Santa Maria del Mar: Arquitectura Gòtica Catalana

Santa Maria del Mar: Una Joia del Gòtic Català

Context Històric

Santa Maria del Mar, una obra arquitectònica projectada per Berenguer de Montagut i Ramon Despuig al segle XIV, s'erigeix al barri de la Ribera de Barcelona. Representa l'esplendor de l'estil gòtic català. Ens trobem a la Baixa Edat Mitjana, un període que s'inicia a la segona meitat del segle XII i s'acaba al XV. Aquest període es caracteritza pel renaixement de les ciutats a Europa. Encara que el feudalisme persistia, la intensificació del comerç va permetre a la burgesia guanyar poder, convertint la ciutat en un símbol d'aquest poder i impulsant un ambiciós programa constructiu. Els castells i monestirs de l'Alta Edat Mitjana van ser substituïts per catedrals, convents, palaus, ajuntaments i, a les ciutats més importants, universitats.

La construcció de Santa Maria del Mar va començar el 1329, coincidint amb un període de gran expansió de la Corona d'Aragó per la Mediterrània. No obstant això, l'any 1333 ("lo mal any primer") i posteriorment la pesta negra van frenar el creixement econòmic que s'havia desenvolupat al segle XIII. La construcció de Santa Maria del Mar es correspon amb els regnats de Jaume II i Pere el Cerimoniós.

Santa Maria del Mar es troba al barri de la Ribera, la zona comercial de la ciutat a l'època medieval. El cost de la seva construcció va ser assumit per la burgesia mercantil i gremial, que van deixar la seva empremta en algunes de les claus de volta de la coberta i en les tombes del temple. L'any 1428, un terratrèmol va provocar la caiguda de la rosassa de la façana, causant la mort de 25 persones.

Característiques Arquitectòniques

A diferència dels temples d'estil gòtic internacional, la planta d'aquesta església és basilical. No té transsepte ni creuer i, per tant, no es pot alçar el tambor. Estava al mig del barri i no tenia espai per incorporar els arcs botants; per això, es van utilitzar els contraforts per poder interioritzar i ubicar-hi les capelles, ja que cadascuna és el contrafort interioritzat. La innovació d'aquesta construcció és que és un temple més lleuger i dóna sensació d'espai gràcies a la "planta de saló".

L'església està dividida en tres naus, de manera que l'amplada de la nau central equival a la suma de les dues naus laterals. La zona del presbiteri no és una corba, sinó que està formada per columnes més altes per donar-li verticalitat i sensació d'espai. El sostre està cobert en la seva totalitat per una estructura de voltes de creueria. A les bandes de les naus laterals s'obren 22 capelles.

En alçat, l'església presenta els dos elements centrals de l'arquitectura gòtica: la volta de creueria per cobrir la coberta i la verticalitat de l'edifici. La volta de creueria va ser la solució per superar la fragilitat de la volta de canó i la impossibilitat d'obrir finestres. Les voltes de creueria divideixen la coberta en trams regulars i independents. Cada tram descarrega el pes a través d'uns nervis, creuats a les claus de volta (el punt més fràgil), que s'allarguen fins a les vuit columnes octagonals. El sistema nervat de descàrrega permet obrir grans trams de paret que es cobreixen amb vitralls de colors.

La diferència d'alçada entre la nau central i les laterals és escassa. Això ha permès obrir grans vidrieres laterals que se situen entre els contraforts i damunt de les capelles. A la nau central, en canvi, s'hi distribueixen petites rosasses.

La façana principal està flanquejada per dues torres octogonals i manifesta la divisió interna de l'església. Es divideix en dos nivells:

• El cos inferior, dominat per una gran portalada ogival coronada per un gablet.
• El nivell superior, dominat per la gran rosassa de traceria flamígera del segle XV.

Diferències entre el Gòtic Català i el Gòtic Internacional

Les principals diferències són:

• Planta basilical en lloc de planta de creu llatina.
• S'assembla a una planta de saló perquè l'ús d'escasses columnes permet una àmplia visualització de tot l'espai.
• Escassa diferència en l'alçada de les tres naus.
• Coberta plana, més adequada a la climatologia mediterrània.
• No hi ha arcbotants, sinó contraforts.
• Austeritat decorativa.

Iconografia

Segons la tradició, l'església va ser edificada on ho va indicar l'apòstol Sant Jaume l'any 38 i on va ser enterrada Santa Eulàlia. L'espai unitari i diàfan de l'interior es relaciona amb la influència dels ordes mendicants dels franciscans i dominics, que necessitaven espais amplis per a les seves predicacions. És l'edifici religiós més notori del gòtic català i es caracteritza per un sistema constructiu definit per la sobrietat.