Salzillo: L'Oració a l'Hort de les Oliveres - Anàlisi i Context

Salzillo: L'Oració a l'Hort de les Oliveres

A finals del segle XVI, les possibilitats expressives del classicisme s'esgoten i a Itàlia s'obre una nova via estilística. En pintura, la protagonitzen Caravaggio i els Carracci; en arquitectura, Maderno, Vignola i Bernini; i en escultura, Bernini. La sensació substitueix la raó, i l'equilibri renaixentista és substituït pel desequilibri. A més, s'estudia el tractament de la llum i de la profunditat contínua, el moviment es torna desfermat i la composició es complica. D'aquí sorgeix el terme "barroc", un nom despectiu que vol dir "excessiu" i "recargolat", aplicat posteriorment a aquest moviment.

Durant el Renaixement, l'escultura era una unitat individual; ara, en canvi, s'obre cap a l'espai i es caracteritza per la recerca del moviment, que acostuma a ser dramàtic i teatral. Concretament, l'escultura espanyola té influència de la italiana, però amb un caràcter més dur, rigorós i realista. Aquest tret realista també s'observa en la literatura, com per exemple en el Lazarillo de Tormes. A Espanya, a diferència d'Itàlia, no s'acostuma a treballar el marbre o el bronze, sinó que es prefereix la fusta tallada policromada, que dóna un resultat més realista. A part, tota l'escultura és religiosa i està al servei de la Contrareforma. Així doncs, és persuasiva, directa, sense grans problemes intel·lectuals o culturals.

Salzillo: Vida i Obra

Salzillo és fill i deixeble de l'escultor napolità Nicolas Salzillo. Va entrar com a novici a l'Ordre dels Dominics fins que, als vint anys, va morir el seu pare i es va fer càrrec del taller. Sempre va viure a Múrcia, fent escultura religiosa per a convents i esglésies. Amb altres intel·lectuals, va fundar, l'any 1777, la Reial Societat Econòmica d'Amics del País, i l'any 1779, l'Escola de Dibuix, que va presidir.

L'Oració a l'Hort de les Oliveres: Anàlisi

L'Oració a l'Hort de les Oliveres és una escultura que pertany al moviment estilístic del Barroc. L'obra de Salzillo s'emmarca en la tradició imatgera espanyola del segle XVII, però incorpora un sentit estètic que recorda Bernini. Això no és estrany, ja que el pare de l'autor provenia de Nàpols, i es fa palès en la imatge sensual de l'Àngel, propera a la representada per Bernini de Santa Teresa a la capella Cornaro de l'església de Santa Maria de les Victòries de Roma.

La tradició dels pessebres napolitans, també present en les seves obres, incorpora una mirada a la realitat, sobretot en els seus personatges no divins, que tenen els trets dels homes de l'horta murciana. En el moment de la seva creació, això va possibilitar una identificació més gran entre l'obra i l'espectador.

En relació amb aquella tradició, cal esmentar el conjunt de 456 personatges i 372 animals de fang, fusta, cartó i teles endurides que conformen el seu Pessebre, que destaca pel seu realisme popular dins la tradició dels famosos pessebres napolitans. L'any 1752, la confraria de Jesús de Natzarè de Múrcia li encarrega una sèrie de vuit passos processionals, en els quals, al realisme esmentat, Salzillo hi impregna un sentiment religiós molt profund. A aquests encàrrecs de conjunt, cal afegir-hi una sèrie de figures aïllades, entre les quals sobresurten el Sant Jeroni del monestir de la Ñora (avui a la catedral de Múrcia) i un ampli grup d'escultures religioses de gran força expressiva i subtil i agradable bellesa.

Va cultivar un estil molt personal, treballant quasi sempre la fusta policromada amb tècniques com l'acabat del cabell a punta de cisell o el llaurat en forma d'estries molt fines.

Descripció de l'Obra

El grup escultòric de L'Oració a l'Hort de les Oliveres forma part del conjunt de vuit passos de Setmana Santa que Salzillo féu per a la Confraria de Nuestro Padre Jesús Nazareno de l'església de Jesús de Múrcia. Els altres set són: L'Últim Sopar, El Prendiment, Jesús a la Columna, La Verònica, La Caiguda, Sant Joan i La Dolorosa. El conjunt de L'Oració a l'Hort de les Oliveres està compost de dos grups: l'Àngel i Crist, per una banda, i les figures dels apòstols, per l'altra. El primer té un estil més idealitzat, mentre que el segon és més realista. El conjunt es completa amb una palmera que conté, entre les seves branques, el Calze de la Passió. Destaca el suau modelatge de les figures, així com la policromia dels vestits i objectes. Demostra una tècnica molt acurada en l'encarnat, de gran suavitat en la cara, el cos i els braços, sobretot de l'àngel. En el Crist, s'observa una certa morbidesa groc/violeta, que accentua l'expressió angoixada, i en les cares dels apòstols expressa un gran realisme popular. Aquest grup de tres figures destaca per l'enginyós estudi de les actituds: Sant Joan dorm profundament sobre el seu braç estès; Sant Jaume descansa en actitud descuidada, i Sant Pere, amb l'espasa a la mà, també està dormint però amb actitud d'alerta. Els tres creen una composició dinàmica i alhora unitària en relació amb el grup principal. L'àngel, en la seva sensualitat, ens recorda un Apol·lo cristianitzat, semblant a les imatges de Sant Sebastià dins la iconografia religiosa.

Context Iconogràfic i Significat

Després del sopar, segons els evangelis de Sant Mateu, Sant Marc i Sant Lluc, Jesús i els seus deixebles van anar a resar a l'Hort de les Oliveres. Els apòstols, però, es van quedar adormits i Jesús va patir un moment de molta ansietat en sentir l'immediat destí. Tanmateix, va decidir acatar la voluntat de Déu. La representació de Jesús el mostra mirant i exclamant: "Pare, si és possible, que passi de mi aquest Calze, però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva."

El sentit de devoció està present de manera clara, i també el sentit didàctic de la imatge contrareformista que, segons els dictats del Concili de Trento, havia de ser comprensible, dirigida als sentits –no a la raó–, i incitar a la pietat. Salzillo, home d'una gran religiositat, pensa que el procés creatiu parteix d'una actitud, fruit de la praxi, i d'una llum divina que inspira l'obra. Per aquesta raó, en l'obra, contraposa la bellesa del grup de Crist i l'Àngel amb el realisme popular dels apòstols, ja que, segons les seves paraules, "gràcies a la llum divina es pot crear una obra de bellesa acabada, ja que qui la té fixada només en el model real no farà res bell."

La Processó de Salzillo

L'obra es mostra en el context més idoni i manifesta tot el seu sentit artístic, estètic i religiós quan surt en l'anomenada Processó de Salzillo, la matinada de Divendres Sant, i Múrcia es converteix en un museu en moviment.