Rousseau i Mill: Idees Clau per a la Societat Moderna

Rousseau

Els seus principis i els seus gustos marxaven per camins diversos; la seva vida fou una constant tensió entre l'ideal i el real. La seva vida i la seva obra foren una anticipació del Romanticisme que seguí la Il·lustració.

L'Home Natural i l'Home Històric

Rousseau (com Hobbes) parla d'un estat natural de l'home, però, en radical oposició a Hobbes, imagina l'home natural com un ésser bo i feliç. L'home primitiu que descriu Rousseau és un ésser innocent i generós com un infant; en ell no hi ha separació entre el que és i el que sembla, entre el que sent, el que pensa i el que fa. Però l'home contemporani de Rousseau, l'home històric, ha perdut la bondat original; la seva innocència s'ha transformat en degeneració i la seva sinceritat ha esdevingut hipocresia. L'home històric és un ésser vil, egoista, depravat, ple d'odi. Però aquest home històric no pot mostrar públicament la seva degeneració: li cal emmascarar la seva vilesa, el seu egoisme i les seves passions. Per això adopta un comportament il·lustrat, que inclou la cortesia, l'art de parlar bé, la tècnica de l'aparença, és a dir, tot allò de què tenen cura les ciències i les arts. Els temors, l'odi i la traïció s'amaguen contínuament sota aquesta "màscara" que anomenem educació. Així, aquesta màscara resulta doblement odiosa, perquè evita haver de reconèixer la degradació i d'aquesta manera impossibilita la regeneració de l'home. Rousseau dona l'explicació que l'home havia de sobreviure i per això fabrica armes i abandona l'estat natural; a partir d'aquí s'obriren pas la propietat, la dominació i la desigualtat social.

El Contracte Social

Rousseau era conscient que és inútil somiar en un retorn a l'estat natural de bondat i innocència, però pensava que hi havia una possibilitat de regeneració moral de l'home que es troba en el contracte o pacte social. El contracte és l'intent d'harmonitzar l'individu i la societat, de legitimar l'ordre social conservant la llibertat política. Un cop perdut l'estat de natura, l'home per a la seva supervivència es veu impulsat a constituir associacions que protegeixin la seva llibertat. Homes associats que fan possible la voluntat general. L'essencial en el pacte social és que cada ésser humà posa en comú la seva persona i tot el seu poder sota la direcció de la voluntat general i, a canvi, cada membre de la societat és acollit com a part indivisible del tot. El pacte representa el reconeixement del que és universal per damunt del que és particular. Després del pacte, obeir i sotmetre's a la llei dictada per la voluntat general és ser lliure. D'aquesta manera, Rousseau fa una valoració positiva de l'estat civil sorgit del pacte i de les seves lleis, fruit de la voluntat general. Si l'home històric era un ésser depravat i vil, l'home civil pot recuperar i regenerar part del bé, de la felicitat i de les llibertats passades.

Estat Natural:

• Llibertat natural, limitada per la força de cada home
• Dret a la possessió de tot el que es vol i es pot
• Dependència de l'instint i del desig

Estat Civil:

• Llibertat civil, limitada per la voluntat general
• Dret a la propietat del que es té
• Llibertat moral: obediència a la llei que s'ha prescrit un mateix com a membre sobirà

Rousseau distingeix també entre voluntat general i "voluntat de tots". La voluntat general té un subjecte universal, el poble sobirà, i el seu objecte és el bé comú. En canvi, la voluntat de tots no és més que una suma de voluntats particulars. Cal que els ciutadans estiguin ben informats i se suprimeixin les societats parcials dins l'Estat perquè el vot de la majoria representi la voluntat general (democràcia directa, no representativa).

Teoria de l'Educació

Rousseau somia en una nova educació que condueixi al desenvolupament natural del nen. Critica l'educació basada únicament en llibres, critica l'educació artificial i repetitiva. Ell diu que el nen ha d'aprendre per ell mateix, aprendre a pensar en contacte directe amb les coses i amb la natura. L'educació té com a objectiu formar un home lliure i, per tant, ha d'afavorir el desenvolupament de la intuïció i del sentiment. Rousseau pensa que la moralitat es fonamenta en sentiments naturals, com ara l'amor a ell mateix i l'amor als altres, sentiments que l'educació ha de potenciar. D'aquesta manera apareixerà un veritable ciutadà que tindrà les seves arrels en la bondat de la naturalesa humana. El llibre Emili de Rousseau és un model utòpic, un ideal que aspira a modificar les condicions educatives d'un noi i d'una noia.

El Liberalisme Utilitarista de Stuart Mill

Utilitarisme: corrent de pensament defensor del positivisme moral que promou la reforma de la societat mitjançant plantejaments científics.

L'Enfocament Utilitarista

Els utilitaristes entenen que per a renovar amb èxit la vida social s'ha de tenir en compte el que es diu economia política. Per això prenen en consideració el liberalisme econòmic d'Adam Smith, com també les revisions de Thomas R. Malthus i de David Ricardo. Els canvis de la Revolució Industrial van preocupar als utilitaristes, els quals veien que els desequilibris socials augmentaven. Aleshores expressen que els legisladors s'han de decantar sempre per aquelles normes que puguin fer feliç el major nombre de persones possible. Aquesta regla moral ha de dirigir l'actuació dels legisladors i és extensible a qualsevol acció humana. El principi d'utilitat o de la màxima felicitat és el criteri que regeix la nostra conducta, que ha de ser la utilitat; s'han de realitzar preferentment aquelles accions que afavoreixin la major felicitat al major nombre de persones. Aquest principi és considerat en termes hedonistes, és a dir, com a obtenció de plaer. L'utilitarisme defensa un hedonisme social. Felicitat i plaer són termes que els utilitaristes tendeixen a emprar com a sinònims. D'aquesta manera, el plaer és presentat com el que és bo, desitjable, mentre que el dolor serà el seu antagònic. L'afirmació que el plaer és desitjable és una cosa que els utilitaristes consideren que no requereix cap justificació teòrica, sinó que ho prenen com un fet que queda àmpliament constatat per l'experiència.