Salut i Malalties: Personalitat, Estrès, Emocions i Trastorns

Salut i malalties. Personalitat: És una organització única i dinàmica de les característiques d’una persona particular, físiques i psicològiques, que influeixen en la conducta i en les respostes en l’ambient social i físic. Temperament: Són les diferències individuals de caràcter constitucional que es manifesten en els processos de reactivitat fisiològica i autoregulació, sotmeses a la influència, al llarg del temps, de l’herència, la maduració i l’experiència. És la part biològica determinada de la personalitat. Caràcter: Consisteix en el conjunt de costums, sentiments, ideals o valors que fan relativament estables i predictibles les reaccions d’un individu. En contraposició amb el temperament, el caràcter es refereix als processos històrics i socials del subjecte, emfasitzant la forma de ser l’individu. Actitud: És l'estat de disposició corporal, nerviosa i mental d'un individu o d'un grup que exerceix un influx dinàmic o orientador sobre les respostes a les situacions en què es troba i els objectes i subjectes amb els quals es relaciona. Aptitud: És qualsevol característica psicològica que permet pronosticar diferències interindividuals en situacions futures d'aprenentatge. PEN: Concep la personalitat com a jeràrquica, formada per quatre plans: en el primer pla apareixen les respostes específiques, que són les respostes que el subjecte dóna de forma habitual i a partir de les quals els individus creen els seus hàbits; en el segon pla es troben els hàbits, que són conductes una mica més estables.

Big Five (cinc factors):

• Neuroticisme: Identifica els individus amb tendència al malestar psicològic, idees irreals, ansietat i respostes d’enfrontament desadaptatives.
• Extraversió: Recull la quantitat i intensitat de les relacions interpersonals, el nivell d’activitat, la necessitat de ser estimulat per fonts externes per reaccionar o la capacitat de gaudi.
• Obertura a l’experiència: Té en compte l’activitat i la valoració dels subjectes per les experiències noves, la tolerància i les explicacions que donen del que els resulta familiar.
• L’amabilitat o afabilitat: Representa la quantitat de les relacions interpersonals, els sentiments i les conductes.
• La responsabilitat: Valora com les persones es motiven i organitzen la seva conducta de forma persistent per assolir les metes proposades.

FREUD: Per Freud, els subjectes es mobilitzen gràcies a la libido, que és la font que utilitza l’individu per actuar. Freud va organitzar la ment en les següents estructures:

• Allò: Que és la part de la personalitat més instintiva.
• Jo: És la part nostra de la personalitat que ens fa decidir.
• Superjo: És la part que nosaltres aprenem al llarg dels anys i ens fa saber què està bé i què està malament.

Hi ha mecanismes de defensa del jo:

• Repressió: Manté els impulsos inacceptables fora del concret.
• Negació: Nega a creure que un esdeveniment ha ocorregut.
• Regressió: Significa tornar a etapes evolutives anteriors.

Emocions: És un estat complex de l’organisme caracteritzat per una excitació o pertorbació que predisposa a una resposta organitzada.

Intel·ligència emocional: Va ser encunyat per P. Salovey i J. Mayer al 1990, però la seva difusió es va produir gràcies al bestseller La intel·ligència emocional de Daniel Goleman, que segons ell consisteix en: conèixer les pròpies emocions, controlar-les, motivar-se per si mateix, reconèixer les emocions dels altres i establir relacions. Autoestima: Es pot considerar com l’actitud que té un subjecte envers si mateix, que pot ser d’acceptació o de rebuig. Trastorns de la personalitat: Són patrons, pautes, trets permanents i inflexibles d’experiència interna i comportaments que s’aparten acusadament de les expectatives de la cultura del subjecte. Són estils de funcionament desadaptatiu que donen lloc a deficiències, desequilibris o conflictes en la capacitat de relacionar-se amb l’ambient. Reactiva: Senzillament, que reacciona als estímuls, que reacciona a l'entorn. Com que està a la defensiva tot el temps, reacciona bruscament, impulsivament al que succeeix, més que aturar-se a pensar o analitzar. Proactiva: És aquella persona que és enginyosa, que sempre camina endavant, sense necessitat que una altra, company o superior, ho estigui pressionant perquè tregui una tasca o bé la que sempre té una actitud positiva de voler fer les coses d'una manera millor. Estrès: És un estímul que, davant la presència d’un succés que altera l’equilibri de l’organisme, provoca canvis en la conducta. Eustrès: És la forma benigna de l’estrès, beneficiosa perquè ens ajuda a enfrontar-nos a les situacions de tensió. Distrès: És la forma negativa i danyosa de l’estrès que perdura en el temps.

Estressors sanitaris:

• Estressors físics (relacionats amb la malaltia, tractament, entorn físic de l’assistència sanitària, per exemple, cremades, cirurgies...)
• Estressors psicològics (comprenen tot tipus de crisis, situacions de maduració, problemes amb les relacions personals, falta de confiança...)
• Estressors socials (l’ansietat dependrà de com la societat percebi la malaltia, de si afecta les relacions socials, de la feina o altres.)

Síndrome de burnout: És un procés indiciós degut a l’exposició a estressors laborals i característiques dels individus que treballen amb altres persones. Es presenta de forma especial entre els sanitaris i els educadors, ja que són professionals en què es produeix un intercanvi relacional i durador entre el treballador i el client. Factors ansietat àmbit sanitari:

• Magnitud del fet (es relaciona amb la gravetat de la malaltia, els efectes i conseqüències reals del tractament, per exemple, una mutilació)
• Durada del període preoperatori (com més breu sigui, el pacient menys temps té per reconèixer i controlar els seus temors i això implica un nivell d’ansietat major)
• Antecedents personals i familiars (el malalt pot témer que es repeteixin històries prèvies negatives i aquest temor és la font principal d’ansietat.)
• Capacitat del pacient a fer front a l’ansietat (la seva personalitat o circumstàncies que el facin vulnerable suposen que alguns tinguin poca tolerància i capacitat per controlar les situacions estressants.

DSM-IV: Correspon al manual de diagnòstic i estadístic de trastorns mentals de l’American Psychiatric Association.