Santa Maria del Mar: Història, Arquitectura i Significat

Santa Maria del Mar

• Cronologia

De l’any 1329 al 1383.

• Estil

D’estil gòtic català. Arquitectes: Berenguer de Montagut i Ramon Despuig. Materials utilitzats: pedra. Sistema constructiu: arquitravat i voltat. Localització: Barcelona.

Característiques principals:

1. Tres o cinc naus longitudinals, la central més ampla i més alta.
2. Capçalera amb un transsepte més curt.
3. Deambulatori d’on surten les capelles radials.
4. Portalades decorades amb rica ornamentació escultòrica.
5. Grans finestrals que després van ser ricament ornamentats amb vitralls.

• Elements de suport i suportats

Per a suportar les voltes de creueria de les naus es van utilitzar vuit pilars de planta octogonal de 18 m d’alçària i una separació entre elles de 13 m. Les naus laterals tenen una alçada gairebé idèntica a la de la nau central, (fet inèdit a Europa) juntament amb la poca quantitat de pilars, atorguen a l’interior del recinte la sensació que es tracta d’una sola nau de gran amplitud. Gràcies a aquesta falta d’obstacles la visió és completa tant des de la nau central com des de les laterals. Hi contribueix també el fet que els pilars tenen la secció octogonal, sense cap columneta adossada; la qual cosa, a més, confereix a la nau una gran esveltesa i l’aspecte d’un bosc de palmeres de pedra que s’enlairen fins als nervis de les voltes.

Les funcions de suport són també compartides pels murs perimetrals que, en no disposar d’arcbotants que contrarestin l’empenta de les voltes, depenen d’uns contraforts massissos (exteriors). La menor responsabilitat sustentadora dels murs va permetre la inclusió de grans finestrals que segmenten els murs i que afavoreixen la creació d’una atmosfera diàfana a l’interior del temple.

Quant a elements suportats, les voltes són de creueria, tant a la nau central com a les laterals. Els nervis que les creuen descansen damunt de pilars octogonals i permeten un repartiment eficaç de les càrregues.

Espai exterior i interior

Exteriorment es caracteritza per l’absència d’arcbotants als murs i per la proliferació de contraforts massissos, per les torres octogonals rematades en terrassa, pel predomini de l’efecte horitzontal, i per l’existència de grans superfícies netes sense elements que amaguin el parament.

Els murs perimetrals presenten, adossats a l’exterior, un total de 16 contraforts; l’espai entre ells és aprofitat, a l’interior, per situar-hi les capelles laterals. A la façana oest es troben les dues torres octogonals que fan la funció de campanars; tenen diversos pisos i grans obertures en forma ogival. Entre elles hi ha la portalada. A la part superior, una gran rosassa, amb un vitrall flamíger del segle XV. Als costats, dos contraforts massissos queden absorbits pel mur de la façana.

Els murs laterals es troben segmentats pels finestrals i pels nombrosos contraforts.

Interiorment, el temple és de planta de saló, sense transsepte, amb tres naus d’alçada gairebé iguals, amb deambulatori a la capçalera, multiplicitat de capelles laterals i un nombre reduït de pilars. La poca diferència d’alçada entre les tres naus atorga a l’interior la sensació de nau única tot seguint el tipus d’església-saló originari del Llenguadoc, i una verticalitat que contrasta amb l’horitzontalitat de l’exterior.

El temple respon plenament als trets definitoris del gòtic català: recerca d’un espai unitari, diàfan, amb una mínima quantitat d’obstacles que pertorbin el camp visual a l’interior. També són característics del gòtic català l’absència d’arcbotants, les torres octogonals, les teulades planes, l’austeritat dels paraments exteriors i el contrast entre l’horitzontalitat exterior i la verticalitat interior.

• Significat

L’església va ser construïda al lloc on suposadament havia predicat l’apòstol sant Jaume l’any 38, i on va ser enterrada la patrona de la ciutat, santa Eulàlia. Situada al barri de la Ribera, la construcció fou finançada pels menestrals, els gremis relacionats amb el port, els mercaders i els nobles del carrer Montcada. Es podria afirmar, doncs, que és fruit de l’empenta comercial catalana pel Mediterrani durant el segle XIV que va comportar un procés d’expansió urbana i d’intensa activitat constructiva.

L’any 1378 va resultar afectada per un incendi, motiu pel qual se’n va fer una reconstrucció parcial a càrrec de Guillem Metge. El 1427 un terratrèmol destruí la rosassa original, que seria substituïda dos anys més tard per l’actual.

El temple fou edificat amb una precisió geomètrica: l’amplada de la nau central, de 13 m., és el doble que la de les laterals; l’amplada total del recinte coincideix amb l’alçada de les naus laterals; els 13m. que hi ha entre els pilars es repeteixen, sigui quina sigui la direcció que es prengui, entre els pilars d’una mateixa nau o amb el corresponent de la consecutiva; el nombre de pilars, que és de 4 a cada nau, es repeteix al deambulatori, que en té 8 en total.

Santa Maria del Mar està situada al nucli del barri barceloní de la Ribera, centre de l’activitat econòmica de la ciutat durant l’Edat Mitjana.

El model de Santa Maria de Mar va tenir una gran influència. Un exemple és la catedral de Palma en la qual el seu espai interior com les columnes octogonals tenen una semblança evident amb aquesta església barcelonina.

Funció

Santa Maria del Mar té una funció religiosa. És una església parroquial dedicada a la Verge del Mar. És el símbol de l’expansió catalana pel Mediterrani entre els segles XIV i XV, fet pel qual ha estat anomenada la “catedral del mar”.