El Romanticisme i la Renaixença a Catalunya: l'Impacte de Jacint Verdaguer

Edat Contemporània

La Revolució Francesa obre l'edat contemporània en els segles XIX i XX i produeix el Romanticisme i el Realisme.

Característiques

• Sorgeixen nous règims parlamentaris, pensament burgès i liberal. La burgesia és la classe dominant.
• La nació: associació de ciutadans lliures, pàtria: unitat espiritual.
• Avenços tècnics i científics produeixen transformacions: revolució industrial, revolució del consum, explosió demogràfica i expansió colonial.
• El proletariat industrial és la nova classe social. Els obrers organitzen noves ideologies que defensen els seus drets.
• L'escolarització i educació redueixen l'analfabetisme, apareixen nous productes culturals i es produeix la cultura de masses.
• Sorgeixen l'individualisme, l'irracionalisme, la sensibilitat i la llibertat.

Romanticisme

Els canvis produïts per la Revolució Francesa van donar lloc a una revolució artística: el Romanticisme. Els artistes van reaccionar contra les normes de l'art clàssic i van proposar revelar la part subjectiva i irracional de l'ésser humà.

Orígens

Es van produir manifestacions preromàntiques contràries a l'estètica clàssica i a la Il·lustració. Amb Rousseau i la seva novel·la, va sorgir el mite del bon salvatge, una evocació de l'home primitiu abans de ser corromput per la societat. Rousseau va posar en qüestió el progrés i la raó, i va anunciar la sensibilitat romàntica.

A Alemanya es van consolidar les idees i van sorgir moviments preromàntics. Els seus seguidors rebutjaven les regles poètiques neoclàssiques perquè impedien la manifestació del geni original de l'artista i exaltaven l'home d'acció, com Faust de Goethe.

Característiques de l'Estètica Romàntica

• La natura: Força misteriosa i omnipotent, creadora de vida. Rousseau i Goethe la consideraven un motor de vida i una ànima capaç de generar emocions i reflectir estats d'ànim, com la imatge del món espiritual.
• Irracionalisme: Afirmació de les forces irracionals de la vida a través de formes no racionals: la imaginació poètica, la intuïció i el somni. La poesia és considerada el gènere literari més sublim. El poeta, amb la seva qualitat de geni, descobreix els misteris ocults de la natura. L'obra reflecteix la personalitat del poeta, el seu estat d'ànim o visió personal; s'exalta el subjectivisme.
• Passions i Sentiments: Es valoren les passions, els sentiments, la lletgesa, els aspectes grotescos, les situacions escabroses i el primitivisme.
• Evasió: Desig de fugida o evasió a través del somni, el passat misteriós o els llocs exòtics. Interès per l'art primitiu i popular on es creu descobrir l'esperit de la natura i un passat idíl·lic.
• Literatura Popular: Descobriment de la literatura popular i tradicional, on es veu reflectit l'esperit nacional de cada poble.

Romanticisme als Països Catalans

A Barcelona va sorgir la revista El Europeo, que proposava divulgar l'esperit romàntic (Aribau). Va ser la primera manifestació del Romanticisme a l'Estat espanyol.

Van aparèixer revistes com El Vapor o El Propagador de la Libertad. El Vapor va publicar l'oda La Pàtria d'Aribau, el primer poema romàntic en llengua catalana i punt de partida del moviment de la Renaixença.

• L'oda mostra que era possible escriure literatura culta i de qualitat en català.
• Anuncia el to nostàlgic i exaltat, els seus temes més comuns: l'allunyament de la pàtria, l'enyorança del paisatge, els sentiments més íntims del poeta.
• Justificació de l'ús de la llengua, la infantesa, els somnis, la intimitat i la sinceritat.
• Elabora un model de llengua literària basat en la llengua medieval.

La Renaixença

La Renaixença va ser el moviment de recuperació literària i lingüística que va abandonar la decadència i va obrir la literatura catalana a la contemporaneïtat. La Renaixença vincula la llengua al sentiment nacional.

Objectius

• Recuperar l'ús de la llengua catalana.
• Impulsar una literatura pròpia.
• Fomentar el coneixement de la història pròpia.
• Crear institucions i organitzacions catalanistes.

Els Jocs Florals

Es va instaurar el certamen literari dels Jocs Florals per prestigiar la llengua catalana i la seva literatura. Van estimular nous escriptors, van recuperar una institució medieval i van difondre les obres i l'esperit de la Renaixença.

Es van restaurar els Jocs Florals de Barcelona, i es va ressuscitar la divisa medieval “Patria, Fides, Amor”. Els premis eren: l'Englantina d'Or, la Viola d'Or i Argent i la Flor Natural. Quan un poeta obtenia tres vegades un premi ordinari, era proclamat Mestre en Gai Saber. Es van convocar premis extraordinaris per conrear en català tots els gèneres literaris.

Jacint Verdaguer: El creador de la llengua i la literatura contemporànies

• El més gran poeta català del segle XIX.
• Consolida el moviment de la Renaixença.

Vida

Verdaguer va ser un artista romàntic, idealista, apassionat i rebel.

Època Daurada

Va patir una malaltia i es va traslladar a Barcelona, on va recobrar la salut i va acabar el poema L'Atlàntida, premiat als Jocs Florals. Després, va administrar l'èxit internacional de L'Atlàntida. Va escriure Canigó recorrent el Pirineu i inspirant-se en el paisatge. En publicar-lo, li va ser imposada una corona de llorer, i va ser proclamat Poeta de Catalunya.

La Formació del Poeta

Va néixer a Folgueroles en una família modesta. Va entrar al seminari de Vic per cursar la carrera eclesiàstica i va rebre una formació retòrica. Treballava de mosso i mestre per pagar-se els estudis. En Jovenívoles canta la vida al camp i descriu els enamoraments de la joventut. Va participar als Jocs Florals vestit de pagès, causant una gran impressió. Va obtenir dos premis i va contactar amb bons professors que el van orientar.

La Crisi Personal

Va fer un viatge a Palestina i Egipte que li va produir un trasbals espiritual, relatat a Dietari d'un Pelegrí a Terra Santa. Va canviar radicalment de conducta i va patir un calvari personal. Se sentia atret per les visions i les revelacions sobrenaturals, abandonant la creació literària. No va ser acceptat i va ser acusat de malversador i de boig. El bisbe de Vic el va confinar a la Gleva. Es va sentir marginat i empresonat, va fugir i va tornar a Barcelona. Va ser acollit a casa d'una vídua relacionada amb pràctiques exorcistes. Condemnat per desobedència, li van retirar el dret a dir missa, cosa que el va enfonsar moralment. Es va defensar amb articles com En Defensa Pròpia o Flors del Calvari, plens de dolor.

Els Darrers Anys

Verdaguer va signar una retractació i es va reconciliar amb el bisbe de Vic, qui li va retornar les llicències i li va permetre exercir de capellà. Va intensificar l'activitat literària. Va publicar Aires del Montseny, on expressa la seva nostàlgia pel passat, i Al Cel, que comunica el seu futur. Va patir una malaltia pulmonar i va morir a Vil·la Joana. Les seves despulles van ser exposades al públic i el seu enterrament va ser multitudinari.

L'Obra Poètica Verdagueriana

L'obra de Verdaguer representa la culminació de la trajectòria poètica de la Renaixença.

• La visió de la natura com un ésser viu.
• Creació de mites i símbols.
• Inclinació al somni, la imaginació i la nostàlgia.
• L'interès per la cultura popular.

Poesia Èpica

Verdaguer considerava l'èpica com el gènere literari de més prestigi.

L'Atlàntida

Va triomfar als Jocs Florals i culmina la Renaixença literària. Utilitza la tècnica de la narració marc, combina la història del descobriment d'Amèrica (introducció i epíleg) i l'enfonsament del continent atlàntic (deu cants centrals). Barreja materials pagans i religiosos. Dóna protagonisme als cataclismes i catàstrofes naturals, al costat d'Hèrcules, que personifica la força de la natura. Destaquen la potència de les descripcions i la imaginació.

Canigó

Canigó és l'epopeia fundacional de la nació catalana i representa el ressorgiment de l'esperit nacional. Està compost per dotze cants i un epíleg (l'elegia "Els dos campanars"). Les ruïnes, el paisatge, les llegendes populars i la història es combinen per plasmar la visió dels orígens de la pàtria catalana. Els tres grans temes són: la catalanitat, la religió i la natura. Els tres fils narratius són: els amors del cavaller Gentil, les guerres de la Reconquesta i les accions religioses dels monestirs medievals. El propòsit de l'autor és mitificar la natura i els orígens històrics de Catalunya. Gentil representa l'artista romàntic. L'obra està plena d'escenes de gran lirisme.

Poesia Lírica

La poesia patriòtica de Verdaguer és una exaltació de la pàtria. Utilitza un to nostàlgic per l'enyorança d'un passat medieval i del paisatge de la infantesa, i un to enèrgic i exultant per definir i projectar el futur. La poesia religiosa expressa l'experiència religiosa personal i la recuperació del sentiment religiós. En poemaris com Idil·lis i Cants Místics, Sant Francesc i Flors del Calvari, pren un caire autobiogràfic, confessant el seu sofriment moral i religiós.

Llengua i Estil

Més informació sobre la llengua i estil de Jacint Verdaguer...