Santa María del mar funció

1.Santa María del mar

Autor: Berenguer de Montagut i Ramón Despuig. Cronologia: 1329-1383. Estil: gòtic. Tipologia: església. Materials: pedra i vidre. Localització: Barcelona.
La construcció de santa María del mar sha datribuir Berenguer i Ramón, que van ser contractats per dirigir les obres lany 1329. Considerats dos dels arquitectes mes rellevants del gòtic català. Montagut va cer larquitecte de la seu de Manresa i Despuig el responsable del claustre de la catedral de Vic.
Vinculades també a la seva construcció hi ha Pere Oliver, mestre dobres a partir de 1336 i Guillem Metge, qui es va fer responsable de la reconstrucció del temple després de lincendi al 1378.

Descripció:

presenta un aspecte robust amb predomini de línies verticals. La volumetria exterior sestructura en tres nivells superposats que es corresponen amb les capses en les quals sobren finestrals estrets apuntats: les naus laterals, sostingudes per contraforts amples i la nau central.
La façana principal flanquejada per dies altes torre octogonals es distingeix en dos nivell en el pla horitzontal. El cos inferior esta dominat per una gran portalada, coronada per un gablet i una decoració escultòrica discreta al timpà i als laterals. Al nivell superior domina la rosassa de traceria flamígera acompanyada per dos poderosos contraforts coronats per pinacles.
Linterior cobert per una volta de creueria presenta una planta de tres naus separades per vuit esveltes columnes octogonals que es divideixen lespai longitudinal en quatre trams. El presbiteri, definit per un semicercle format per vuit columnes, esta envolta per un deambulatori o girola amb nou capelles radials a partit de la prolongació de les dues naus laterals. En aquestes naus sobren 22 capelles disposades sense continuïtat, que omplen lespai deixat pels contraforts.
Labsència de transsepte, el nombre reduït de columnes, lornamentació escassa i la poca diferencia daltura entre nau central i les laterals aconsegueixen crear un espai molt ampli, vertical i diàfan. A això hi ajuda la il·luminació que entra per les nombroses finestres que hi ha als murs i els òculs situats entre el terrat de la nau central i les naus laterals.

Entorn i integració urbanística:

Esta situada al nucli del barri barceloní de la Ribera centre de activitat econòmica de la cuitat a ledat mitjana. Lentorn monumental de santa María del mar el conformaven en aquella època una sèrie dedifici situats entre lesglésia i la muralla de Mar, dels quals actualment nomes sobreviu, parcialment, la llotja.

Funció, contingut i significat:

ledificació sinscriu en el procés dexpansió urbana i dintensa activitat constructiva que va experimentar la ciutat de BCN durant el Segle XIV, aquest auge promogut en gran manera per lexpansió catalana pel mediterrani va fer que es creessin nombrosos altars que invocaven la protecció de la Mare de Déu a linterior de la vella església (santa María de les arenes) la capacitat de la qual va quedar desbordada.

Models i influencies:

recull la tradició de la cultura arquitectònica gòtica catalana del Segle XIII influenciada en gran manera pel Cister que contravé la seva proposta en el sentit racional de les proporcions dels elements arquitectònics i lausteritat decorativa.
El model arquitectònic i espacial del santa María del mar va tenir una gran influencia, un exemple es la catedral de Palma on tenen varies semblances.

1.Llotja de valencíà o de seda

Fitxa tècnica: Autor: Pere Comte o Joan Ivarra, Sala de contractació i Pere Compte, Joan Corbera i Domingo Urtiaga consolat de Mar. Cronologia: 1482-1498 (sala de contractació) i 1500-1548 (consolat de mar). Estil: gòtic. Tipologia: llotja. Materials: pedra i fusta. Localització: València.
El 1481 els arquitectes Pere Comte i Joan Ivarra van ser elegits com a mestres dobres de la nova llotja de València, els treballs de la qual es van iniciar al 1482. La mort de Joan Ivarra va deixar sol a Pere davant la construcció. Acabats els treballa de la sala de contractació, el Comte va iniciar les primers obres del consolar de mar entre 1498 i 1503. Al 1506 Pere Comte mor i els seu càrrec de director lagafa Joan Corbera que va fer els treballs de finalització de la tercera planta i al 1533 juntament amb el seu col·laborador Domingo va acabar ledifici i hi va afegir els elements decoratius.

Descripció formal:

esta dividida en quatre espais: la sala de contractació, la del consolat de mar, el pati dels tarongers i al torre. Des de lexterior es distingeixen dos cossos separats per una torre. A la dreta, la sala de contractació presenta una façana amb una pota monumental darc apuntat, flanquejada per relleus escultòrics i grans finestrals decorats amb traceries.
A lesquerre al consolat de mar sendevinen els tres pisos que el componen: la planta baixa, amb finestres quadrangulars senzilles, la planta noble amb grans finestrals tripartits mitjançant columnes fies rematades per iques traceries i un tercer pis format per una galeria de finestres darc flamíger, separades per contraforts coronats per pinacles entre els quals hi ha vuit parelles de medallons amb figures dherois, reis i deus.
La decoració exterior es complementa amb merlets i gàrgoles que representen animals fantàstics i persones en actitud indecoroses.
En planta es distingeixen els quatres espais tots de superfície quadrangular. La sala de contractació es divideix en tres naus a partir de vuit columnes helicóïdals sense capitell que, juntament amb les 16 columnes adossades al mur, sostenen la volta de creueria i deixen un espai molt ampli i diàfan.
A linterior del consolat de mar destaquen els magnífics cassetonats de fusta poligonals i quadrats que decoren els sostres de la planta baixa i noble.
La torre alberga una capella a la planta baixa i una presó a la qual saccedeix mitjançant una espectacular escala de cargol. Finalment al pati de tarongers destaquen una fons central i les filigranes als finestrals ogivals.

Entorn i integració urbanística:

esta situada al centre de la capital davants del mercat central i lesglésia dels sants joans, molt a prop de la catedral.
La seva integració urbanística en lentorn gòtic de la ciutat es completa, i es un exemple magnífic de lesplendor cultural viscuda a la cuitat durant ledat mitjana.

Funció, contingut i significat:

les llotges albergaven les activitats comercials duna ciutat. A la casa de contractacions es diuen a terme les transaccions i al consolat de mar es resolien els diversos litigis que hi podia haver entre mercaders. Als pisos superior de la torre hi havia una presó destinada als que incomplíem les seves obligacions.
La llotja de València es va convertit en un símbol econòmic de la cuitat representava el seu gran potencial marítim i comercial en un moment en que la corona catalanoaragonesa gaudia de grans riqueses i prestigi.

Models i influencies:

es una de les arquitectures mes singulars i destacades de la península ibèrica. La seva construcció a mig camí entre gòtic i el Renaixement, va fer que shi ajuntessin les millor propostes de la tradició medieval i les noves solucions renaixentistes.
Es va inspirar en la llotja de Palma per al façana i linterior de la sala de contractació. Te influencia de la cultura àrabs amb el pati dels tarongers.