té una dosi de realisme que no tenia l’escultura grega arcaica. Aquesta voluntat realista influirà molt en l’art romà.

4. Interpretació

4.1. Tema

Tot sembla indicar que els etruscs tenien una gran por a la mort i, per contrarestar aquest temor, creien que el difunt continuava viu; això els apropa als egipcis. Aquestes creences van fer que reproduïssin a les tombes les cases. També fan postures dels personatges morts en una postura típica de la vida quotidiana i també decoren les cambres mortuòries amb pintures amb escenes de banquets, de dansa, de festes, de sexe, etc., i també posen objectes de la vida quotidiana.

4.2. Funció

Aquest tipus de sarcòfag tenia la funció funerària de guardar les cendres dels difunts.

4.3. Explicacions

Es creu que aquest sarcòfag és d'un matrimoni i és representat celebrant una qüestió important, i és que la dona està en primer terme. Hi ha historiadors que creuen que en la societat etrusca la dona tenia un pes social més gran en la societat que no pas en la societat grega i romana, que la marginaven. Sí que és veritat que en pintures etrusques apareix participant activament en festes, banquets, jocs gimnàstics i fins i tot en sexe...